El Correllengua 2008 ja té imatge
dissabte, 14 de juny del 2008
XAVIER MIR: DIA 14 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (14)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 14 de juny de 2008 12:01h
Dia 14 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 14 de juny de 2008 12:01h
Dia 14 de la vaga.
divendres, 13 de juny del 2008
XAVIER MIR: DIA 13 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (13)
xaviermir Vaga de bloc divendres, 13 de juny de 2008 10:27h
Dia 13 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc divendres, 13 de juny de 2008 10:27h
Dia 13 de la vaga.
MANUEL DE PEDROLO I CAL PARLAR DE LLENGUA
Ahir, a CAL Parlar de Llengua i durant gairebé una hora, vam poder reviure la figura de Manuel de Pedrolo i recordar alguns aspectes de la seva vida i de la seva obra.
El primer que se'ns acut és que el programa va ser curt. És impossible encabir el persontage i la seva obra en cinquanta minuts. Una llàstima perquè segur que ens vam deixar infinitat d'aspectes, de títols, d'idees, de tècniques, de pensaments... Pedrolo és massa gran i no n'hi cap ni una petita part en aquest espai televisiu.
Vam recordar, però, els seus origens nobles, la seva infantesa a l'Aranyó i a Tàrrega, la seva joventut a Barcelona. Vam poder parlar sobre alguna de les llegendes pedrolianes com aquella que ens diu que volia ser psicòleg o que va treballar de detectiu privat. Dels seus primers llibres, dels seus ideals, del seu esperit de servei al país i a la societat catalana.
En Josep Poveda ens va explicar com va néixer i quins són els principals objectius de la Fundació Manuel de Pedrolo, de la qual és el vicepresident. Uns objectius que resumiríem en:
-Recuperar la memòria de la figura i de l’obra de l’escriptor Manuel de Pedrolo
-Custòdia de l’obra
-Defensa d’una nova literatura catalana compromesa.
-Defensa de la cultura, llengua i identitat nacional catalanes.
-Normalització lingüistica i foment de la cultura popular catalana.
-Una Universitat dels Països Catalans.
-Uns mitjans de comunicació catalans i en català.
-Custòdia de l’obra
-Defensa d’una nova literatura catalana compromesa.
-Defensa de la cultura, llengua i identitat nacional catalanes.
-Normalització lingüistica i foment de la cultura popular catalana.
-Una Universitat dels Països Catalans.
-Uns mitjans de comunicació catalans i en català.
Cal remarcar la feina que està duent a terme aquest jove fundació (fa escassament tres anys que va iniciar les activitats) per, entre moltes altres coses, recuperar la figura de Pedrolo i situar la seva obra en el lloc on sempre hauria d'haver estat: com un referent de la literatura catalana del segle XX. Una obra que mereix i està demanat un estudi crític a fons de part de les universitats catalanes i també dels estudiosos que permeti que l'obra pedroliana sigui coneguda arreu, sobretot a la societat catalana on, paradaoxalment, és el lloc on sembla estar més oblidada.
Ens van acompanyar, a més de Josep Poveda, la Imma Gomila i la Núria Soldevila, en representació de la Colla de Diables infantil Boiets Esquitxafocs. Vam conversar sobre la Colla i també sobre l'esperança que en aquests moments representa la Coordinadora d'Entitats de Cultura Popular, de cara a assolir una major unitat d'acció i de coordinació entre les diverses entitats que treballen per la cultura popular i tradicional a Esplugues.
dijous, 12 de juny del 2008
XAVIER MIR: DIA 12 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (12)
xaviermir Vaga de bloc dijous, 12 de juny de 2008 10:44h
Dia 12 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dijous, 12 de juny de 2008 10:44h
Dia 12 de la vaga.
dimecres, 11 de juny del 2008
MANUEL DE PEDROLO: L'ESCRIPTOR, L'INCONFORMISTA, EL REBEL.
Dijous, al programa CAL Parlar de Llengua, conversarem sobre Manuel de Pedrolo.
Manuel de Pedrolo va ser un escriptor extraordinari, autor d’una obra immensa, en qualitat, en quantitat i en diversitat. Va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... La seva fidelitat a la llengua i als seus ideals el van conduir, primer a enfrontar-se amb la censura que imposava el règim dictatorial i, després, a fer front a l’arraconament a què semblaven voler condemnar-lo el món polític i intel·lectual sorgit de la transició democràtica.
L’obra de Pedrolo és difícil de classificar, ja que és una obra que no admet cap tipus de limitació. Pedrolo assumeix en la seva obra el fet de ser català, la situació del seu país i dels homes i dones que hi viuen. Tota l’obra de Pedrolo és fruit d’un compromís cívic i social que va saber exercir amb una gran honestedat i un immens esperit de servei.
Pedrolo, mitjançant la seva obra ens comunica molts dels problemes que ens afecten, com a persones i com a societat. Problemes socials, polítics, familiars, personals... La misèria, l’atur, la marginació, la falta de llibertat, els sentiments, el sexe, els conflictes generacionals, la problemàtica de la mort i de l’agonia, les repressions...
Llegir Pedrolo és establir una lluita interna contra el conformisme, contra una societat injusta i inhumana. És també una investigació continuada sobre l’ésser humà.
Quan li preguntaven sobre la seva feina d’escriptor, la seva resposta era: “L’escriptor ha de replantejar.-se el problema de l’ésser humà des del principi, sense cap mena de prejudicis i això exigeix per començar tot un seguit de preguntes. I això és el que ha de fer l’escriptor: interrogar, interrogar-se incansablement, investigar totes les possibilitats humanes.”
¿Per què un home i un escriptor d’aquestes característiques és sistemàticament ignorat i silenciat des del món, diguem-ne, oficial?
Pedrolo en vida i també en la mort és un personatge incòmode al poder, a qualsevol poder. Rebel, inconformista, amb un pensament de clara arrel marxista i, potser el que és més greu, un independentista dels Països Catalans.
Resultava massa molest per al poder un intel·lectual que escrivia reculls d’ articles com el titulat “A casa amb papers falsos”, en el pròleg del qual, entre altres coses deia:
L’obra de Pedrolo és difícil de classificar, ja que és una obra que no admet cap tipus de limitació. Pedrolo assumeix en la seva obra el fet de ser català, la situació del seu país i dels homes i dones que hi viuen. Tota l’obra de Pedrolo és fruit d’un compromís cívic i social que va saber exercir amb una gran honestedat i un immens esperit de servei.
Pedrolo, mitjançant la seva obra ens comunica molts dels problemes que ens afecten, com a persones i com a societat. Problemes socials, polítics, familiars, personals... La misèria, l’atur, la marginació, la falta de llibertat, els sentiments, el sexe, els conflictes generacionals, la problemàtica de la mort i de l’agonia, les repressions...
Llegir Pedrolo és establir una lluita interna contra el conformisme, contra una societat injusta i inhumana. És també una investigació continuada sobre l’ésser humà.Quan li preguntaven sobre la seva feina d’escriptor, la seva resposta era: “L’escriptor ha de replantejar.-se el problema de l’ésser humà des del principi, sense cap mena de prejudicis i això exigeix per començar tot un seguit de preguntes. I això és el que ha de fer l’escriptor: interrogar, interrogar-se incansablement, investigar totes les possibilitats humanes.”
¿Per què un home i un escriptor d’aquestes característiques és sistemàticament ignorat i silenciat des del món, diguem-ne, oficial?
Pedrolo en vida i també en la mort és un personatge incòmode al poder, a qualsevol poder. Rebel, inconformista, amb un pensament de clara arrel marxista i, potser el que és més greu, un independentista dels Països Catalans.
Resultava massa molest per al poder un intel·lectual que escrivia reculls d’ articles com el titulat “A casa amb papers falsos”, en el pròleg del qual, entre altres coses deia:“Pel que fa al títol sota el qual s’apleguen aquests articles i que pot semblar capritxós, amb ben poques paraules en puc aclarir la intenció: cap dels meus papers, ni dels teus, lector, no diu allò que sóc, que ets: un català. Ens falsegen, doncs, la identitat.”
CAL PARLAR DE LLENGUA: MANUEL DE PEDROLO
El proper dijous, 12 de juny, a les 22 h en directe per ETV Llobregat, el programa CAL Parlar de Llengua retrà homenatge a la figura i a l'obra de l'escriptor Manuel de Pedrolo.
Enguany, el 21 de juny, farà 18 anys de la mort d'un dels escriptors més importants que mai ha tingut la literatura catalana i segurament l’intel·lectual més compromès, tant des del punt de vista social com nacional.
Per parlar d'ell i de la seva immensa obra, comptarem amb la presència del vicepresident de la Fundació Manuel de Pedrolo, el Sr. Josep Poveda.El Sr. Josep Poveda és llicenciat en periodisme, el 1992, per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com Ràdio 4 i el diari El Punt en la seva edició del Barcelonès. Corresponsal d’Europa Press per al Barcelonès Nord i el Maresme. És membre de la Associació Memòria contra la Tortura (AMCT).
Des del 2005 que està vinculat al Patronat de la Fundació Manuel de Pedrolo, de la qual és el vicepresident i també assumeix les tasques pròpies de secretaria.
També comptarem amb la presècnia d'un representant de la Colla de Diables infantil "Boiets Esquitxafocs", amb qui conversarem a la part final del programa.
Si no el podeu veure en directe, podreu fer-ho en redifusió el divendres 13 de juny, a les 10 h i el dilluns dia 16, a les 8.oo h.
dimarts, 10 de juny del 2008
ELS PIQUETS "INFORMATIUS"
Eufemisme: Figura que consisteix a emprar un mot o una expressió suau, atenuada, inofensiva, en lloc d’un de dur, inconvenient o desplaent.Sempre m’ha fet una certa gràcia els eufemismes... allò de dir “ens ha deixat”, en comptes de “ha mort”; o “invident”, en lloc de “cec”; o aquells que diuen “tercera edat”, “nouvinguts” o “estar marejat” per “vellesa”, “immigrants” o “estar borratxo”.
No cal dir que n’hi ha que fins i tot sobrepassen el límit d’allò que és “políticament correcte”... que m'en dieu, sinó, d’expressions com “fer l’amor” o “donar a llum”?
N’hi ha un, però, d’eufemisme, que funciona des dels temps de la transició i que els mitjans de comunicació s’encarreguen de perpetuar i gairebé de legitimar. També em faria una certa gràcia, si no fos perquè sé quin és el seu significat real del qual, tots en general, en patim les conseqüències.
M’estic referint a l’expressió, aquesta setmana de plena actualitat, “piquets informatius”.
No sé si, per raons del destí, alguna vegada heu rebut, o heu vist rebre, “informació” de part d’algun d’aquests piquets. Haureu comprovat que és una “informació” directa, rotunda i molt, però que molt, clara i diàfana. Tothom que rep la seva “informació” ho entén tot de cop i, evidentment, queda més que “convençut”.
En una societat com la nostra que algú ha batejat amb el nom de “societat de la informació” sempre és d’agrair que hi hagi gent preocupada i disposada a compartir amb nosaltres, pobres ciutadans, la seva particular “informació”.
XAVIER MIR: DIA 10 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (10)
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 10 de juny de 2008 10:19h
Dia 10 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dimarts, 10 de juny de 2008 10:19h
Dia 10 de la vaga.
XAVIER MIR: DIA 9 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (9)
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 9 de juny de 2008 19:18h
Dia 9 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dilluns, 9 de juny de 2008 19:18h
Dia 9 de la vaga.
diumenge, 8 de juny del 2008
XAVIER MIR: DIA 8 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (8)
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 8 de juny de 2008 15:42h
Dia 8 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 8 de juny de 2008 15:42h
Dia 8 de la vaga.
MONTILLA RESPIRA MÉS TRANQUIL
El Molt Honorable Don José Montilla respira avui una mica més tranquil. Prop del 60% dels militants d'ERC han donat el seu vot a les dues candidatures oficialistes (amb petits matisos...llegiu personalismes Puigcercós-Carod). El tàndem Puigcercós-Ridao ha guanyat les votacions amb el 37% dels vots. Tot seguirà igual, doncs?
Caldrà esperar al pròxim dissabte on es presentaran les ponències i esmenes i on els militants, de nou, podran escollir l'executiva que haurà de conduir el vaixell d'ERC durants els propers anys.
Què pot passar?
Si els personalismes es deixen de banda (i el poder és un bon estímul per arraconar-los), les coses seguiran (amb petits retocs de cara a la galeria) exactament igual. Per què? Doncs perquè les dues candidatures oficialistes uniran esforços i el seu 60% s'imposarà.
Aquest escenari em porta a la ment un altre de molt diferent en tots els sentits, però força similar en el resultat final. Em remuntaré a un època ja llunyana: 1977. Començava la transició i, per primera vegada, hi havia eleccions democràtiques a Can Barça. Tres candidats Núñez, Ariño i Casaus. Núñez, que no havia tingut cap relació amb el Barça anteriorment (es deia que havia estat soci de l'Espanyol) era un important i conflictiu constructor de la ciutat de Barcelona. Ariño era la gran esperança de canvi, d'un canvi democràtic i catalanista. Era un home de gran carisma que procedia de la directiva anterior i que coneixia a fons el futbol base del club. Tenia el su
port de gairebé totes les forces progressites i catalanistes de l'època. Casaus era el represaliat de la dictadura, història viva del Barça i home de tarannà catalanista. El duel s'establia entre Núñez i Ariño, dues candidatures totalment oposades i dues línies totalment diferents de conduir i d'interpretar el club.
port de gairebé totes les forces progressites i catalanistes de l'època. Casaus era el represaliat de la dictadura, història viva del Barça i home de tarannà catalanista. El duel s'establia entre Núñez i Ariño, dues candidatures totalment oposades i dues línies totalment diferents de conduir i d'interpretar el club. El resultat final va ser: Núñez 10.352 vots; Ferran Ariño 9.537 i Nicolau Casaus 6.202. El catalanisme havia quedat dividit i fragmentat entre les candidatures Ariño i Casaus. La línia nacionalista i més 
progressista quedava fora del club. Casaus, en unes declaracions, va afirmar: "He perdut i me'n vaig. No vull cap càrrec." Dies després ell, com a vicepresident, i membres de la seva candidatura passaven a formar part de la junta directiva del Barça.
progressista quedava fora del club. Casaus, en unes declaracions, va afirmar: "He perdut i me'n vaig. No vull cap càrrec." Dies després ell, com a vicepresident, i membres de la seva candidatura passaven a formar part de la junta directiva del Barça.Entenc que potser no té res a veure amb les votacions d'ERC, i potser la comparació és una mica frívola, però, vés per on!, la situació m'ho ha fet recordar.
Ah!, per cert.... En aquella època, fa més de trenta anys, a Ferran Ariño també l'acusaven de ser un submarí de Convergència...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
