Doncs sí... El president de la Generalitat, el Sr.José Montilla, destrossa el català....
Felip Puig va mostrar el seu astorament i la seva indignació davant el fet que el president d’un país destrossi la llengua nacional en públic... Evidentment, només ho fa en públic, perquè en privat tinc dubtes molt seriosos que faci servir la llengua catalana per a alguna cosa.
Les desqualificacions cap a Puig han crescut com l’escuma. És un bon terreny perquè els nostres polítics i professionals dels mitjans facin les seves declaracions i els seus articles "políticament correctes" i diguin allò que és agradable per a moltes oïdes.
Felip Puig va mostrar el seu astorament i la seva indignació davant el fet que el president d’un país destrossi la llengua nacional en públic... Evidentment, només ho fa en públic, perquè en privat tinc dubtes molt seriosos que faci servir la llengua catalana per a alguna cosa.
Les desqualificacions cap a Puig han crescut com l’escuma. És un bon terreny perquè els nostres polítics i professionals dels mitjans facin les seves declaracions i els seus articles "políticament correctes" i diguin allò que és agradable per a moltes oïdes. En aquest tema tothom hi diu la seva... amb un error de partida molt important: es parteix de la base de considerar el president Montilla com un immigrant més que està aprenent la llengua del país d’acollida.
Hi ha milers de persones al país que estan aprenent català. Treballo amb ells des de fa molts anys. Gent vinguda d’arreu...la majoria acabats d’arribar, alguns que ja fa anys que són entre nosaltres. Tots hi dediquen una part important del seu temps, la majoria després d’una jornada de 8, 10 o més hores de feina. Arriben a les classes cansats i, malgrat això, la majoria es posen a la feina amb entusiasme. Alguns abandonen per diversos motius, entre ells el fet que se n'adonen de l'escassa necessitat real que tenen de saber català.
Hi ha milers de persones al país que estan aprenent català. Treballo amb ells des de fa molts anys. Gent vinguda d’arreu...la majoria acabats d’arribar, alguns que ja fa anys que són entre nosaltres. Tots hi dediquen una part important del seu temps, la majoria després d’una jornada de 8, 10 o més hores de feina. Arriben a les classes cansats i, malgrat això, la majoria es posen a la feina amb entusiasme. Alguns abandonen per diversos motius, entre ells el fet que se n'adonen de l'escassa necessitat real que tenen de saber català.Durant la convivència setmanal amb ells sorgeixen moltes qüestions relacionades amb el país i amb la llengua. De fet, es pregunten perquè els exigim que parlin el català amb cura, que s'esforcin amb pronunciar-lo bé, que mirin de fer servir les paraules correctes i adequades... ¿Per què, si ells mateixos et posen un munt d'exemples de polítics, de professionals dels mitjans de comunicació, de convidats i tertulians 
dels programes de ràdio i televisió que acostument a trepitjar la llengua amb impunitat absoluta?
dels programes de ràdio i televisió que acostument a trepitjar la llengua amb impunitat absoluta? Passen, però, els mesos i els cursos i molts d’ells aconsegueixen parlar i escriure el català. Alguns amb un bon nivell i altres no tant. Tant se val. Em trec el barret davant d’ells. Mai ningú d’aquest país hauria de recriminar-los res en relació a la llengua. La parlin com la parlin. El seu esforç és digne d'admirar.
Però aquesta gent no són el president Montilla. Com tampoc es poden comparar amb alguns professionals de la ràdio i la televisió que déu n’hi do com destrossen la llengua. Ells no són la màxima autoritat, la màxima representació d’un país ni tampoc tenen la llengua com la principal eina de professió.
Feli Puig no és precisament sant de la meva devoció; malgrat això, corroboro les paraules que ahir va pronunciar al Parlament:
Però aquesta gent no són el president Montilla. Com tampoc es poden comparar amb alguns professionals de la ràdio i la televisió que déu n’hi do com destrossen la llengua. Ells no són la màxima autoritat, la màxima representació d’un país ni tampoc tenen la llengua com la principal eina de professió.
Feli Puig no és precisament sant de la meva devoció; malgrat això, corroboro les paraules que ahir va pronunciar al Parlament:
Vostè, senyor Montilla, no és un becari ni un estudiant d’Erasmus; no és un immigrant acabat d’arribar, ni un directiu d’una multinacional que està de pas. Vostè, com a primera autoritat institucional d’aquest país, hauria de tenir un nivell de major autoexigència lingüística. Si vol vostè, l’equivalent al nivell C que, recordi, és obligat per a més de 300.000 funcionaris.
2 comentaris:
Penso que no vas be company, Montilla serà el que serà, a mi en consta que socialistes com en Maragall i Nadal parlaven amb ell en castellà i ell els hi contestava en català.
De la mateixa forma es comporten els nostres benaurats convergents, sempre compren la Vanguardia, aquella que abans es deia “Española” i sempre que cal, que els hi cal, canvien la castellà sense cap mena de dubte.
Exigir el català a la primera autoritat del país quan no som ni tant sols capaços de que es donin totes les classes en català en els instituts de secundaria d’Esplugues?
Felip Puig hauria d’explicar-nos la raó per la que van permetre que aquesta realitat lingüística sobrevisqués durant el seu mandat i no tornar a donar carnets de pretesa catalanitat amb un atac barroer sobre la llengua d’en Montilla.
Te’n recordes de l’alcalde Toni Perez? Ell es deia i es diu “Antoni”, en canvi, José maria Servent mai va fer l’esforç de canviar-se el nom mentre va ser regidor de Conveniència i untets a l’ajuntament d’Esplugues
Precisament perquè no som capaços d'aconseguir que el català sigui plenament normal al país, precisament per això i per moltes altres coses, cal exigir moltes coses als nostres polítics com per exemple, que intentin ser un model de pràctica lingüística i, per damunt de tots, a la màxima autoritat representativa del país. Els carnets de catalanitat afortunadament no existeixen, però sí que hi ha actuacions i comportaments que indiquen sempre de quin peu coixeges.
Publica un comentari a l'entrada