dimecres, 25 de juliol del 2007

UN PAÍS A LES FOSQUES

Ens hem quedat a les fosques.... Fa anys, però, que no sabem trobar-hi la llum. El territori es degrada, el país decau i va perdent llocs en la llista dels més desenvolupats d’Europa. Des de l’any 1992 que les inversions estatals a Catalunya són minses i en cap cas ni tan sols poden cobrir els dèficits naturals provocats pel creixement demogràfic i urbà d’aquests darrers 15 anys.

El Carmel... el caos del Prat.... els eterns problemes amb les rodalies de RENFE.... les comunicacions per carretera... el peatge (tot el país és un país de peatge).... i ara, l’apagada monumental que deixa sense energia elèctrica més de 350.000 persones. La societat actual té una dependència extraordinària de l’electricitat. Sense energia elèctrica tot es col·lapsa, i no m’estic referint a aires condicionats o altres elements prescindibles, sinó a tots els problemes que aquesta apagada ha comportat, entre altres, a hospitals, comerços i gent gran.

El país recula. El país està perdent el tren que ens hauria de conduir als primers llocs europeus. Per què? Com? Sincerament, i a risc que em titllin de paranoic obsessiu, crec que tot forma part d’un pla perfectament preparat i premeditat.

La Cambra de Comerç i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (poc sospitosos de pertànyer al “complot independentista”) han denunciat, amb xifres a la mà, que els catalans paguem el 25 per cent del total de la tarifa elèctrica a Espanya, però només rebem el 15 per cent de les inversions. No cal dir el que passa amb les balances fiscals, que encara estem esperant que es publiquin.

Tot allò que ens ha d’arribar d’Espanya…. malament! Desclot, en el seu article diari a l’AVUI, ja comenta la insistència que mantenen les empreses d’àmbit estatal en incloure una E i una N a les seves sigles: “L’únic problema de tot plegat, a part d’aguantar la projecció patriòtica constant, desacomplexada i aliena, és que la vocal o la consonant són garantia de catàstrofe segura. Totes les empreses que les contenen es defineixen per traure un gran rendiment de la colònia catalana i per invertir-hi el mínim justet per continuar traient-ne profit. Tan justet, que els trens no funcionen, els avions no tenen lloc i la llum se’n va. Al darrere del caos sempre hi ha una gran E”.

No cal dir que si visiteu els webs d’aquestes grans companyies elèctriques ja sabeu quin és l’idioma amb què us hi haureu de moure. No us penséssiu pas que tenen algun respecte per al país responsable de la quarta part dels seus ingressos.

Mentrestant, el territori continua fent marxa enrere o, en el millor dels casos, s’ha quedat estancat en una posició que ens és completament desfavorable. Hi ha solució? Alguns creiem que sí que existeix un camí –l’únic camí viable- que pot conduir-nos a una solució definitiva. Ara bé, mentre anem dubtant, rumiant i intentant aconseguir adhesions, potser que fem alguna cosa. El periodista David González escriu: "I és clar, mentre no arriba, l’onada, vull dir la independència, em pregunto què fan els independentistes (ERC), què fan els sobiranistes/autonomistes (CiU) i els autonomistes/ federalistes (PSC) per frenar aquesta deriva que portem cap a un país de tercera regional i en posició de descens. Què fan quan es negocien uns pressupostos de l’Estat (inversions en infraestructures), quan s’ha de desplegar un Estatut (competències), quan s’ha de votar un president del govern aquí o allà (aliances)..."

Què fan? Què fem?