Situem-nos als anys 80 i imaginem aquests titulars...
57 independentistes estan pendents de com es resolen les 194 causes obertes contra ells.
L’Ajuntament i el govern es presenten com a acusació particular contra 57 independentistes.
Fins ara, se’ls han imputat 189 delictes o faltes. Hi ha hagut 4 condemnes i 5 absolucions. 179 de les causes resten pendents de judici.
Un independentista podria ingressar 30 dies a presó pel sol fet de no mostrar el seu Document d’Identitat a la policia.
El 9 de setembre 8 persones davant el jutge. El 23 de setembre, 4 persones. El 30 de setembre macrojudici contra l’independentisme català amb 23 persones al jutjat.
Quina hauria estat la nostra reacció fa gairebé 30 anys?
No és la meva intenció entrar en polèmiques o en debats estèrils sobre els objectius que es plantegen determinats col·lectius, ni tampoc sobre els mètodes de lluita escollits per tal d’arribar a assolir-los. Ja en vaig tenir prou durant dues dècades.
No és la meva intenció justificar, ni tan sols defensar, algunes de les actituds, alguns dels fets que s’han estat vivint darrerament a Esplugues. Ja en vaig tenir prou durant dues dècades.
Caldria, però, que tots plegats hi reflexionéssim una mica. Nosaltres, els que generacionalment ja ens acostem més a edats de jubilació que no pas a les de la crisi dels quaranta, hauríem de tenir una mica de memòria històrica i recordar què passava i què fèiem fa dues o tres dècades. Segurament, hauríem de ser capaços, si no més no, de comprendre determinats posicionaments i determinades formes de lluita. Fixeu-vos que estic dient “comprendre” i ja no goso dir ni participar-hi ni donar-hi un suport clar i decidit.
Potser és veritat que els anys no passen en va. Potser és veritat això de la diferència generacional. Potser és veritat que estem cansats de lluitar. Potser és veritat, per què no dir-ho?, que estem massa bé i que el nostre mal no vol soroll.
Potser és veritat...
Però a mi, alguna cosa se’m continua removent per dins i per això sento la necessitat d’escriure aquestes ratlles perquè, qui ho vulgui, que ho llegeixi.
Potser és molt poc... potser és massa tebi... segur que és insuficient... però penso que, si més no, és un pas en l'intent de reconeixement.
Informació sobre les accions i conseqüències de la lluita contra el Pla Caufec
www.noalplacaufec.netparemoselcaufec@rusc.net
1 comentari:
Estem amb tu.
Publica un comentari a l'entrada