dimarts, 26 d’agost del 2008

LAPORTA, UN PRESIDENT NACIONALMENT COMPROMÈS (1)

Joan Laporta ha tornat a ser legitimat per continuar sent president del Barcelona fins al final del seu mandat, l’any 2010.

Laporta va superar el mes de juliol la moció de censura i ara la votació de compromissaris del Barça. Malgrat això, encara s’aixequen veus que intenten forçar la sortida del president... Per què? ¿Què s’amaga darrere d’aquesta mena de “clamor” antiLaporta que algú –o alguns- sembla voler escampar interessadament? ¿Tan dolenta i ineficaç ha estat la gestió de la directiva de Laporta perquè es produeixi aquest linxament mediàtic mai vist anteriorment? ¿Tan nefast ha estat el president que mereix aquests atacs que mai abans cap altre havia rebut?

Des del punt de vista econòmic la gestió de l’equip de Laporta es pot considerar molt bona (malgrat que alguns intenten desvirtuar-la sense cap mena d¡’argument sòlid). Ha eixugat el deute heretat de la gestió de l’anterior president i els ingressos actuals del club l’han situat en el tercer lloc de clubs que més ingressen.

Des del punt de vista esportiu no cal dir que l’èxit ha estat clamorós. Dues lligues consecutives i una copa d’Europa (la segona del Barça en tota la seva història) i un joc de meravella (amb l’excepció dels dos darrers anys) només comparable a l’època del Cruyff entrenador. ¿Qui no firmaria perquè cada cinc anys obtinguéssim els mateixos resultats esportius?

S’ha enfrontat institucionalment i fins i tot personalment amb els violents, amb els “Boixos nois” i ha aconseguit fer-los fora de l’estadi. Els qui durant aquests darrers anys hem pogut presenciar i patir de vegades l’actitud (i alguna cosa més) d’aquest grup parafeixista no agrairem mai prou a Laporta la seva decisió valenta i arriscada, ja que li ha comportat haver de patir situacions personals i familiars força delicades.

Laporta és independentista i aquest ha estat el seu principal problema. El Barça ha tornat amb ell al camí de la catalanitat compromesa: Correllengua, Seleccions catalanes, Països Catalans, bandera i himne nacional, llengua (només cal recordar l'actitud davant d'Air Berlin), projecció internacional...

També la seva gestió ha tingut aspectes negatius, sobretot en l'aspecte esportiu durant els dos darrers anys, però aquests no poden ni comparar-se amb els que havien tingut els seus antecessors a la presidència.

Malgrat aquest balanç del tot positiu la persecució de Laporta ha estat fins i tot ferotge i, malauradament, sembla que els seus perseguidors encara no l'han donada per acabada, sobretot si, en un futur pròxim, la pilota no vol o no pot entrar.