L'alcaldessa d'Esplugues, la senyora Pilar Díaz, en la seva intervenció en el programa CAL Parlar de Llengua, que s'emet avui per ETV Llobregat, ha fet unes explosives declaracions: "a partir de primer d'any, el català serà l'única llengua oficial a l'ajuntament d'Esplugues."L'alcaldessa ha explicat que creu que, passats ja 28 anys de les primeres eleccions municipals, ja ha arribat l'hora d'arraconar definitivament el bilingüisme i que el català sigui l'única llengua vehicular -oficial i no oficial- en tot allò que afecti a l'Ajuntament. Quan se li ha preguntat si una mesura d'aquestes característiques podria ocasionar algun problema, ja sigui entre l'administració i els administrats o entre els mateixos funcionaris, l'alcaldessa ha respost de manera fulminant: "si apareix algun problema per causes lingüístiques el tallarem de soca-rel."
L'alcaldessa ha confirmat també que hi haurà una extensa campanya informativa a nivell local i ha anunciat una sorpresa: l'emissió d'un espot en què diversos personatges coneguts de la vila animaran a tots els ciutadans a fer ús del català. L'espot finalitzarà amb la intervenció de l'exalcalde Sr. Lorenzo Palacín (la fotografia al marge reprodueix el moment de la seva intervenció) que, en un català gairebé perfecte, anunciarà que ja ha procedit a traduir el seu nom al català i que ja des d'ara el seu nom Llorenç és oficial a tots els efectes. Continuarà exhortant a tothom a fer del català la llengua habitual d'interrelació i finalitzarà la seva intervenció amb un frapant: "endavant amb el català!".Des de la CAL d'Esplugues ens congratulem d'aquesta mesura i agraim a la nostra alcaldessa que hagi donat la primícia en el nostre programa CAL Parlar de Llengua.
Perquè els símbols –i els elements tradicionals en són uns dels més destacats- són l’element d’identificació més important que, des que l’ésser humà va decidir viure en comunitat, ha ajudat a configurar i cohesionar els diferents grups humans.
Benvingudes siguin totes les diferents manifestacions culturals que es projecten en cadascuna de les tradicions, però que mai ens facin deixar en un racó les nostres, particulars i úniques que, com la llengua, ens han acompanyat durant segles.
Finalment, la solució del tercer no sortirà enlloc, ni jo te la diré, morè.
.jpg)
“L’objectiu és arribar a la gent que parla tant en català com en castellà...” Aquest és l’argument de sempre, dels bilingüistes de sempre. Amb aquest argument a Esplugues –i a tants altres llocs- suportem un bilingüisme absurd, innecessari, car i covard. Amb aquest argument s’impedeix l’ús lliure de la llengua del país. Amb aquest argument es continua titllant els castellanoparlants de gent ignorant, incapaç d’entendre i d’assumir un missatge en català. 
¿I per què haurien de canviar, em pregunto, si fins i tot un partit independentista els ofereix arguments perquè la situació sociolingüística continuï tal com està?
El llibre va esdevenir un autèntic manual per a tots aquells que es preocupaven per la cohesió de la societat catalana. En el seu moment, potser, no vam acabar de fer del tot bé els deures, forçats també per la situació sociopolítica que es vivia en aquell època. Els continguts de fons del llibre, malgrat que les situacions i els personatges han canviat, poden ser aplicables al moment actual que ens toca viure. ¿Serem capaços de bastir una futura societat catalana cohesionada i socialment i nacional més justa? ¿Seran capaços els “vells i nous altres catalans” d’entendre que han de col·laborar plenament en la construcció d’aquesta societat sense combatre-la o desfigurar-la? 
Mentre que els que tenen por de la llengua, perquè saben que darrere hi ha també l'esperit, preparen la seva estratègia per acabar amb la immersió lingüística, una de les poques eines amb cara i ulls del procés de normalització, mentre ells s'esmolen les ungles, el president de la Generalitat, senyor José Montilla, feia mans i mànigues en un programa de TV1 per tal de sortir-se de preguntes relacionades amb el doble càrrec de la seva esposa o el perquè, un socialista com ell que no es cansa de cantar-nos les excel·lències de l'escola pública, porta els seus fills a l'escola privada. Per cert... si la Catalunya real és la que estava representada pel públic preguntaire, estem ben arreglats!
Al Parlament perden el temps en discussions i votacions estèrils. Finalment, el PSC es queda sol davant la majoria de la Cambra que demana la dimissió de la ministra de Foment. No vulgueu veure cap relació entre la negativa del PSC i que la ministra i el govern espanyol siguin del PSOE... ja sabeu que el PSC és un partit totalment “autònom... “ Per cert, el senyor Montilla no tan sols s’ha dignat votar... Problemes d’agenda... (Llegiu, si voleu, un interessant 
