dissabte, 6 de setembre del 2008

XAVIER MIR: DIA 98 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (98)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 6 de setembre de 2008 15:40h
Dia 98 de la vaga.
Publicat per a Cap comentari:

SALUT, AMADEU!

Després de setanta-sis dies d’haver iniciat una vaga de fam, el Síndic de Greuges li ha dit que Justícia es comprometia a donar-li dos permisos i, després, el tercer grau restringit. Davant d'això Amadeu Casellas ha abandonat la vaga que havia començat el 23 d'agost.

Finalment ho ha aconseguit... Amadeu Casellas, el pres anarquista, el pres més veterà del país, veurà de nou el cel, obert, immens i clar.

Dins, però, segurament tot continuarà igual. Com deia el mateix Amadeu en la seva carta: "[...] darrere d'aquests murs es cometen tota mena d'abusos i tortures per part de les institucions penitenciàries, amb la permissivitat i complicitat dels jutjats de vigilància, i amb la ceguesa, cinisme i hipocresia a què ens tenen acostumats els polítics i la justícia."

Salut, Amadeu!
Publicat per a Cap comentari:

divendres, 5 de setembre del 2008

XAVIER MIR: DIA 97 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (97)
xaviermir Vaga de bloc divendres, 5 de setembre de 2008 09:56h
Dia 97 de la vaga.
http://www.molles.cat/2008/09/la-independncia-en-marxa.html
http://perezlozano.blogspot.com/2008/09/de-la-perplexitat-la-sobirania.html
Estat propi.cat se suma a la convocatòroia de l'11 de setembre
Publicat per a Cap comentari:

XAVIER MIR: DIA 96 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (96)
xaviermir Vaga de bloc dijous, 4 de setembre de 2008 17:50h
Dia 96 de la vaga.
http://blocgran.cat/?p=186
http://www.cronica.cat/opinion/De-Rubalcaba-a-lOnze-de-Setembre-http://paper.avui.cat/article/dialeg/138332/ser/espanyol.html
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2985203
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 4 de setembre del 2008

UN BON FINANÇAMENT NO ÉS SUFICIENT...

Reproduïm el text de la nova campanya de Criteri
La insistència en el debat de la negociació per la possible millora del finançament del Principat ha propiciat un esbiaixament en l’acció política de bona part de l’independentisme nacional. El segrest, de fet, de qualsevol altra consideració, de plantejar-se qualsevol altra hipòtesi que ens dugui a avançar en el procés d’emancipació, no fa sinó aprofundir en la dispersió ideològica del sobiranisme i demostrar, de nou, la nostra supeditació al ritme que ens marquen des d’Espanya.


El millorament del finançament, tot i ser absolutament necessari, no pot desviar-nos de la nostra única solució: la independència. Perquè no hem d’oblidar que, finalment, els nostres recursos seguiran en mans espanyoles igual que la nostra capacitat de decisió.
És per això que sorprèn la facilitat amb què, tant des de formacions polítiques com des de la societat civil, uns i altres s’han afegit a un debat que, sigui quin sigui el resultat, afebleix clarament les posicions sobiranistes: si acaba malament, com tothom preveu, perquè haurem cremat un altre dels pocs cartutxos que ens resten en unitat política i mobilització ciutadana; si, per un incert, acabés mitjanament bé, perquè donaria aire a l’estol d’unionistes que ara s’han quedat sense arguments per defensar la nostra submissió a Espanya, alhora que acontentaria la tebior d’un catalanisme mesell que defuig el conflicte com gat escaldat.

Alertem doncs que el finançament, que l’Estatut, no són en cap cas la solució que la nostra nació necessita. Que la classe política i les institucions facin la seva feina, avui, negociant amb Espanya tan bé com puguin. La feina de l’independentisme, dels qui creiem en un futur lliure pel nostre poble, és seguir treballant per la independència. Només la constitució d’un estat propi, i no pas un pedaç a un finançament vassall, pot permetre’ns de construir una societat que pugui assegurar el benestar a tots els catalans.
Publicat per a Cap comentari:

ESPLUGUES I EL CORRELLENGUA 2008

Un any més, la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua) d’Esplugues i les entitats socioculturals són a punt de celebrar els actes del Correllengua 2008.

“FUTUR, LLENGUA I NACIÓ”

A l’entorn d’aquest lema, el Correllengua 2008 va iniciar la seva marxa el passat 28 de juny al monestir de Sant Miquel de Cuixà (Rosselló) i finalitzarà el 8 de novembre a Perpinyà. Entre aquestes dues dates, la flama del Correllengua recorrerà la gran majoria de comarques, viles i ciutats dels Països Catalans.

El Correllengua es consolida any rere any com una de les iniciatives més fortes i reeixides a favor de la llengua i cultura catalanes. És una iniciativa sorgida de la societat civil; una proposta per la defensa i promoció de la llengua catalana, transversal, oberta, participativa i popular, que té com a objectius fomentar l’ús social de la llengua en tots els àmbits. És també una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, i una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera desacomplexada i en positiu.

LA COLUMNA PERE IV
Enguany serà el dotzè any en què se celebra el Correllengua arreu del territori nacional. El Correllengua es vertebra amb el pas de la Flama, que és l’element simbòlic i cohesionador de tota aquesta iniciativa, per les diferents poblacions del país. La Flama es divideix en quatre columnes que porten els noms de persones que s’hagin significat pel seu treball i la seva fidelitat a la nostra llengua i cultura. Enguany, Esplugues i el Baix Llobregat pertanyen a la columna Pere IV el gran poeta i narrador.
LA LLENGUA: FACTOR COHESIONADOR DE LA SOCIETAT
Per què el Correllengua?

La principal preocupació de la CAL d’Esplugues radica en tot allò que afecta als drets i a l’ús de la llengua catalana en la societat actual i, sobretot, quin serà el seu futur com a llengua de cultura, d’ús i de comunicació.

Des de la CAL, però, entenem la llengua com un factor integrador, vertebrador, el factor cohesionador d’una societat, en aquest cas de la societat catalana. Des de la CAL estimem i respectem totes les llengües i cultures i, evidentment, tots els signes exteriors que manifesten aquesta diversitat cultural i lingüística.

Avui, el 2008, volem reafirmar-nos en el nostre missatge del Correllengua 2003: “Nosaltres no creiem en el monolingüisme, ni tampoc en el bilingüisme...Nosaltres creiem en el multilingüisme... La societat catalana del futur serà una societat multilingüe i multicultural. Nosaltres volem que sigui també una societat cohesionada i això només podrà ser si es vertebra a l’entorn de la llengua i cultura catalanes.”


EL SETÈ ANY A ESPLUGUES

El Correllengua 2008 serà ja el setè que se celebra a Esplugues. El pas de la Flama per la nostra població serà el proper dissabte 18 d’octubre i ho farà, com sempre, amb tot un seguit d’actes que tindran lloc als jardins del Casal de Cultura Robert Brillas.
Dos són els grans punts en què es recolza el Correllengua d’Esplugues. D’una banda, la participació col·lectiva popular en un projecte lingüístic comú. Disset entitats van participar en la passada edició del Correllengua. De l’altra, l’extensió del seu missatge: reconeixement de la unitat de la llengua, oficialització a tot el territori i foment d’uns hàbits de fidelitat lingüística. Tot a l’entorn del català com a llengua comuna i com a element d’integració i de cohesió social.

La feina, cal recordar, però, que no comença ni s’acaba el dia del Correllengua. Com recollia el manifest de 2007:

Hem de ser conscients que, en última instància, depèn de totes i tots nosaltres que la llengua sigui present i activa en la vida pública els 365 dies de l’any.
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 3 de setembre del 2008

XAVIER MIR: DIA 95 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (95)
xaviermir Vaga de bloc dimecres, 3 de setembre de 2008 09:28h
Dia 95 de la vaga.
Publicat per a Cap comentari:

XAVIER MIR: DIA 94 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (94)
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 2 de setembre de 2008 09:31h
Dia 94 de la vaga.
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 1 de setembre del 2008

ARA QUE L'HAVÍEM TROBAT!

En un primer moment, es va apoderar de nosaltres una mena de perplexitat incrèdula. Més tard, vam creure que en aquest nostre país dels esvorancs tot era possible... i no només possible, sinó que, de fet, era del tot lògic, ja que hi estem més que acostumats a la divisió i a l'escissió perpètua.

Els arguments i les raons eren les de sempre: decebuts i descontents fins al capdamunt de l'estat actual de la olítica catalana, dos ciutadans força coneguts anunciaven que presentaven un nou partit polític, Entesa per Catalunya (eCat). Com que som en el temps de les noves tecnologies, posaven a disposició de les persones interessades un espai web en què es podia llegir el manifest fundacional: "eCat és un partit unitari, nacionalment català i socialment progressista que compromet a desenvolupar propostes útils i eficaces per a donar solució als problemes que ens preocupen a Catalunya..."
Ja frisosos per apuntar-nos-hi i acabar d'una vegada per totes amb aquesta mena de desgavell que fa que el país perdi contínuament posicions en tots els àmbits, la part més racional i freda de la nostra ment va començar a funcionar i va fer que augmentés la nostra inquietud pel que ja començàvem a veure com una mena de muntatge. Les nostres sospites van anar en augment i, ja amb la ment més freda, vam començar a adonar-nos que tot plegat no era més que un muntatge publicitari de cara a la Fira de Tàrrega.

