dimecres, 14 de maig del 2008

"XERREM": UNA NOVA EINA PER PROMOURE L'ÚS SOCIAL DEL CATALÀ (I)

El dijous dia 8 de maig, en el programa CAL Parlar de Llengua, vam poder conversar amb en Jordi Esteban, pedagog, creador i impulsor del projecte "Xerrem".

Des d'aquest espai, volem fer arribar als nostres lectors aquesta nova iniciativa promoguda per la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) amb l’objectiu d’afegir-se a les propostes de voluntariat encaminades a fomentar l’ús social de la llengua.
La millor manera de fer-ho és mitjançant les paraules del seu creador i impulsor, en Jordi Esteban.

Una realitat: la gent xerra.

A la gent ens agrada trobar-nos amb altra gent i xerrar. Les converses de relació social són aquelles en què no ens proposem altra cosa que fomentar l’entesa cordial i amena entre persones amb qui no existeixen vincles consistents ni interessos determinats i a les quals dediquem una estona per comentar la realitat que ens envolta a tots plegats. Ho fem, per exemple, en un viatge amb tren, en una sala d’espera, a la botiga de proximitat, tot esmorzant amb els companys de feina, amb el veí del replà, etc.

Una constatació: xerrant, xerrant, s’aprèn un idioma.

Quina sort té la gent que —en un país qualsevol— es troba que al carrer, a la feina o amb els veïns tothom li parla la llengua que està aprenent! Si són persones nouvingudes, potser a l’inici es trobin una mica perdudes, però de seguida passen de la coexistència a la convivència i de la convivència a la relació social en la llengua que van adquirint. En no gaire més temps es veuen capaços d’intervenir en situacions mitjanament formals, en una reunió de treball o de veïns, en una entrevista de feina, etc. Es fan parlants eficients de la llengua apresa.

És aquest el cas de la gent adulta que viu al Països Catalans i vol saber parlar la llengua que hi és pròpia? Potser en algunes zones i situacions determinades es trobaran amb prou facilitat per aconseguir per adquisició social allò que al mateix temps aprenen amb estudi i dedicació personal. Però en la majoria dels casos no tindrà aquesta sort. La minva d’ús social de la nostra llengua és un fet ben palès. Hi ha moltíssimes persones que han maldat i malden per expressar-se en català i no troben l’entorn favorable a l’adquisició del bagatge, la fluïdesa expressiva i a l’autoconfiança que els dugui a l’èxit comunicatiu en català. I abandonen l’empresa a mig camí. És per això que des d’institucions i des del voluntariat sorgeixen iniciatives que surten al pas d’aquest entrebanc sociolingüístic. Cal aconseguir que la gent que s’incorpora a la nostra terra arribi amb facilitat al domini de la llengua catalana, sobretot, pel que fa a l’oralitat.

Una oportunitat: hi ha molta gent catalana que xerra molt bé.

És cert. Hi ha molta gent al nostre país que s’ha fet competent en català, que ha col·laborat personalment o professionalment a promoure no solament l’ús sinó també la qualitat de la llengua. Tots coneixem mestres, professors, artistes, periodistes, escriptors, traductors i altra gent que no té res a veure amb professions centrades en la llengua que parlen bé, que saben com es diuen les coses en català i que són capaços d’ajudar a qui vulgui millorar la qualitat oral.

Són persones conscients de la necessitat de recuperació de la llengua catalana i de la urgència de trobar camins que hi portin. Moltes d’elles es veurien amb cor de conduir petits grups de persones que volguessin millorar la parla, no com a mestres sinó com a conciutadanes, com a dinamitzadores de grups de conversa. I també estarien amatents a posar-los en contacte amb els referents del país, realitats culturals, històriques, naturals o tradicionals força vegades desconegudes per a la gent que no fa gaire que és amb nosaltres.
Continuarà...