24 de juny... Festa Nacional dels Països Catalans...
Llegia un article de Josep M. Pascual publicat a Vilaweb en què l'autor es preguntava sobre si encara tenia sentit avui dia continuar reivindicant una festa nacional dels Països Catalans. L'article em va venir al cap durant la celebració dels actes de rebuda de la Flama del Canigó i la posterior revetlla popular.
Un any més, vam poder veure com l'assistència als actes era molt reduïda. De fet, si no comptàvem amb els organitzadors, les colles participants i els set o vuit pobles de tot el Baix que van venir a recollir la Flama, podíem comptar els assistents gairebé amb els dits de les mans. Més endavant, es produïa el mateix durant el correfoc que va recórrer alguns carrers d'Esplugues... Tot plegat quatre gats.
Arribem al lloc de la foguera i ens trobem amb les fustes apilades i un cartell per cremar que deia un cosa així com "les desigualtats socials". Em sembla perfecte... però cap missatge per cremar amb un cert contingut nacional, ni Decrets de Nova Planta, ni imposicions lingüístiques, ni...
Acabem el dia amb la revetlla popular... Es repeteix la història de l'any passat. Cap diferència amb qualsevol revetlla que es pogués celebrar arreu de l'Estat espanyol. Ni una sola cançó en català. Menteixo... en van cantar una.... "Ball de rams".
Països Catalans... Festa Nacional... Any rera any picant ferro fred i sembla que no hi ha manera d'avançar.
2 comentaris:
Ostres! quina visió més diferent de la meva!
Per a mi va ser una revetlla inoblidable, i si tenim en compte la trajectòria dels tres o quatre anys anteriors, sembla que això va a més!
És cert que és va ser una revetlla en família, però recordo que al seguici ens va acompanyar força gent fins la foguera... i al ball, també va estar ballant força gent...
Està bé que Sant Joan sigui una diada reivindicativa (com sou els d'EsplugaViva, sempre barrejant la política amb tot ;P) però també és important que sigui una diada festiva. I com en altres àmbits, en el festiu i el combatiu, els primers que ho hem de sentir i gaudir hem de ser nosaltres mateixos.
I a partit d'aquí ser conscients del que ens envolta: Esplugues a l'any 2008... Sent conscients d'això crec que el mèrit és molt rellevant.
És així de trist, però és que ens han guanyat tant d'espai (festiu i combatiu)... que petits gestos com els d'aquest any es veuen com a grans victòries.
Crec que no érem "quatre gats", perquè jo si que compto la gent de les entitats (de fet la gent que no consideres "la de sempre" a mi em són del tot igual si venen o no).
Sobre la música, cal esmentar que una orquestra de la que tots els músics fan play-back menys la cantant, no dóna per masses expectatives... si en comptes de la Orquestra Giravolt hagués estat la Mitjanit... "otro gallo cantaria"
Sobre el tema de cremar "les injustícies socials" jo també vaig trobar a faltar temes amb contingut nacional com "el caufec", però no pateixis... l'any vinent això s'arregla!
Celebrem que ho vegis d'aquesta manera... de veritat, sense cap ironia...és bo tenir la joventut optimista...
Alerta! Som la CAL d'Esplugues... no l'Espluga Viva... no confonguem!!!
Bona feina, companys!!
Publica un comentari a l'entrada