En aquest diumenge plujós i fred hem pogut sentir la satisfacció d'un objectiu aconseguit. Hem pogut viure l'inici d'un somni.
Demà, els comentaristes de sempre, els contertulians de sempre, els mitjans de sempre, podran dir el que vulguin. Podran menysprear-nos una vegada més, si així ho volen.
Nosaltres, però, som aquí i, en paraules d'en Llach, tossudament alçats. Som vius i ben vius i, el que és més important, som en el camí adequat.
Avui ha estat la continuació d'un somni que s'havia iniciat un 13 de setembre a Arenys de Munt. Un somni que ha de continuar el propers mesos de febrer i d'abril.Alguna cosa ha començat a moure's en aquest país de gent immobilitzada. Alguna cosa ha començat a créixer en aquest país de gent encongida. Alguna cosa ha començat a alçar-se en aquest país tan acostumat a acotar el cap.
Amics i amigues... El tren de la història està passant davant dels nostres atònits ulls. S'aturarà a Esplugues o deixarem que passi de llarg..?Esplugues... decideix?
Fotografies d'aquest dia històric a Vilafranca del Penedès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada