divendres, 12 de setembre del 2008

ALGUNA COSA SE'M REMOU PER DINS...(1)


11 de setembre…

Com cada any he intentat retre el meu homenatge particular a tots els que al llarg dels segles han lluitat per les llibertats catalanes. Fossar... manifestació unitària...

He passejat també per la Fira d’Entitats i m’ha impressionat una vegada més la força del moviment associatiu català. Es feia difícil poder estar atent a tota la informació que s’oferia a les diferents parades.

Mirant per aquí i per allà, he vist una pancarta que deia “Jona, absolució” i també algunes parades que reproduïen el mateix eslògan. No en tenia ni idea de a què es referien i m’he adonat de la meva ignorància sobre el fet. Qui era en Jona? Què havia passat perquè calgui demanar la seva absolució?

Quan algú m’ho explica, sento una certa sensació de vergonya davant, no ja del fet, sinó de la meva absoluta ignorància de tot el que havia passat feia ja uns mesos.

El problema, em diuen, no és nou, ja fa anys de la lluita veïnal a favor d’un espai verd i contra l’especulació al Barri Vell de Barcelona... Sí... em sona això de “El forat de la vergonya”... em sembla recordar haver vist alguna notícia a la televisió...però no aconsegueixo situar-me...

Arribo a casa i busco informació a la xarxa : Absolució Jona; Assemblea de Joves de l'Eixample Nord; Alerta Solidària; El Forat de la vergonya...

Alguna cosa se’m remou per dins...

"El Forat de la Vergonya"... Uns veïns del Casc Antic de Barcelona organitzats per protestar contra un pla urbanístic de l’Ajuntament. En el gran solar en disputa (aconseguit després de l’expropiació de dues illes de cases) els veïns volien un gran parc i no un gran pàrquing com preveia consturir el Consistori. Després de força anys convivint amb aquerll "forat" buit i estèril, els veïns decideixen crear-hi horts comunitaris. Més endavant, passen dels horts a construir ells mateixos allò que realment volen: un parc, amb rodes de bicicleta per tanques, cactus, arbres i pistes de bàsquet pintades amb guix.

En Jona és l’apel·latiu d’en Jonatan Ivorra, que va ser detingut ja fa prop de dos anys acusat de formar part d’un grup d’encaputxats que van llançar coets a la policia en acabar una manifestació contra l’especulació urbanística i pel dret a un habitatge digne. En Jona és membre actiu de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord, que forma part del projecte nacional representat per la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI).

Penso com, en certa manera, les lluites que l’independentisme lliurava durant els anys 70 i 80 i aquestes antiespeculatives de principis del segle XXI tenen una certa semblança: Lluita contra el sistema establert; declaracions d’il·legalitat; manipulació dels mitjans d’informació; desacreditació de moviments i de persones: repressió; detencions; judicis; presó...

Penso en la solidaritat que desplegàvem fa tres o quatre dècades, en el suport que mostràvem vers la gent que llavors lluitava i patia repressió en nom de l’independentisme...

Penso que, ara, molts joves independentistes són, alhora, activistes de moviments contra l’especulació, de moviments ecologistes i de lluita a favor del medi ambient...

I no puc evitar que alguna cosa se’m continuï removent per dins...