dimecres, 28 d’octubre del 2009

AL CÉSAR EL QUE ÉS DEL CÉSAR... (3)


En llegir els comentaris d’en Jordi Figueras, regidor d’ERC a l’ajuntament d’Esplugues, hem estat dubtant de si era convenient respondre’ls. Més que res perquè pot fer l’efecte que sempre ens estem discutint precisament aquells que, amb totes les diferències lògiques sobre plantejaments i estratègies, en el fons tenim ideologies semblants i, el que és més important idèntics objectius.

Malgrat, doncs, que aparentment puguem donar aquesta sensació, des de la CAL d’Esplugues voldríem puntualitzar determinats aspectes d’ambdós articles. Unes puntualitzacions que responen als continguts de totes dues intervencions, però que en realitat anirien dirigides no només a ERC, sinó –i potser encara més- a la resta de partits polítics i de la ciutadania en general.


Anem a pams...

“Posar al mateix sac tots els partits...” Sentim que ERC s’hagi donat per al·ludida. No era la nostra intenció. De fet, queda força clar en els paràgrafs finals quan diem que la MAJORIA dels partits haurien passat per alt les dues iniciatives objecte de moció.

Ens reafirmem en aquesta opinió. Estem del tot convençuts que a la MAJORIA de partits no se’ls hauria acudit de presentar aquestes mocions, així com n’estem del tot segurs que la MAJORIA n'ignoraven l'existència.

Desconeixíem que ERC hagués fet una roda de premsa per parlar específicament d’aquestes mocions. Ningú ens en va dir res ni tampoc se’ns va convocar.

Arribats a aquest punt sortirem (sense que serveixi de precedent) en "defensa" del grup socialista, perquè en cap cas creiem que es tractés d’una “alcaldada”, ja que, com molt bé apunteu en els vostres comentaris, tenien permís de la CAL per tirar endavant aquesta proposta conjunta dels partits.

¿Per què la CAL dóna el seu vist i plau perquè aquesta iniciativa es presenti com a moció conjunta dels partits i no com a proposta ciutadana? Potser en tot plegat hi va haver un excés de bona fe i d’ingenuïtat per part nostra. Al cap i a la fi no estem avesat a moure’ns en aquest món de la política i dels partits... Per això també ens reafirmem amb la nostra opinió que vam caure en aquesta teranyina que tan bé teixeixen ALGUNS partits i que tot plegat els va anar molt bé per complir amb les seves quotes anuals de catalanitat.

Tot i reconeixent el nostre error sobre aquest punt controvertit de la proposta ciutadana o la moció dels partits, val a dir que en cap moment ningú ens va advertir dels “perills” que podia comportar la nostra decisió i de la conveniència de tramitar les iniciatives mitjançant el concepte de “proposta ciutadana”.

Queden més punts encara per precisar. En continuarem parlant en pròxims articles.