La manipulació de la situació lingüística a Catalunya s’estén fora de l’Estat espanyol.
A You Tube podem visionar aquest fragment de la pel·lícula hispanofrancesa “L’auberge espagnole”. L’argument és sobre un noi francès que somnia amb ser escriptor. Va a viure un any a Barcelona mitjançant el programa Erasmus. Aquí, juntament amb altres estudiants estrangers, sent l’enyorança i… atenció!!... el xoc cultural i les dificultats de l’idioma, ja que les classes són en català!
Si visioneu l’escena veureu una situació força real, una estudiant demana al professor que faci les classes en espanyol i no en català, i un desenllaç que es troba allunyat de la realitat quotidiana que es viu a la universitat: el professor es manté ferm i continua la classe en la llengua pròpia del país. Veureu també que, a banda d’aquest “final” no gaire habitual, el personatge del professor és presentat com de mal educat, antipàtic i prepotent.
Malgrat totes les raons de pes que justifiquen que el professor continuï la classe en català, és evident que aquest serà un personatge que caurà molt malament als espectadors i, de retruc, aconseguiran que Catalunya i el català siguin vistos com un país ple de gent intol·lerant i amb una llengua que s'imposa fins i tot als "pobrets" estudiants que vénen a aprendre a les universitats catalanes.
1 comentari:
Els catalans del segle XIV tenien una fama paorosa. Podríem dir que el seu departament d'imatge no l'encertava. Els publicistes de la cosa catalana més enginyosos, com en Ramon Muntaner, escrivien per a un públic català. Així doncs, s'instal·là en l'imaginari extra-català la visió del català depredador a Grècia o de l'avara povertà della Catalogna immortalitzada per en Dante Alighieri. Deia Joan Fuster, i ho havia corroborat abans Gloria Swanson, que bé o malament lo que importa és que parlin d'un. Aquest film, de fet, fou un esperó fa uns anys per presentar la qüestió de la llengua catalana als Erasmus, amb les consegüents festes anuals que fa la Plataforma per la Llengua. No ens enganyem, però. Els Erasmus (potser seria millor dir els erasmi) són l'excusa perfecte per canviar de llengua en una classe on ja existia aquesta predisposició. La majoria dels erasmi no tenen prejudicis: fan com en Palomino: 'ja pots parlar-me en català que no t'entenc'. Si algun erasmus en tornar a casa es queixa del fet que les classes es feien en català, se'n riuran d'ell: 'eres al Sud i l'únic que et preocupava era anar a classe i entendre-la Pringat!'.
Els catalans del segle XIV tenien una fama paorosa. No coneixien, però, el significat de 'dèficit fiscal'.
Publica un comentari a l'entrada