Dijous, al programa CAL Parlar de Llengua, conversarem sobre Manuel de Pedrolo.
Manuel de Pedrolo va ser un escriptor extraordinari, autor d’una obra immensa, en qualitat, en quantitat i en diversitat. Va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... La seva fidelitat a la llengua i als seus ideals el van conduir, primer a enfrontar-se amb la censura que imposava el règim dictatorial i, després, a fer front a l’arraconament a què semblaven voler condemnar-lo el món polític i intel·lectual sorgit de la transició democràtica.
L’obra de Pedrolo és difícil de classificar, ja que és una obra que no admet cap tipus de limitació. Pedrolo assumeix en la seva obra el fet de ser català, la situació del seu país i dels homes i dones que hi viuen. Tota l’obra de Pedrolo és fruit d’un compromís cívic i social que va saber exercir amb una gran honestedat i un immens esperit de servei.
Pedrolo, mitjançant la seva obra ens comunica molts dels problemes que ens afecten, com a persones i com a societat. Problemes socials, polítics, familiars, personals... La misèria, l’atur, la marginació, la falta de llibertat, els sentiments, el sexe, els conflictes generacionals, la problemàtica de la mort i de l’agonia, les repressions...
Llegir Pedrolo és establir una lluita interna contra el conformisme, contra una societat injusta i inhumana. És també una investigació continuada sobre l’ésser humà.
Quan li preguntaven sobre la seva feina d’escriptor, la seva resposta era: “L’escriptor ha de replantejar.-se el problema de l’ésser humà des del principi, sense cap mena de prejudicis i això exigeix per començar tot un seguit de preguntes. I això és el que ha de fer l’escriptor: interrogar, interrogar-se incansablement, investigar totes les possibilitats humanes.”
¿Per què un home i un escriptor d’aquestes característiques és sistemàticament ignorat i silenciat des del món, diguem-ne, oficial?
Pedrolo en vida i també en la mort és un personatge incòmode al poder, a qualsevol poder. Rebel, inconformista, amb un pensament de clara arrel marxista i, potser el que és més greu, un independentista dels Països Catalans.
Resultava massa molest per al poder un intel·lectual que escrivia reculls d’ articles com el titulat “A casa amb papers falsos”, en el pròleg del qual, entre altres coses deia:
L’obra de Pedrolo és difícil de classificar, ja que és una obra que no admet cap tipus de limitació. Pedrolo assumeix en la seva obra el fet de ser català, la situació del seu país i dels homes i dones que hi viuen. Tota l’obra de Pedrolo és fruit d’un compromís cívic i social que va saber exercir amb una gran honestedat i un immens esperit de servei.
Pedrolo, mitjançant la seva obra ens comunica molts dels problemes que ens afecten, com a persones i com a societat. Problemes socials, polítics, familiars, personals... La misèria, l’atur, la marginació, la falta de llibertat, els sentiments, el sexe, els conflictes generacionals, la problemàtica de la mort i de l’agonia, les repressions...
Llegir Pedrolo és establir una lluita interna contra el conformisme, contra una societat injusta i inhumana. És també una investigació continuada sobre l’ésser humà.Quan li preguntaven sobre la seva feina d’escriptor, la seva resposta era: “L’escriptor ha de replantejar.-se el problema de l’ésser humà des del principi, sense cap mena de prejudicis i això exigeix per començar tot un seguit de preguntes. I això és el que ha de fer l’escriptor: interrogar, interrogar-se incansablement, investigar totes les possibilitats humanes.”
¿Per què un home i un escriptor d’aquestes característiques és sistemàticament ignorat i silenciat des del món, diguem-ne, oficial?
Pedrolo en vida i també en la mort és un personatge incòmode al poder, a qualsevol poder. Rebel, inconformista, amb un pensament de clara arrel marxista i, potser el que és més greu, un independentista dels Països Catalans.
Resultava massa molest per al poder un intel·lectual que escrivia reculls d’ articles com el titulat “A casa amb papers falsos”, en el pròleg del qual, entre altres coses deia:“Pel que fa al títol sota el qual s’apleguen aquests articles i que pot semblar capritxós, amb ben poques paraules en puc aclarir la intenció: cap dels meus papers, ni dels teus, lector, no diu allò que sóc, que ets: un català. Ens falsegen, doncs, la identitat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada