diumenge, 4 de març del 2007

EL PREU DE SER CATALANS ( I ).

En anteriors missatges ja havíem comentat la sortida al carrer del darrer llibre de la periodista i escriptora Patrícia Gabancho: "El preu de ser catalans". Un llibre que inclou un subtítol esfereïdor: Una cultura mil·lenària en vies d'extinció."
Fixeu-vos on rau l'aspecte aterridor del subtítol. No diu, com sovint ers deia fins ara, "en perill d'extinció", sinó que la paraula que fa servir és "en vies d'extinció". El procés, doncs, està ja engegat i tot és qüestió de temps.
El llibre ens parla de cultura. De cultura en general i de la catalana en particular. Entre les seves pàgines hi navega un vaixell que entre tots hem carregat amb un molt de la nostra insensatesa i estupidesa; un vaixell que hem anat formant amb les nostres pròpies contradicions i renúncies. Patrtícia Gabancho fa un repàs a tota aquesta càrrega que omple aquest vaixell que ens condueix -sense remei?- a la fi de la nostra cultura.

Veiem-ne alguns fragments:

"No hi ha identitat que no tingui com a referent una llengua. No hi ha identitat sense llengua." (Pàg. 27).

"Una cultura és una tradíció i un imaginari que s'assenten sobre un territori i una llengua que, si s'escau, és nomes pròpia, sovint compartida." (Pàg. 39).

"La cultura catalana, avui, no està vertebrant res." (Pàg. 41).

¿"Per què, doncs, hen de considerar catalana la creació d'un noi de Cornellà que no té cap contacte amb la cultura catalana, que no parla mai el català, que té els seus referents culturals a Espanya i que expressa aquesta obra en castellà? ¿Són catalanes les cançons d'Estopa?" (Pàg. 44).

Continuarà....