Company,
Em demanes reflexió i paciència... crec que són els valors que intento exercir(no sé si me'n surto massa bé, però). El que faig és reflexionar i el procés de reflexió em porta a determinades conclusions que són les que he anat exposant, i no només en els darrers missatges. Paciència... permete'm que parli en plural, ens en sobra, si no ja ho hauríem engegat tot a pastar fang.
Tens raó amb l'aventura CUP d'Esplugues, com també anteriorment la de Nacionalistes d'Esquerra, sempre buscant l'aixopluc d'Iniciativa... sense que serveixi d'excusa, va ser precisament arran d'aquest pacte que me'n vaig desmarcar i no vaig participar en el procés electoral.
Fa més de 30 anys -com mol bé dius- que alguns anem buscant camins i eines que ens permetin avançar en el procés cap a la independència. ERC va aparèixer com una bona eina de futur i molts hi vam creure o ens hi vam afegir. Continuo creien que ERC és, encara, una bona eina, no pas l'única, però sí una de les plataformes que ens ha de permetre avançar... si fem les coses bé. I el problema és que en els darrers anys hi ha hagut importants errors estratègics que ens han conduït on som ara.
El que trobo a faltar, encara que em repeteixi una mica, és que no veig per cap lloc una anàlisi a fons i objectiva de quines han estat les causes de la pèrdua de més del 50% dels vots. Insisteixo que no veig autocrítica, a banda d'un reconeixement (només faltaria!) en abastracte del fracàs electoral.
No crec que la independència arribi en una declaració unilateral quan ERC governi per majoria absoluta la Generalitat. Crec que la independència només podrà ser possible quan una majoria considerable de la població hi estigui a favor. Gent d'esquerres, sí, però també gent que segurament estarà situada més en el centre o centre-dreta polític. I això només es pot aconseguir treballant des de diferents sectors i àmbits...
Però això no vol dir que tot sigui vàlid a l'hora d'esgarrapar vots... No es pot renunciar a determinats conceptes, símbols o signes d'identitat. He sentit massa vegades com determinada gent d'ERC, en privat, però també en públic, em deia que la llengua era important, però no imprescindible... i com això altres elements que ens configuren com a poble diferenciat. L'important era sumar vots i no podíem anar amb aquests "purismes". Recordo un company d'ERC que va dir que en el futur tots parlaríem "montillenc". Per a mi, la indepedència té un component social i un altre de nacional que són indestriables. No podem reduir plantejaments nacionals amb l'objectiu de captar simpatitzants i possibles votants que, com s'ha vist darrerament, després poden acabar tornant als seus orígens sociològics.
Em remeto a articles anteriors com El país dels esvorancs (XVIII) o.. llengua i independència i Independentistes confosos i confusos.
L'any 2004 el "vot útil" per a molts va ser ERC. Més de 650.000 catalans van creure que ERC era qui millor defensaria els interessos del país. Què ha hagut de passar perquè, ara, una gran majoria torni a creure que qui millor ho farà seran els socialistes i una important minoria simplement es quedi a cas o torni a votar CiU?
Víctor Alexandre (espero que no sigui suspecte de ser de CiU o de les CUP) escriu un article en què considero que toca de peus a terrai diu algunes veritats amb les quals, segurament, tampoc hi estaràs d'acord. Cal ser conscient,. però, que és el que, avui per avui, molta gent pensa.
ERC hem dit que és una eina... el problema està quan l'eina esdevé, per a alguns, més important que l'objectiu en si.
Per acabar, faré un declaració de principis... de moment, no penso tornar a les CUP ni tampoc anar a votar CiU. Continuo donant un vot de confiança (i no és el primer) a ERC. Esperem a veure què en surt del proper Congrés i podrem tornar a parlar-ne.
Ah! I en cap cas, tu no molestes...
2 comentaris:
Company, vols que faci un anàlisi crític de la raó per la que ERC ha tret mals resultats a les passades eleccions? Tots els diaris s’han acarnissat en demostrar la punxada descomunal d’ERC, tots. Els diaris proconvergents, els prosocialistes, els propopulars... vols que jo faci unió amb tota la premsa botiflera del país i vulgui treure’n més sang? No tinc dèries masoquistes company, l’autoflagel•lació la deixo pels “analistes” a sou de CiU, PSC o PP. Tenim el país que tenim i hem fet el que hem pogut... menteixo, crec que no hem fet el que hem pogut degut a que ERC comença -de fa temps- a encarar les eleccions com un article de màrqueting més, és a dir, com fan els “partits grans” oblidant-se la direcció de que ni som un “partit gran” ni la nostra militància esta predisposada a “gaudir” del sistema “democràtic” espanyol. A Víctor Alexandre ja li vaig dir que no va agradar-me bona part del seu llibre Despullant Espanya, crec que el llibre, reflex del seu pensament, te passatges xenòfobs difícilment païbles per les persones que tenen algun lligam familiar amb Espanya malgrat ser independentistes. La llengua és clau, el catalanisme ha fet de la llengua el símbol d’identitat catalana per excel•lència, no hi renunciarem mai, diguin el que diguin determinats dirigents. Però és això el que diuen els dirigents? He escoltat a Carod Rovira al Palau, dient que la gent parli el que vulgui a casa seva, això no és renunciar al català, això és la realitat. El català llengua de Catalunya però que cadascú parli el que vulgui en la seva intimitat, en fi, tindríem polèmica llarga amb el tema.
Veig que insisteixes en que 650.000 persones van considerar que ERC seria qui millor defensaria els seus interessos a Madrid l’any 2004. Deu ser l’edat, la meva, jo crec recordar –insisteixo- que la campanya va ser encarada com un plebiscit sobre la famosa reunió de Perpinyà i va servir per rehabilitar a Carod i plantar cara a la COPE, el PP i al psoE. Aquesta vegada la campanya era més clàssica i hem tret uns resultats clàssics. Insisteixo, per a mi el que és decebedor és no treure representació a les quatre circumscripcions, el nivell de vot va augmentar respecte a l’any 2000 i s’evidencia el pas per les tres eleccions i el referèndum com a resultat negatiu i perdua de votants, pero en aquelles eleccions tornaven a CiU majoritàriament, en les espanyoles crec que no. La sorpresa del 2004 només era un miratge, això és el que penso ja que el meu analista electoral, Andreu Hernandez, ja no pot assessorar-me ni desmentir-me. Per acabar, el proper Congrés, com els anteriors i els que vindran, serà clau per definir cap on va ERC, jo penso intervenir-hi en tot el procés, és a dir, filant prim els textos presentats i, si cal, esmenant el que no m’agradi, l’únic que demano és que les persones decebudes o emprenyades també dediquin part del seu temps a fer el mateix, llegir, esmenar i defensar davant del Congrés el que calgui, de criticar des de la distancia –tal i com jo faig en aquest blog- és fàcil, però no aporta alternatives ni solucions als problemes que pugui tenir ERC. Company ànims, tal com deia el poeta, tot esta per fer i tot és possible.
Això dels lligams familiars amb Espanya, conceptes com el de xenofòbia i determinats punts relacionats amb la llengua, seria un tema molt llarg de discutir... La veritat és que, d'aquest tema, també n'estic fart i em fa mandra discutir-me una vegada i una altra. A més, no seria gaire convenient per a la meva salut...
Capto la indirecta de la crítica des de la distància i em sembla entendre que també tens les teves discrepàncies en com està anant tot plegat... Si més no en això estaríem d'acord...
En la resta, em sembla que és inútil... tu tens una visió i jo una altra i poc mes podem afegir.
Que tinguis una molt bona feina!
Publica un comentari a l'entrada