Quina llàstima! Ara que estàvem segurs d'haver trobat per fi el nostre partit polític!
Publicat per a Cap comentari:

XAVIER MIR: DIA 93 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (93)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 1 de setembre de 2008 17:19h
Dia 93 de la vaga (tornat ja del viatge).
Publicat per a Cap comentari:

TANQUEM EL PARÈNTESI

El mes d'agost ha arribat al seu darrer dia, i amb ell pràcticament tanquem el parèntesi del període estival de vacances.
El calendari del mes dedicat al primer emperador romà, ens deixa amb el conte de mai acabar del finançament, que continua ocupant el temps dels polítics. Mentre, l'Estat espanyol ens ofereix dues possibilitats, una d'oberta i clara, i l'altra de més amagada i pèrfida. Primera possibilitat: accepteu la proposta de mínims que us oferim... Segona possibilitat, si no l'accepteu, ens esperarem a la sentència del Tribunal Constitucional que, entre altres coses, segur, segur, segur... que es carregarà el principi de negociació econòmica bilateral.

Sorpresa a Palagrugell! L'única regidora del Partit Popular a l'ajuntament de la ciutat ha votat a favor que l'estelada onegi a la façana de la Casa de la Vila durant els propers 10 i 11 de setembre. Qui va votar en contra? La majoria de regidors del PSC... Ja sabem que és una anècdota, però... ¿És possible que fins i tots els membres del Partit Popular li passin la mà per la cara a la gent del PSC? ¿Fins aquí arriba l'espanyolisme del socialistes catalans?

En el post "El cel quadribarrat" ja vam comentar el cas del pres Amadeu Casellas. Avui, ja fa setanta-dos dies que Casellas va iniciar la seva vaga de fam per exigir la concessió del tercer grau penitenciari. Des de l'Hospital Penitenciari de Terrassa, on és ingressat a causa del seu delicat estat de salut, el pres anarquista ha escrit una carta on explica els motius que l'han conduït a la seva protesta: "La meva denúncia i protesta és per als qui, com jo, són pobres, obrers, o gent que, simplement, venim de llocs marginats. Ni nosaltres, ni les nostres famílies, no podem comprar la llibertat, i hem de lluitar amb els pocs mitjans de què disposem; ben contràriament als Julián Muñoz, Javier de la Rosa, els Alberto, Mariano Rubio, els del cas Filesa, Mariano Conde, Barrionuevo, Conde, Rafael Vera, Puigneró...i un llarg etcètera. En el meu cas, com en el de tants altres companys, he acomplert el màxim de presó establert pel codi penal vigent: 20 anys, o 30 amb el codi antic."

Carme Junyent, la coneguda lingüista de la Universitat de Barcelona i presidenta del Grup d'Estudi de les Llengües amenaçades (GELA), ha incidit de nou en els perills, gairebé imminents, en què es troba la llengua catalana. Ho ha fet ja altres vegades per referir-se a les diverses situacions sociolingüístiques que es viuen i es pateixen en els diferents territoris dcls Països Catalans. Aquesta vegada, però, s'ha referit a Andorra, un país que té com a única llengua oficial el català.
Malgrat aquesta oficialitat, la situació de la llengua al Principat andorrà és d'una precarietat molt gran. El català es troba immers en un procés de regressió lingüística que fa que la professora Junyent afirmi "que està a les portes d'esdevenir una llengua en perill d'extinció." El fet andorrà és una demostració clara que ni les lleis, ni fins i tot l'oficialitat única són garanties perquè una llengua com el català pugui desenvolupar-se normalment. A Andorra, l'ús social del català ha tingut una davallada impressionant que ha fet que es passés del 50% de fa deu anys al 29% actual.
Per garantir la pervivència del català com a llengua d'ús, com a llengua comuna, com a llengua nacional, és evident que necessitem de les lleis i que necessitem de la protecció dels que ens governen. Però, per damunt de tot, i el cas andorrà n'és un bon exemple, és imprescindible que guanyem el carrer lingüísticament, que guanyem nous àmbits d'ús per al català, que fem de la llengua catalana la llengua d'interacció habitual als Països Catalans.
I això no ens ho donaran les lleis ni els governants. Això depèn exclusivament de la nostra consciència i actitud lingüístiques.
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Comentaris (Atom)