
Dos afegitons a la notícia...
Primer... ens ha agafat de sorpresa perquè la veritat és que crèiem que conèixer la llengua pròpia del país i, no ho oblidem, també llengua oficial, era un requisit indispensable per exercir la docència universitària. Res de res, doncs. Com els metges vinguts de fora, que aviat podran exercir legalment sense convalidar el títol (de fet ja ho estan fent a molts hospitals) també els docents podien impartir matèria en un país sense conèixer-ne l'element cabdal de la comunicació: la llengua.
Segon... No totes les universitats han signat l'acord. La Universitat Autònoma de Barcelona n'ha restat voluntàriament fora. Els motius? Diuen que la seva aspiració és contractar els millors professionals a nivell internacional i, és clar, ja sabem que una vegada més el coneixement el català és un impediment i un obstacle. Es veu que és una llengua tan complicada d'aprendre que els "millors professionals" universitaris no voldrien enfrontar-se amb aquesta "missió impossible" i optarien per anar a països amb llengües molt més senzilles d'assimilar.

Increïble! Des de quan el coneixement d'una llengua, i més quan és la pròpia i oficial del país, resulta un impediment per a la qualitat d'un bon professional?
Per cert... Al govern espanyol li sembla bé l'acord... Aquest és el país dels esvorancs, de l'esquizofrènia i de la paradoxa contínua.
L'enemic continua a casa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada