xaviermir Vaga de bloc divendres, 12 de setembre de 2008 11:57h
Dia 104 de la vaga.
Quan algú m’ho explica, sento una certa sensació de vergonya davant, no ja del fet, sinó de la meva absoluta ignorància de tot el que havia passat feia ja uns mesos.Arribo a casa i busco informació a la xarxa : Absolució Jona; Assemblea de Joves de l'Eixample Nord; Alerta Solidària; El Forat de la vergonya...
Alguna cosa se’m remou per dins...
"El Forat de la Vergonya"... Uns veïns del Casc Antic de Barcelona organitzats per protestar contra un pla urbanístic de l’Ajuntament. En el gran solar en disputa (aconseguit després de l’expropiació de dues illes de cases) els veïns volien un gran parc i no un gran pàrquing com preveia consturir el Consistori. Després de força anys convivint amb aquerll "forat" buit i estèril, els veïns decideixen crear-hi horts comunitaris. Més endavant, passen dels horts a construir ells mateixos allò que realment volen: un parc, amb rodes de bicicleta per tanques, cactus, arbres i pistes de bàsquet pintades amb guix.
En Jona és l’apel·latiu d’en Jonatan Ivorra, que va ser detingut ja fa prop de dos anys acusat de formar part d’un grup d’encaputxats que van llançar coets a la policia en acabar una manifestació contra l’especulació urbanística i pel dret a un habitatge digne. En Jona és membre actiu de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord, que forma part del projecte nacional representat per la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI).
Penso com, en certa manera, les lluites que l’independentisme lliurava durant els anys 70 i 80 i aquestes antiespeculatives de principis del segle XXI tenen una certa semblança: Lluita contra el sistema establert; declaracions d’il·legalitat; manipulació dels mitjans d’informació; desacreditació de moviments i de persones: repressió; detencions; judicis; presó...
Penso en la solidaritat que desplegàvem fa tres o quatre dècades, en el suport que mostràvem vers la gent que llavors lluitava i patia repressió en nom de l’independentisme...
Penso que, ara, molts joves independentistes són, alhora, activistes de moviments contra l’especulació, de moviments ecologistes i de lluita a favor del medi ambient...
I no puc evitar que alguna cosa se’m continuï removent per dins...
En el marc de la Diada Nacional de Catalunya, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), en col·laboració amb la Plataforma per la Llengua, organitza l'acte del central del Correllengua a Barcelona.

No seria possible i desitjable que ICV reconegués el dret d'autodeterminació de Catalunya i s'integrés també a la taula o que en tot cas reclamés obertament la sobirania per al país?
Crec que és important el moment polític que està vivint ERC. Des de fa temps s'estava produint un acostament entre els principals sectors crítics del partit: Reagrupament.cat i Esquerra Independentista. Avui, definitivament, el que prevèiem es confirma i els dos corrents es fusionaran en un de sol: Reagrupament Independentista.
M'agrada el títol: "Junts podem!" Un títol que ja marca la recerca de la unitat per sobre dels interessos polítics o fins i tot personalistes. El retorn als criteris nacionals i d'independència per damunt d'estratègies que l'únic que fan és donar patent de catalanitat a partits i polítics que ni la tenen ni han fet res per guanyar-se-la. 
La societat civil era, però, l'autèntica protagonista avui a les escales del Palau de Justícia. Com sempre, les entitats cíviques, socials i culturals van un pas endavant dels polítics. Benvinguts siguin, però, tots aquells partits que han volgut sumar-se a l'acte. Saben molt bé que el tren sortirà igual, amb ells o sense ells, i que els cal, doncs, pujar-hi, ni que sigui al darrer vagó, per tal de no quedar-se sols a l'estació de partida.