Mentre anem discutint sobre si continuar o no amb el procés de reintroducció de l'ós al Pirineu,i dediquem més de 30 homes i un helicòpter per fer un seguiment de l'óssa Hvala, dues notícies relacionades amb la llengua i el país ens fan tocar de peus a terra i ens situen de nou en la crua realitat de la situació lingüística que vivim.
El “mestre” Puyal posava el dit a la nafra en unes declaracions diumenge passat al diari Avui. Catalunya, deia Puyal, està en una situació de clara decadència com a país. El símptoma més evident per al periodista era, d’una banda, la situació real de la llengua i, de l’altra, l’actitud dels usuaris d’aquesta llengua davant una problema lingüístic cada vegada més greu.
Tenim la llengua en una situació crítica. Encara hi som a temps però cada cop n’hi ha menys, de temps. La nostra producció literària és magnífica, l’oferta teatral és abundant, tenim un munt de treballs d’investigació lingüística, però a Catalunya no cal saber català per viure com viuen els catalans. I molts d’ells no semblen preocupats, gens ni mica, per aquesta davallada de l’ús vehicular de la llengua. És un dels senyals que permeten dir que som en una fase de clara decadència.
Ho hem comentat moltes vegades. Un dels problemes principals que afecta l’ús de la llengua és l’actitud que mantenim els catalanoparlants. Una actitud en el millor dels casos de passivitat, quan no de covardia, deixadesa, apatia o negligència. Les lleis són necessàries. Les mesures de protecció i de foment de la llengua, imprescindibles. Tot, però, acabarà en no res si els usuaris de la llengua no canviem d’actitud i fem un gir de 180 graus. Fins i tot, ara que se’n parla tant, en una futur estat independent la pervivència de la llengua catalana no estaria garantida, perquè una llengua són els seus parlants.
I els parlants de la llengua catalana semblen estar molt més preocupats per dos problemes existencials: el de l’óssa dels Pirineus i el de si aquesta temporada hi haurà o no bolets al boscos de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada