CALdesplugues: 13/7/08

dissabte, 19 de juliol del 2008

XAVIER MIR: DIA 48 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (48)
xaviermir Vaga de bloc divendres, 18 de juliol de 2008 21:04h
Dia 48 de la vaga.

Recital per la llibertat d'expressió a Xina

Doncs sí... El president de la Generalitat, el Sr.José Montilla, destrossa el català....

Felip Puig va mostrar el seu astorament i la seva indignació davant el fet que el president d’un país destrossi la llengua nacional en públic... Evidentment, només ho fa en públic, perquè en privat tinc dubtes molt seriosos que faci servir la llengua catalana per a alguna cosa.

Les desqualificacions cap a Puig han crescut com l’escuma. És un bon terreny perquè els nostres polítics i professionals dels mitjans facin les seves declaracions i els seus articles "políticament correctes" i diguin allò que és agradable per a moltes oïdes.

En aquest tema tothom hi diu la seva... amb un error de partida molt important: es parteix de la base de considerar el president Montilla com un immigrant més que està aprenent la llengua del país d’acollida.

Hi ha milers de persones al país que estan aprenent català. Treballo amb ells des de fa molts anys. Gent vinguda d’arreu...la majoria acabats d’arribar, alguns que ja fa anys que són entre nosaltres. Tots hi dediquen una part important del seu temps, la majoria després d’una jornada de 8, 10 o més hores de feina. Arriben a les classes cansats i, malgrat això, la majoria es posen a la feina amb entusiasme. Alguns abandonen per diversos motius, entre ells el fet que se n'adonen de l'escassa necessitat real que tenen de saber català.

Durant la convivència setmanal amb ells sorgeixen moltes qüestions relacionades amb el país i amb la llengua. De fet, es pregunten perquè els exigim que parlin el català amb cura, que s'esforcin amb pronunciar-lo bé, que mirin de fer servir les paraules correctes i adequades... ¿Per què, si ells mateixos et posen un munt d'exemples de polítics, de professionals dels mitjans de comunicació, de convidats i tertulians

dels programes de ràdio i televisió que acostument a trepitjar la llengua amb impunitat absoluta?

Passen, però, els mesos i els cursos i molts d’ells aconsegueixen parlar i escriure el català. Alguns amb un bon nivell i altres no tant. Tant se val. Em trec el barret davant d’ells. Mai ningú d’aquest país hauria de recriminar-los res en relació a la llengua. La parlin com la parlin. El seu esforç és digne d'admirar.

Però aquesta gent no són el president Montilla. Com tampoc es poden comparar amb alguns professionals de la ràdio i la televisió que déu n’hi do com destrossen la llengua. Ells no són la màxima autoritat, la màxima representació d’un país ni tampoc tenen la llengua com la principal eina de professió.

Feli Puig no és precisament sant de la meva devoció; malgrat això, corroboro les paraules que ahir va pronunciar al Parlament:

Vostè, senyor Montilla, no és un becari ni un estudiant d’Erasmus; no és un immigrant acabat d’arribar, ni un directiu d’una multinacional que està de pas. Vostè, com a primera autoritat institucional d’aquest país, hauria de tenir un nivell de major autoexigència lingüística. Si vol vostè, l’equivalent al nivell C que, recordi, és obligat per a més de 300.000 funcionaris.

divendres, 18 de juliol del 2008

CADA VEGADA HI HA MENYS "CROSTA"...

En Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament, és un vell conegut de les pàgines d'aquest bloc. Només cal repassar les seves "bones" referències en els nostres articles del mes de febrer o de desembre de 2007.

Situem-nos ara en el 4 de desembre de 2007. El Periódico publica una entrevista amb el Sr. Joan Ferran:

Volem una televisió i una ràdio públiques en català, nacionals, però no nacionalistes. Que serveixin a tots els catalans i s'abstinguin de fer proselitisme sobiranista i de construir pàtries [...]Cal arrencar la crosta nacionalista de les emissores. El més adequat seria començar de nou, fer taula rasa del passat; un reset, que es diu en l'actualitat [...]Quan un director de programa, encara que sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle, pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació...

A primers de juny d'enguany, el "pal·ladí "de l'espanyolisme a Catalunya hi tornava de nou amb la seva particular croada contra les "forces del mal nacionalistes" ubicades, sobretot, als mitjans de comunicació de la Generalitat.

Divendres 18 de juliol (data significativa, per a més inri), després de 14 anys al capdavant del programa líder d’audiència “El Matí de Catalunya Ràdio”, Antoni Basses ha dit el seu darrer “Bon dia” als oients i ha fet el seu darrer cafè amb els tertulians habituals. Les seves darreres paraules han estat: Si la classe política del país no pot aguantar un programa com aquest, és que tenim una democràcia molt justeta... El poder mai no en té prou.

La directora general ha justificat la no renovació del locutor per la seva manca de “pluralitat”. Tres condicions li exigien a en Bassas per a la seva renovació: “més pluralitat, tant política com de gèneres, d'edats i de visions de la societat en què vivim.”

¿No noteu una certa semblança entre aquests arguments i els de l’inefable Sr. Joan Ferran?

Les tesis i les directrius més espanyolistes del PSC estan fent forat i aconsegueixen eliminar professionals que molesten i amb ells també les “crostes” que comporten els seus programes. Víctor Alexandre ho comenta en un article sobre la desaparició del programa de Mònica Terribas, “La nit al dia”: Era l'únic espai informatiu que escapava una mica al control de l'ideari marcat des del carrer Nicaragua de Barcelona, però el prestigi professional de la seva presentadora ho impossibilitava.

“La nit al dia”... Jordi Basté... Toni Clapés... Toni Arbonés... Josep Maria Solé i Sabaté... Rita Marzoa... avui, ha estat el torn de l’Antoni Bassas. Demà... (queda algú, encara?).

El Sr. Joan Ferran, i amb ell els espanyolistes del PSC, poden sentir-se satisfets. Cada dia hi ha menys crosta nacionalista a les emissores de la Corporació.

I no us perdeu...

L'article d'en Salvador Cardús a l'AVUI...

El vídeo del comiat de l'Antoni Bassas a Vilaweb...

Escoltar les seves paraules de comiat en mp3...

I ELS CATALANOPARLANTS?

Ahir, la Plataforma per la Llengua va presentar, conjuntament amb 23 entitats d'immigrants, el seu manifest "El català, llengua comuna".

Aquesta senzilla frase és l'única taula de salvació per a la llengua catalana. O fem del català la llengua d'ús i d'interacció habitual als Països Catalans, o ja podem començar a cantar-li les absoltes.

El dia de Sant Jordi, en la presentació del manifest, l'escriptora Najat El Hachmi va deixar clar que "qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca", i afegia que "només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no texcloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot".

Més clar, l'aigua... Ahir, immigrants llatinoamericans, senegalesos, palestins i xinesos reivindincaven el català amb el missatge "Parla'ns en català"...

I mentrestant... heu reflexionat sobre què estem fent els catalanoparlants?

dijous, 17 de juliol del 2008

XAVIER MIR: DIA 47 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (47)
xaviermir Vaga de bloc dijous, 17 de juliol de 2008 16:59h
Dia 47 de la vaga

El TC, la consulta i el consens

Emprenedors, llengua i estat

Preocupa la falta de futurs filòlegs de llengua catalana

EL BLOC GRAN DEL SOBIRANISME

L'1 de juliol d'enguany va néixer el Bloc gran del sobiranisme. En poc més de 15 dies ha rebut ja 11.100 visites, un bon indicador que el bloc atrau internautes interessats en visitar un nou espai de debat sobre el sobiranisme.

De moment, set són els blocaires de prestigi que opinen amb els seus escrits. Noms coneguts dins de la xarxa com el de Xavier Mir, blocaire que ens va visitar a CAL Parlar de Llengua ique actualment manté una vaga de bloc que porta ja 46 dies. L'acompanyen articulistes com Joan Arnera (Les intencions mecàniques); Manel Bargalló (Des de l'exili); Enric Canela; David Morgades (El racó de Mataró); Josep Sort (Per una Catalunya lliure) i Víctor Tarradellas.

Cada un dels blocaires té un dia assignat per penjar el seu post. Set blocaires diferents i set punts de vista distints sobre el procés de sobirania que un dia o altre caldrà engegaren aquest país. Set persones que cada dia de la setmana ens ofereixen la seva visió particular sobre l'actualitat nacional i sobre aquells temes que més ens afecten.

Benvinguda sigui, doncs, aquesta nova eina de debat, de formular i contrastar idees i de conscienciació nacional.

RIGUEM... PER NO PLORAR

Més val riure que plorar....

Dues imatges gràfiques del problema de les balances fiscals publicades a El Web negre...

XAVIER MIR: DIA 46 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (46)
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 16 de juliol de 2008 23:54h
Dia 46 de la vaga.

dimecres, 16 de juliol del 2008

CAURE EN LA TEMPTACIÓ...

La temptació, com deia en Dídac en el seu comentari al nostre post del dia 8 de juliol, d'atacar personatges com en Xavi ("Viva España") o la Montserrat Caballé ("soy española de pura cepa") és temptador. I, com que reconec que potser no ens beneficia en res, aquesta vegada cauré només una miqueta en aquesta temptació. Em limitaré a deixar escrites les darreres declaracions del nedador català David Meca al diari "la Razón":

"Soy catalán y español, però ante todo soy español... estoy convencido que la actual secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal, será la futura imagen de España."

Vosaltres mateixos...

NOMÉS HI HA DOS CAMINS

El Govern espanyol ja ha fet públiques les balances fiscals. El resultat no ens ha sorprès, ja fa temps que el coneixíem perquè fa anys i panys que en patim les conseqüències de manera individual i col·lectiva.

Catalunya, les Illes, el País Valencià formem també una unitat pel que fa a l'expoli fiscal a què estem sotmesos. Fins i tot en això el Govern espanyol sembla reconèixer implícitament la unitat dels Països Catalans. Unitat cultural, lingüística, històrica i, també, unitat de territoris expoliats.

Les balances fiscals no són res més que la punta d'un iceberg; un reflex de la situació econòmica, però també política, cultural i lingüística a què els Països Catalans estem sotmesos des de fa segles.

Avui dia, al segle XXI, els mètodes moderns permeten dissimular situacions i actuacions que s'han enquistat dins la societat catalana. Han passat 300 anys i gairebé ningú sembla recordar (o simplement, no vol recordar) que l'origen de tot arrenca d'una derrota militar en què vam ser tractats com a poble vençut. Els Països Catalans van ser ocupats militarment i sotmesos a les lleis, als costums i a la llengua de l'invasor. L'expoli fiscal no és res més que la conseqüència lògica, traslladada al segle XXI, derivada d'aquesta situació orginal de poble envaït, ocupat i sotmès.

Aquest llenguatge, invasió, poble sotmès, ocupació militar, pot semblar anacrònic i fora de lloc l'any 2008. Potser sí. Tant se val, digueu-ne com vulgueu, col·loqueu-hi els adjectius que més us agradin o que millor us permetin conviure amb la situació real, però, si feu un bon examen de consciència, s'adonareu que la forma, el mètode, poden canviar i, fins i tot, és possible que tot plegat sembli que sigui més suportable, però el fons i els objectius dels que ens governen són idèntics al que tenien els seus avantpassats de fa tres segles.

Ahir, avui i durant uns quants dies, els intel·lectuals i tertulians dels programa de ràdio i televisió d'aquest país esmerçaran hores, paraules, idees i arguments a l'entorn d'aquest expoli fiscal continu a què estem sotmesos. La realitat, però, és que, per moltes voltes que li donem, només hi ha dos camins possibles: l'un, continuar com fins ara la nostra relació forçada amb l'Estat espanyol intentat esgarrapar, segons siguin les circumstàncies i el govern de torn, engrunes de llibertat econòmica, política, lingüística i cultural. Aquest camí ja sabem on condueix. Si optem per seguir-lo el que no podem estar és practicant la queixa constant i planyent-nos de com som de desgraciats.

L'altra via, també la coneixem; prenguem una decisió històrica i optem per un projecte nacional català que ens permeti trencar, d'una vegada per totes, amb l'Estat que des de fa tant de temps ens explota.

LLENGUA COMUNA

"La Plataforma per la Llengua presentarà, aquest dijous a la tarda, l'edició del manifest 'El català, llengua comuna', un decàleg que proposa integrar les persones immigrades a la societat catalana a través d'un coneixement ple de la llengua catalana. El manifest compta amb un pròleg signat per l'escriptora Najat el Hachmi."

Vagi per endavant que celebrem la iniciativa de la Plataforma per la Llengua. Vagi per endavant que respectem i valorem la feina que des de la Plataforma s'està fent des de fa anys per la llengua catalana i la seva plena normalització.

Només ens preguntem... ¿per què els mitjans de comunicació no se n'han fet ressò (o no s'han fan, encara) de la mateixa manera quan les iniciatives parteixen d'altres grups i col·lectius com, per exemple, la CAL. "Llengua comuna" és un terme que des de la CAL venim fent servir des de fa anys. Doneu un cop d'ull als missatges, manifestos i parlaments que, ja sigui des de la CAL nacional o des de la mateixa CAL d'Esplugues, intentem transmetre a la societat catalana. Només cal llegir el contingut del parlament de la CAL d'Esplugues en el Correllengua 2003 per veure quiná és la filosofia que des del nostre col·lectiu es vol transmetre.

No només la CAL, evidentment. De fer, el terme "Llengua comuna" el comença a fer servir el col·lectiu "Veu Pròpia", una altra entitat que des de fa molts anys treballa per la llengua catalana des del sector dels no catalanoparlants d'origen i que tampoc obté el ressò que sens dubte es mereix. "Veu Pròpia" no només va començar a usar aquest terme, sinó que fins i tot va fer campanya per intentar que s'inclogués dins del redactat del nou Estatut.

Endavant, doncs, amb la iniciativa de la Plataforma per la Llengua perquè tots tenim el mateix objectiu i benvingudes siguin totes les propostes que ens ajudin a avançar. Ara bé, també ens agradaria que es tinguessin en compte altres iniciatives que, en no disposar del suport econòmic o mediàtic, sovint resten difuminades.

dimarts, 15 de juliol del 2008

XAVIER MIR: DIA 45 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (45)
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 15 de juliol de 2008 10:54h
Dia 45 de la vaga.

El cas Escarp

Vilaweb bat el seu rècord de lectors

UN PASSEIG PEL QUIOSC DIGITAL

Avui he fet un passeig pel quiosc digital. Un món informatiu nou, modern i decidit. Segurament, el món del futur.

El mes de maig escrivíem sobre el cas de Miquel Català, un jove del Segrià que, davant la inexistència d'un web del Parlament europeu traduït al català, havia tirat pel camí del mig i n'havia fet una traducció, una bona traducció. Després dels intents fallits d'anul·lar-la, ara, uns mesos després, sembla ser que l'Eurocambra, després que el vicepresident de comunicació, l'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras (el coneixeu?) hagi cedit a la pressió, ha decidit finalment elaborar una pàgina traduïda a la nostra llengua.

Fons oficials neguen, evidentment, que la iniciativa de Miquel Català hagi tingut res a veure... Afegeixen que, no tan sols això, sinó que fins i tot la traducció lliure del jove ha retardat la posada en escena de la pàgina oficial... (Ha, ha, ha). Gràcies, Miquel, per la teva tossuderia...

Ignasi Guardans, de CDC, ha dit en el darrer congrés del seu partit que considera que els espanyols encara no estan prou informats de la realitat catalana i que cal que seguim explicant-nos de manera didàctica... (Més ha, ha, ha...). Potser més de 300 anys d'explicacions no són encara suficients i és del tot necessari continua la nostra tasca de pedagogs educadors de les espanyes.

