El Govern espanyol ja ha fet públiques les balances fiscals. El resultat no ens ha sorprès, ja fa temps que el coneixíem perquè fa anys i panys que en patim les conseqüències de manera individual i col·lectiva.
Catalunya, les Illes, el País Valencià formem també una unitat pel que fa a l'expoli fiscal a què estem sotmesos. Fins i tot en això el Govern espanyol sembla reconèixer implícitament la unitat dels Països Catalans. Unitat cultural, lingüística, històrica i, també, unitat de territoris expoliats.
Les balances fiscals no són res més que la punta d'un iceberg; un reflex de la situació econòmica, però també política, cultural i lingüística a què els Països Catalans estem sotmesos des de fa segles.
Avui dia, al segle XXI, els mètodes moderns permeten dissimular situacions i actuacions que s'han enquistat dins la societat catalana. Han passat 300 anys i gairebé ningú sembla recordar (o simplement, no vol recordar) que l'origen de tot arrenca d'una derrota militar en què vam ser tractats com a poble vençut. Els Països Catalans van ser ocupats militarment i sotmesos a les lleis, als costums i a la llengua de l'invasor. L'expoli fiscal no és res més que la conseqüència lògica, traslladada al segle XXI, derivada d'aquesta situació orginal de poble envaït, ocupat i sotmès.
Aquest llenguatge, invasió, poble sotmès, ocupació militar, pot semblar anacrònic i fora de lloc l'any 2008. Potser sí. Tant se val, digueu-ne com vulgueu, col·loqueu-hi els adjectius que més us agradin o que millor us permetin conviure amb la situació real, però, si feu un bon examen de consciència, s'adonareu que la forma, el mètode, poden canviar i, fins i tot, és possible que tot plegat sembli que sigui més suportable, però el fons i els objectius dels que ens governen són idèntics al que tenien els seus avantpassats de fa tres segles.
Ahir, avui i durant uns quants dies, els intel·lectuals i tertulians dels programa de ràdio i televisió d'aquest país esmerçaran hores, paraules, idees i arguments a l'entorn d'aquest expoli fiscal continu a què estem sotmesos. La realitat, però, és que, per moltes voltes que li donem, només hi ha dos camins possibles: l'un, continuar com fins ara la nostra relació forçada amb l'Estat espanyol intentat esgarrapar, segons siguin les circumstàncies i el govern de torn, engrunes de llibertat econòmica, política, lingüística i cultural. Aquest camí ja sabem on condueix. Si optem per seguir-lo el que no podem estar és practicant la queixa constant i planyent-nos de com som de desgraciats.
L'altra via, també la coneixem; prenguem una decisió històrica i optem per un projecte nacional català que ens permeti trencar, d'una vegada per totes, amb l'Estat que des de fa tant de temps ens explota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada