diumenge, 1 de juny del 2008

XAVIER, TORNA AVIAT!

A partir d'avui, Xavier Mir, blocaire reconegut i que va passar pel programa CAL Parlar de llengua, ha iniciat una vaga indefinida de bloc.

Us preguntareu... i com es fa això? Doncs, molt senzill, deixant d'escriure-hi. A partir d'aquí és on comencen el comentaris a favor i en contra d'aquesta decisió; on comencen les elucubracions sobre el fet, les causes que l'han produït i quines en poden ser les conseqüències.
Cal dir que els objectius de la vaga són ambiciosos i que no semblen fàcils d'assolir. Un punt clau: la sobirania i quatre condicions perquè s'acabi. El mateix Xavier deia en un apunt al seu bloc que "no s'han de donar les quatre condicions alhora i que tampoc no s'ha de prendre cadascun dels enunciats al peu de la lletra, sinó entendre'n la intenció i l'esperit. No poso cap condició que no sigui perfectament assumible des d'un plantejament estrictament democràtic."

Fins i tot en això, una vaga de bloc, Xavier Mir ha hagut de ser-ne un precursor. Queda ja lluny la seva primera campanya "Jo també vull un estat propi", quan encara era un desconegut dins del món blocaire. Una iniciativa que va arrossegar la gent dels blocs i que va conduir, entre altres coses, a la creació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS). Altre campanyes, com la del visionat del vídeo del cas de l'Èric Bertran van resultar també tot un èxit.
Si ens entretenim a llegir alguns dels comentaris que la seva decisió ha provocat veurem que hi ha una mica de tot: des de els que li donen suport i l'animen a continuar fins als que no acaben de veure gaire clar quina repercusió efectiva tindrà aquesta vaga i fins i tot si no serà contraproduent. És a dir, si Xavier Mir no faria més per la independència escrivint que guardant aquesta mena de silenci actiu.
Des d'aquest bloc respectem molt Xavier Mir i la seva tasca, no cal dir-ho. Ara bé, ens sap molt de greu que es perdi un punt de referència en el món dels blocs en català. Un bloc que ha arribat a l'apunt número mil i que ha rebut més de 244.000 visites des del seu inici. Xifres espectaculars i que fan que aquesta vaga mereixi encara més respecte. En Xavier deixa d'escriure precisament quan és més llegit.
Tot el nostre respecte, doncs, per a la seva decisió... però no podem estar-hi d'acord. Podríem argumentar-ho amb les nostres pròpies paraules, però manllevem les del primer comentari que va rebre la decisió d'en Xavier. El mateix dia del seu apunt, a les 3.30 h de la matinada, Alfons López Tena, Vocal del Consell General del Poder Judicial i fundador del Cercle d'Estudis Sobiranistes, li dedicava aquests mots:
"El silenci és el millor mitjà per assolir algun dels 4 punts? Guanyar la independència no és ni fàcil ni còmode, però és el nostre deure, i podrem dir en el futur "Nosaltres ho vam fer: we few, we happy few, we band of brothers ( nosaltres pocs, feliços poc, nosaltres colla de germans)." Si pensara com tu, què en faig escrivint-te a aquesta hora? Pot semblar que picar ferro és cansat, però l'escalfa fins dominar-lo. A més, fa múscul."
Crec que tot està dit. Ànim, Xavier i, si us plau, torna aviat.

2 comentaris:

Xavier Mir ha dit...

Gràcies per aquest apunt tan elogiós, comapnys. Sou molt ben parits, la gent de la CAL d'Esplugues. I teniu un programa com no n'hi ha.
Espero poder tornar aviat. No serà per falta de ganes (malgrat que hi ha qui pensa que estic cansat).

CAL d'Esplugues ha dit...

Gràcies, Xavi... Que s'ho treguin del cap els que pensen que ho fas per cansament... sabem que njo és això...

De totes maneres, som tan pocs davant de tants que torna de seguida que puguis...