PREGÓ DEPRIMENT I ESTELADA A L'AJUNTAMENT

Festa Major d'Esplugues, 19 de setembre de 2008

Per oblidar de la Fuentes els estirabots,

vet aquí uns modestos versots

A cavall del mes de setembre
Sant Mateu arriba potent,
farem festa grossa al carrer
amb permís de l’Ajuntament

El seguici ja camina,
és a punt la Festa Major
la gent s’amuntega a la plaça
per escoltar de nou el pregó

Ha estat any de medalles:
"España, España, España!"
Serà doncs la pregonera,
una noia que sempre es banya

La xicota surt ara al balcó
Andrea Fuentes n'és el nom,
ja comença l'esperat pregó
i a la plaça l’escolta tothom

Catalunya està perplexa,
això ens ha dit l’analista,
així restem nosaltres
quan sentim la medallista

Bona nit, “buenas noches”,
amb la lliçó ben apresa,
barreja les dues llengües,
l’opressora i la sotmesa

Ja no sabem ni on som.
Ens han ensorrat la moral,
el català, se l'han passat de nou
pel forro de l’engonal

Andrea, apa, bonica..!
Qui t’ha ensarronat!
O potser tanta medalla
el cervell t’ha trastocat

No sortim de l’astorament
sentint aquest pregó depriment,
quan, de sobte i miraculosament,
penja l’estelada de l’ajuntament

Lloats siguin els déus!
L’estel solitari llueix ufanós!
I tothom dalt del balcó,
fa un rictus penós

Cavall blanc i creu vermella;
mates el drac i el mal ofegues.
Jordi, nostre estimat cavaller,
l’estel roig desplegues

I tu, benvolguda Andrea,
espanyola del tot sencera,
penja les teves medalles
al costat de l’estanquera

Queda’t amb el teu espanyol
i la teva Espanya estimada.
Que nosaltres ens quedem
amb la imatge de l’estelada