Joan Ridao, d'ERC, ha qualificat el darrer congrés de CDC "d'autèntica catarsi d'autoestima després de perdre el poder." El més sorprenent és que ho diu amb to i sentit pejoratiu. Crec que a tots plegats ens fan falta bones dosis de "catarsi d'autoestima" si no volem entrar en un estat col·lectiu de depressió.

"El zoo d'en Pitus", sí, aquella obra que el nostre benvolgut president, senyor José Montilla, no coneixia, ha esdevingut també un èxit al Japó. Se n'han venut, en menys de dos anys, més de 80.000 exemplars. Potser ja seria hora que el nostre benvolgut president li fes ni que sigui un cop d'ull o que el recomanés als seus fills com a lectura d'estiu.

Nosaltres, amants, entusiastes i practicants dels blocs, no podem més que lamentar la mort de la dona que era considerada la més vella "bloquera" del món. Olive Riley, australiana de 108 anys, que va començar a publicar el seu bloc The life of Ryley el febrer de l'any passat, va morir el dissabte 12 de juliol. Hi havia publicat més de 70 entrades.

El "manifiesto" no recull les signatures que els seus promotors, suposats intel·lectuals, esperaven. Encara no superen el nombre de socis del Barça. Lamentable. I això que disposen de l'ajut inestimable dels personatges més rancis de les espanyes i, com no, també dels nacionalistes espanyols nascuts a Catalunya.

Ja sabem que la Xina no destaca precisament pel seu respecte a les llibertats i als drets humans. la darrera que n'han fet és prohibir, als propers Jocs Olímpics de Pequín, entre moltes altres coses, l'exhibició de banderes que nos giuin dels països o estats participants. La mesura va dirigida especialment al Tibet, però de retruc ens afecta a nosaltres, als Països Catalans. Senyeres i estelades, doncs, prohibides als Jocs Olímpics de 2008.

I no me'n puc estar d'escriure quatre ratlles sobre el "cas Vilaró". la manera com s'ha conduït la informació, o l'ocultació d'informació, en tot el que es refereix als fets de la nit de les celebracions de la "roja", ha estat deplorable i digne d'un estat tercermundista. Vicent Partal escriu un article, com sempre interessant, sobre de quina manera s'ha amagat informació del cas a l'opinió pública.

Una notícia de les que condueixen a la "catarsi d'autoestima". L'APPEC inaugura al Palau Robert de Barcelona l'exposició "Un país de revsites. Una mostra que repassa els vint-i-cinc anys de l'associació i que demostra la vitalitat del món informatiu català i també de la llengua en què estan escrites: el català. Tot un seguit de publicacins que, durant tots aquests anys, han treballat per informar, però també han situat la llengua catalana en un nivell de normalitat i han estat un element importantíssim de cohesió d'aquest nostre país.

Un passeig sempre enriquidor... us el recomano...

dilluns, 14 de juliol del 2008

VULL ELS MEUS 2.400 EUROS!

Atenció a les xifres:

Segons apunta l'Observatori del Finançament de Catalunya, l’any 2005 el dèficit fiscal de Catalunya es va situar en 19.176,6 milions d’euros, el que equival a 2.704 euros per habitant. Aquest dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol equival al 10,5% del PIB de l’economia catalana.

A més, el primer any de govern socialista (el govern "amic"), el 2005, el dèficit va pujar 3.300 milions d'euros més que amb el govern "enemic" del PP de l'Aznar. Cinc-cents euros més addicionals que ens van prendre individualment a cada català o catalana. A partir del 2006 diuen que no tenen dades...

De cada 3 euros que se'n van cap a Espanya, un, no torna mai més...

Cada mes, desapareixen 200 euros de la butxaca de cada ciutadà i ciutadana d'aquest país... Parli català o no, sigui partidari o no de la "roja", vulgui o no la immersió lingüística... cada any, si fóssim un país normal i no el país dels esvorancs, disposaríem de 2.400 euros per a cada habitant de Catalunya.

Quina seria, llavors, la nostra renda per càpita si els nostres diners es quedessin a casa?