EL PAÍS DELS ESVORANCS (II)

Interessant article de Vicenç Partal a Vilaweb sobre la innoperàcia, la paràlisi, l'autisme del Govern de la Generalitat en tot el que es relaciona amb el caos ferroviari.

Mentrestant, el president Montilla, en una mostra més de sarcasme o de pensar que som beneits (ho som?), ens diu que ara "no és hora de vendre fum. És hora de governar. D'autogovernar-nos. De fer Estat. De fer Catalunya."

Si us plau...

REFLEXIONS...

Reflexions del dia...1) En Sergi Xavier M.M. (no sé per quin motiu li han d'encobrir els cognoms... potser perquè els seus pares no els caigui la cara de vergonya), aquest xicot de noms tan catalans i resident a Santa Coloma de Cervelló, és el protagonista d'una agressió -impossible de qualificar- a una noia, pel simple fet de ser qui era. Com a éssers humans i també com a catalans hem de ser radicals en manifestar el nostre rebuig, el nostre fàstic, per una acció d'aquesta mena. Com a catalans sabem massa bé que és rebre agressions per voler ser qui som, per voler mantenir la nostra identitat.

Ara que l'Estat espanyol vol comprar vídeos del senyor Al Gore, potser que estudiïn la possibilitat que el vídeo enregistrat de l'agressió d'aquest racista català sigui de visió obligada a les escoles i instituts.

2) El país dels esvorancs... M'ha fet gràcia llegir un suposat comunicat redactat per alguns coneguts humoristes (Arévalo, Paco Gandía, Pepe da Rosa Junior, Marianico el Corto, Jaimito Borromeo, Hermanos Calatrava...): “Volem anunciar públicament la nostra retirada dels escenaris. És impossible competir amb Foment, Renfe i Adif. El seu humor és insuperable i ens deixa sense cap opció per poder continuar exercint la nostra professió. És millor reconèixer la derrota i plegar”.

Bon humor davant els problemes... però, com va dir el filòsof Terricabras: "La paciència democràtica té un límit..." Fins quan?

3) El Comitè de Recursos de la Càmera de Representants dels Estats Units ha aprovat un projecte de llei que contempla la convocatòria d'un referèndum a Puerto Rico, el desembre de 2009, per definir el seu futur estatus polític.

Òndia! Tothom ens passa al davant! Tan que ens costa a nosaltres i tan ràpid que van altres.

4) Hèctor López Bofill, vicepresident del Cercle d'Estudis Sobiranistes i membre d'Esquerra Independentista, lamenta en un article que "nosaltres, tot i disposar d'un coixí social partidari de la independència, encara no hem començat ("el camí cap a la independència"). Amb la paradoxa que un dels principals responsables d'aquesta paràlisi és una direcció d'ERC (l'únic partit parlamentari que incorpora formalment l'independentisme en la seva declaració ideològica), que justifica la manca d'una actuació política sobiranista immediata sobre la base de negar l'existència d'aquesta majoria actual i potencial."

I afirma que les seves vacil·lacions i actuacions improvisades poden, en cas de prosseguir, traduir-se en una davallada electoral més intensa que la que ja pateixen (200.000 vots perduts en les últimes convocatòries electorals).

Hi serem a temps, encara?

ELS CRÍTICS DERROTATS...?

El document aprovat a la Conferència Nacional d'ERC no s'assemblava en res al document inicial proposat per la direcció d'ERC... Més de 400 esmenes el van transformar... El mateix Joan Ridau reconeixia que aquell ja no era el document de la direcció, sinó el de tot el partit...

L'endemà mateix de la Conferència, ERC declara que vol impulsar una nova Llei de Política Lingüística i una Llei de Referèndums...

Els sectors crítics derrotats..?

Una bona -i diferent- crònica sobre la Conferència Nacional....

BOADELLA... TU SÍ QUE ETS GRAN, "TIO"...

Gràcies Boadella... Tu sí que ets gran, "tio"... Ets dels únics que ha vist clara l'evolució del procés polític que estem vivint i com això es reflecteix en les relacions sentimentals entre Espanya i Catalunya.

En la teva entrevista concedida a La Razón, diari molt "raonable", com el seu nom indica, t'omples la boca de veritat. La teva imatge i els teus fets -que volen ser de pallasso, però que no els arriben ni a la sola de la sabata als que exerceixen aquesta digna i gratificant professió- es queden en gestos de simple titella vingut a menys. Dius coses, però, que són per treure's el barret:

"Catalunya tendrá alguna forma de secesión o de independencia. España ha perdido a Catalunya sentimentalmente. Es curioso, porque no ocurre igual con el País Vasco, allí se sienten más ligados a los españoles [...] España terminará diciendo «váyanse de una vez». Lo de Catalunya es muy pesado. No se puede plantear cada tres meses qué es España."

Només estem esperant amb candeletes aquest comiat espanyol... Malauradament, ningú enviar a pastar fang aquell que l'està mantenint. El camí, malgrat en Boadella, no serà tan fàcil.

Dius que no tornaràs a actuar a Catalunya... quin greu! Esperem, però, que ens continuïs obsequiant amb les teves declaracions sempre tan esperades...

Tu sí que ets gran... "tio"...

LA CONFERÈNCIA NACIONAL I EL FUTUR

Rebutjades les esmenes a la ponència oficial d'Esquerra...

La Conferència Nacional de Esquerra Republicana de Catalunya s'ha convertit en l'acte de confirmació de l'actual estratègia de gestió de la junta directiva...

Llegint titulars -sobretot depèn d'on vinguin- un pot creure que no ha canviat res a ERC, que tot es manté igual que abans de les eleccions i que les tesis i la línia seguida per l'actual direcció no ha canviat i que té davant seu un camí ple de roses.

Per veure que això no és tan clar, apuntem (amb l'ajut inestimable dels mitjans i de comentaris viscuts d'algun militant com l'Elies) alguns dels aspectes més rellevants d'abans i durant aquesta Conferència Nacional:

1. Els sectors crítics ja havien guanyat abans de començar la conferència... per què? Perquè la ponència oficial ha estat modificada amb la introducció prèvia -reconegut pel mateix Ridau- de 400 esmenes. Les tesis i la línia de la direcció no són les mateixes de fa 10 mesos i l'aparició dels corrents interns, Reagrupament.cat (Rcat) i Esquerra Independentista (EI), ha provocat replantejaments, canvis i noves propostes per tal de poder sortir airosos en el dia d'ahir.

2. La direcció ha emprat tots els seus esforços i tots els seus mitjans per poder guanyar. En citarem alguns: manifest dels alcaldes; exclusió de la gent de Rcat i d'EI de totes les comissions organitzatives i de garanties; servei d'autocar gratuït per a militants que, quan arribaven, ja se'ls lliurava la documentació i el resguard bancari del 'ingrés de la inscripció (qui els havia inscrit, doncs?); votació a mà alçada (tots sabem que no tothom s'hi troba bé en aquest tipus de votació, i menys si te alguna cosa a perdre); mobilització de tothom que deu la seva feina o el seu càrrec a l'actual direcció; mobilització dels mitjans de comunicació on la direcció, com a membres de partit de govern, hi han tingut molt més accés que els representants dels corrents crítics; la direcció,malgrat les discrepàncies i esquerdes internes que tothom sap que existeixen (sectors avellana-Puigcercós/Vendrell) s'ha presentat com un bloc compacte...

3. Un 43% de militants ha votat l'esmena d'EI que demanava una nova negociació del pacte del tripartit. Farien bé de no menysprear aquest important percentatge contrari a la continuïtat en el govern en les condicions actuals.

4. Menys encara... caurien en un error gravíssim si, com ja va fer -malauradament- la portaveu Marina Llansana, menyspreessin el 22% de vots obtinguts per la moció de Rcat. Atenció a les dades: Quan va aparèixer Rcat, alguns militants amb qui vaig parlar-ne menyspreaven el suport que podia rebre. Alguns, adictes a la direcció, desqualificaven l'opció amb arguments impensables i fora de lloc com que eren de dretes i xenòfobs. Més endavant, la direcció va dir que no rebrien el suport de la militància i que eren quatre gats. Els quatre gats es van convertir en un 3,5%, sempre segons la direcció. En poc temps, però, el Rcat va obtenir l'adhesió de 900 militants i aquell 3,5% ha passat a ser en aquesta Conferència un 22%, més de 500 militants. El creixement d'aquest sector crític és continu i en progressió ascendent i el mensypreu d'alguns personatges no farà res més que continuar enlairant-lo.

5. No és el mateix una Conferència Nacional que un Congrés. No podem aventurar -ningú- què passarà en el Congrés d'ERC que tindrà lloc després de les eleccions de l'Estat espanyol. Si les enquestes actuals es compleixen -millor que no sigui així- i ERC es queda només amb 4-5 diputats, l'estat d'ànim dels militants no serà el més adient per donar suport a l'actual direcció. Pensem que el 69% de vots recollits per la direcció a la Conferència d'ahir quedaran dividits en un Congrés (Carod-Puigcercós) i el creixement de Rcat i EI, acompanyat de la política de pactes, pot acabar desembocant en un canvi de l'actual direcció.

Un altre aspecte a tenir en compte són els rumors que corren -si més no en sectors afins a Rcat- sobre el paper, per a alguns massa fosc, que està jugant EI. Els resultats d'ahir semblen confirmar la poca claredat d'aquest grup. Molts creien que hi hauria un acord tàcit entre ambdós corrents. Rcat sí que va votar les esmenes presentades per EI, però, en canvi, EI o bé es va abstenir o bé va votar en contra de les propostes de Rcat. Per què?

La direcció d'ERC ja ha modificat plantejaments. Ja fa temps que ho ha fet. L'actuació ha canviat -poc, però significativament- des de les eleccions... i encara pot canviar més d'aquí a les eleccions espanyoles i al futur Congrés del partit. L'autodeterminació i, si ho sabem fer bé, la independència, seran llavors una mica més a prop.

Podeu visionar els vídeos Les cares de la conferència d'ERC i escoltar i veure les declaracions de Joan Carretero (La direcció s'ho ha de fer mirar) i de Uriel Beltran(És un resultat extraordinari).