En aquest nostre país dels esvorancs cada vegada costa més de creure en els polítics.
Com podem confiar en les seves paraules si ara, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, es despenja amb unes declaracions que ens deixen esmaperduts i garratibats. Resulta que tot això del transvasament del Segre ja feia temps que es coïa i que el conseller mateix n’havia parlat amb Madrid (cal no oblidar que la Generalitat, entre moltes altr
es competències que no té, tampoc té la de poder fer transvasaments). Ara bé, des de Madrid van donar l’ordre de no parlar-ne fins després de les eleccions, no fos cas que aquesta paraula, “transvasament”, que ha esdevingut per obra i gràcia (i desgràcia) de molts una paraula maleïda, acabés restant-los vots.
es competències que no té, tampoc té la de poder fer transvasaments). Ara bé, des de Madrid van donar l’ordre de no parlar-ne fins després de les eleccions, no fos cas que aquesta paraula, “transvasament”, que ha esdevingut per obra i gràcia (i desgràcia) de molts una paraula maleïda, acabés restant-los vots.Dos aspectes importants s’amaguen al darrere d’aquest fet. El primer, la mentida, la hipocresia i l’interès electoral i només electoral de molts dels nostres personatges polítics. D’altra banda, però, queda ben evident qui és el que mana i qui és el que obeeix. El subordinat parla amb el superior i aquest li dóna una ordre que, obedient i displicent, compleix sense cap mena de protesta.
Després uns i altres s’estranyen de la poca confiança que desperten entre la gent i del perillós allunyament, que cada vegada augmenta més, del ciutadà vers la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada