S'ha acabat el congrés d'ERC i tot, més o menys, continuarà igual.
Per un moment vaig creure que la meva tesi "Núñez-Casaus" acabaria complint-se, però desacords (llegiu "personalismes") de darrera hora ho van impedir. El resultat final és que el grup de Puigcercós, força afeblit, conduirà ERC... si més no fins al proper enfrontament, quan calgui decidir qui serà el candidat a la presidència de la Generalitat.
Alguns apunts sobre el congrés:
Els militants assistents potser que facin un procés de reflexió interna. D'una banda, escridassen fortament el representant del PSC, Miquel Iceta, i, d'altra, aposten per una candidatura i uns representants que estan per la continuïtat del tripartit... Decidim-nos, els volem o no els volem com a companys de govern?
És evident que l'escridassada també va ser majúscula per als representants de CDC i d'UDC... seguim creient que la independència ens vindrà gràcies a una majoria extraordinària que algun dia obrindrà ERC i que li permetrà declarar l'Estat sobirà de Catalunya unilateralment.
La militància també va castigar Xavier Vendrell amb 1.228 vots en contra, a més dels vots en blanc i nuls, i li va impedir continuar dins del Consell Nacional. Més tard, però, li va dedicar un fort aplaudiment en fer el seu parlament de comiat...
La ferida dins del partit roman oberta i costarà de cicatritzar. De fet, Vendrell no va ser escollit, però és que la resta de companys nomenats ronden tots els 800 vots negatius... Déu-n'hi do!
Partit dividit... ¿Com es menja, políticament parlant, un partit que té un president que no es pot veure amb el vicepresident de la Generalitat, que és del seu propi partit? ¿Com es menja que la mà dreta del president d'ERC, la "mà de ferro" que seguia lers directrius del líder, sigui censurat pels militants i no pugui formar part del Consell Nacional? ¿Com es menja que aquest Consell estigui només format per un sector que no va arribar a obtenir ni el 40% de vots en la darrera consulta del 7 de juny?
Partit dividit també entre els diferents sectors que s'acusen mútuament... Llegiu sinó l'article d'Héctor López Bofill, afí al corrent "Esquerra Independentista".
Crec que una cosa són els militants d'ERC i una altra de molt diferent els votants o possibles votants d'aquest partit. Les sensibilitats són força diferents i em temo (i no desitjaria res més que equivocar-me) que d'aquí a un any assistirem a un altre "sainet" i la disputa serà per obtenir la nominació de candidat a la presidència de la Generalitat. Molt em temo (i tant de bo m'equivoqui) que tot això repercutirà en els possibles votant d'ERC que, si no hi ha canvis substancials de conducta, de línia política i d'actuació real, continuaran disminuint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada