Aquesta és la divertida imatge que la revista satírica "El Web negre" ha publicat en relació a les delcaracions del director general d'Air Berlin...
dissabte, 7 de juny del 2008
RECTIFICACIÓ O BOICOT
En el nostre post d'ahir comentàvem la impresentable i innacceptable editorial que havia escrit el director de la línia aèria Air Berlin, el Sr. Joachim Hunold. Aquestes declaracions no poden quedar sense resposta.
L'equip de Criteri han estat els primers que han iniciat una campanya comtra Air Berlin i els comentaris xenòfobs del seu màxim representant. Us reproduï, l'escrit de Criteri:
"AirBerlin ha demostrat novament el seu menyspreu a la llengua catalana i a la nostra cultura. Ho ha fet aquest cop amb una editorial escrita pel president de la companyia a la revista que reparteixen als passatgers dels seus vols. La companyia alemana té seu a Mallorca i des d'allà fa anys que fa mans i mànigues per desprendre's d'allò que diuen que els fa tanta nosa: la catalanitat del territori i la seva gent. Tanmateix, no renuncien a fer negoci amb els nostres diners. És a dir, volen els nostres diners, volen el nostre paisatge i el seu atractiu turístic, però no ens volen a nosaltres. Cal dir-los clarament que si no hi ha una rectificació clara per part seva i un canvi radical en el seu tracte a la nostra llengua, hi haurà un boicot i campanyes de desprestigi per la seva companyia i el què ells mateixos representen."
Aportem el nostre gra de sorra i participem en la campanya:
XAVIER MIR: DIA 7 DE LA VAGA
Vaga de bloc per la sobirania (7)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 7 de juny de 2008 12:21h
Dia 7 de la vaga.
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 7 de juny de 2008 12:21h
Dia 7 de la vaga.
divendres, 6 de juny del 2008
EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXVIII) 0...REBEM PER TOTES BANDES
Semblem l'ase dels cops... rebem per totes bandes i, a més, som el poble que millor encaixa els insults, les vexacions i les agressions.
Primer insult. Aquest senyor tan flamant de la fotografia: el director de la línia Air Berlin que es despenjava amb una editorial on deixava la llengua catalana a l'alçada del betum. Algunes de les seves "floretes"... "avui en dia l'espanyol ja no és una llengua oficial a Mallorca...hi ha nens que no el saben parlar...la partició d'Espanya en nacionalismes regionals és un retorn als mini-estats medievals... és innecessari fer servir el català, el basc o el gallec en les comunicacions de la companyia perquè tothom entén l'espanyol... a veure si ara ens caldrà donar cursos de català per decret als treballadors de la companyia..."
Qui ha protestat per aquestes agressions verbals? Pocs trons... i també poc soroll... L'Obra Cultural Balear, i Unió Mallorquina... El Govern Balear només diu que "volem saber què els ha molestat"... quina energia en la defensa de la llengua! Ah! El secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, també durà a terme un acte de resposta contundenti vigorós... enviarà un carta demanant explicacions al Sr. Hunold (que així es diu aquest individu amant dels genocidis lingüístics).
Segon insult. L'article del diari El Mundo... Títol: "Campaña de la Generalitat para que los inmigrantes rechazen el español." La proposta de la Plataforma per la Llengua que el català sigui la llengua comuna de tots els que vivim als Països Catalans (que de fet és la mateixa que la CAL o organitzacions com Veu Pròpia propugnen des de fa anys sense, sigui dit de passada, obtenir tan ressò mediàtic) aquesta proposta ha estat manpulada i transformada mitjançant la mentida al servei de l'anticatalanimes més exacerbat.
Tercer insult. Més que insult, atac directe a la immersió lingüística. Com ja hem vam pronosticar en el seu moment des d'aquestes pàgines (19-11-07 i del 20-11-07) l'objectiu principal dels enemics del català és dinamitar el procés d'immersió lingüísitica a Catalunya. Ja han guanyat la primera batalla. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat la "obligació" de la Conselleria d'adoptar les "mesures necessàries" perquè en els fulls d'escolarització s'inclogui una casella que permeti als pares decidir en quina llengua volen escolartizar els fills, català, castellà, o totes dues. Caldrà incloure la pregunta, segons el TSJC, per fer "efectiu el dret" de l'alumne a rebre en la llengua triada el primer ensenyament –educació infantil i primer cicle de Primària–.Estem preparats per respondre a aquests insults, atacs, vexacions i agressions lingüístiques? ¿O només estem preparats per encaixar tot el que ens va caient al damunt com aquell boxejador que, de tant rebre cops, finalment acaba la seva vida en un estat de catalèpsia mental?
dijous, 5 de juny del 2008
XAVIER MIR: DIA 4 DE LA VAGA
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/95519
http://ramonbassas.blogspot.com/2008/06/en-equip-i-compartir.html
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=515515&idseccio_PK=1008
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=515522&idseccio_PK=1006&h=
http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=21635
http://www.cercleestudissobiranistes.cat/ideas/index/numIdea:7
LA VAGA D'EN XAVIER MIR
En el post del dia 1 comentàvem la vaga blocaire que ha iniciat Xavier Mir i ja vam fer esment dels motius i els objectius que l’han impulsat a tirar endavant aquesta protesta.Encara que no estem d’acord amb en Xavier en la forma, sí que ho estem en el fons i creiem que mereix tot el nostre suport. Des de la CAL d’Esplugues hem estat pensant quina seria la millor manera d’expressar aquest suport i fer difusió dins del món de la Xarxa d’aquest silenci blocaire.
Fins que no se’ns acudeixi o que algú proposi una idea millor, el bloc Caldesplugues reproduirà cada dia, mentre duria la vaga, el post que en Xavier pengi en el seu bloc.
Com deia ell mateix en una de les seves campanyes: “El món ha de saber-ho!”... si més no, el món dels blocs en català.
dimecres, 4 de juny del 2008
"GRADUADO EN ..."
La imatge és una bona mostra del nivell de català escrit que apareix en alguns mitjans de comunicació.
Segons podem deduir, l'anunci ha passat per alguna mena de traductor automàtic que ha convertit el text original en castellà "GRADUATE EN ESO", referint-se evidentment a l'Educació Secundària Obligatòria, per un impagable "GRADUAT EN AIXÒ". Com que el castellà no coneix l'apòstrof, doncs ens el mengem i en lloc d'un imperatiu i el pronom feble corresponent (GRADUA'T) ens trobem amb un participi i, és clar, "Eso" és un pronom neutre que en català es tradueix per "això".
Com deia la Trinca, coses de l'idioma...
dimarts, 3 de juny del 2008
CORRELLENGUA 2008
La Flama del Correllengua és un estendard davant del qual podem recordar qui som i podem expressar què volem. (Isabel Clara Simó. Manifest Correllengua 2008)
El Correllengua 2008 escalfa motors i es troba a punt d’iniciar la seva marxa pels diversos territori els Països Catalans.
Enguany, aquest inici de la 12a edició del Correllengua avança el calendari i vol començar amb un acte simbòlic important que tindrà lloc el proper dissabte 28 de juny a la Catalunya Nord.
En motiu de commemoració del mil·lenari de l’Abat Oliva, la flama del Canigó recorrerà diverses poblacions del Conflent fins instal·lar-se definitivament a la cripta de Sant Miquel de Cuixà. La CAL es vol afegir a l’efemèride com homenatge a la figura de l’abat Oliva, anomenat “pare de la pàtria catalana” i impulsor i abat de Cuixà i Ripoll i, posteriorment fundador de Montserrat. La Flama del Canigó li rebrà homenatge i la Cal iniciarà el Correllengua 2008 amb un acte carregat de simbolisme amb la flama que visualitza la unitat dels Països Catalans i la indivisibilitat de la seva llengua i cultura.
La CAL, junt amb la Comunitat de Sant Miquel de Cuixà i l’associació “Flama del Canigó” coorganitzadors d’aquesta efemèride, contribuiran a la presència permanent de la flama del Canigó en una nova llàntia, semblant a la del Castellet de Perpinyà.
Enguany, aquest inici de la 12a edició del Correllengua avança el calendari i vol començar amb un acte simbòlic important que tindrà lloc el proper dissabte 28 de juny a la Catalunya Nord.
En motiu de commemoració del mil·lenari de l’Abat Oliva, la flama del Canigó recorrerà diverses poblacions del Conflent fins instal·lar-se definitivament a la cripta de Sant Miquel de Cuixà. La CAL es vol afegir a l’efemèride com homenatge a la figura de l’abat Oliva, anomenat “pare de la pàtria catalana” i impulsor i abat de Cuixà i Ripoll i, posteriorment fundador de Montserrat. La Flama del Canigó li rebrà homenatge i la Cal iniciarà el Correllengua 2008 amb un acte carregat de simbolisme amb la flama que visualitza la unitat dels Països Catalans i la indivisibilitat de la seva llengua i cultura.
La CAL, junt amb la Comunitat de Sant Miquel de Cuixà i l’associació “Flama del Canigó” coorganitzadors d’aquesta efemèride, contribuiran a la presència permanent de la flama del Canigó en una nova llàntia, semblant a la del Castellet de Perpinyà.
Si no salvem la llengua, no salvarem el país, car és el nostre senyal d’identitat més clar i més contundent. (Isabel Clara Simó. Manifest Correllengua 2008)
dilluns, 2 de juny del 2008
L'ENDEMÀ DEL DIA 7 DE JUNY
S’acosta el dissabte 7 de juny i amb ell la decisió, en mans dels militants, de quin rumb ha de seguir ERC i quins han de ser els caps visibles que conduiran la nau fins arribar, si és possible, al port de la independència.
Dues notícies em fan escriure la meva opinió sobre l’endemà del dia 7…
La primera, és el rumor que ha aparegut sobre un col·lectiu anomenat “Col·lectiu 1 d’abril” que, pel que sembla, va avalar la candidatura d’Esquerra Independentista i que ara condiciona la seva continuïtat al partit a la presència de membres de Reagrupament .cat (no havien avalat Esquerra Independentista?) a l’executiva que surti del proper congrés.
Joan Carretero ho ha dit ben clar: “a ERC no sobra ningú.” Allò que menys es pot permetre ERC i l’ independentisme en general és una nova escissió al si del partit. Surtin els uns o surtin els altres, la militància d’Esquerra hauria de donar un marge de confiança (un altre més) a la nova direcció. No sé si han de ser 100 dies o 1.000, però el que no pot passar és que es creï un altre “PI” o que simplement aquells que estiguin més cansats, desil·lusionats o cremats comencin a estripar els carnets en massa. La segona notícia que m’ha empès a escriure ha estat la que recull unes declaracions de Toni Soler (entre altres, director de “Polònia”) que, textualment, diu: “després de parlar-ho amb gent diversa, un arriba a la conclusió que Esquerra Republicana no nomé
s no és el motor de l’ independentisme, sinó que s'ha convertit en un obstacle o fins i tot el seu fre principal. Hi ha molta gent a Catalunya que no veuria malament un procés sobiranista, ja sigui per patriotisme o per pragmatisme, però els frena ERC, la por a pensar que el futur Estat Català estarà en mans de Carod, Puigcercós, Vendrell, Carretero i companyia. Vagi per davant que tots ells són dirigents honestos, catalanistes convençuts, persones de bona fe, però es veuen arrossegats pels seus ridículs egos, el seu escàs sentit de la realitat i la seva provada incapacitat per a la gestió pública, àdhuc amb lloables excepcions.” Fins aquí podríem encara discutir-ho, si bé les paraules de Soler responen a una realitat que es viu al carrer, potser no la realitat de la militància, però sí la de molts dels votants o ex votants d’ERC. Ara bé, no és del tot lògic posar dins del mateix sac personatges tan diferents en tots els sentits com Vendrell o Carretero, per exemple.
On crec, però, que Soler l’encerta de ple és quan diu que: “De moment, si algú segueix sospirant per veure la senyera en la seu de l'ONU, que vagi pensant com convèncer a Artur Mas i a l'ala catalanista del PSC. Si no, "colorín colorado", el conte de la independència s'haurà acabat".
Penso que té tota la raó. La independència només pot arribar amb la suma de voluntats i d’esforços, però també amb la suma de gent i, sobretot, amb la suma de vots de les forces polítiques amb representació al Parlament de Catalunya. Si és que pensem, és clar, en assolir la independència de manera pacífica i democràtica (que, sigui dit de pas, és com jo vull arribar-hi, entre altres coses perquè estic segur que n’és l’única manera possible). Aquesta suma de gent, d’escons i de vots no la tindrà mai un sol partit. Tampoc ERC. L’objectiu és arrossegar gent, dirigents i vots vers aquest projecte. Qui s’hi pot acostar? ICV? És possible, però encara no fem res... L’única via de sortida és l’acostament entre ERC, ICV, CDC i els sectors catalanistes del PSC.
L’endemà del dia 7, sigui qui sigui els que “manin” a ERC, han de començar una nova ruta de navegació que ens permeti sumar i sumar i sumar... Si no, la història s'acaba i, no cal dir-ho en castellà, “vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte....”
diumenge, 1 de juny del 2008
XAVIER, TORNA AVIAT!
A partir d'avui, Xavier Mir, blocaire reconegut i que va passar pel programa CAL Parlar de llengua, ha iniciat una vaga indefinida de bloc.
Us preguntareu... i com es fa això? Doncs, molt senzill, deixant d'escriure-hi. A partir d'aquí és on comencen el comentaris a favor i en contra d'aquesta decisió; on comencen les elucubracions sobre el fet, les causes que l'han produït i quines en poden ser les conseqüències.
Cal dir que els objectius de la vaga són ambiciosos i que no semblen fàcils d'assolir. Un punt clau: la sobirania i quatre condicions perquè s'acabi. El mateix Xavier deia en un apunt al seu bloc que "no s'han de donar les quatre condicions alhora i que tampoc no s'ha de prendre cadascun dels enunciats al peu de la lletra, sinó entendre'n la intenció i l'esperit. No poso cap condició que no sigui perfectament assumible des d'un plantejament estrictament democràtic."
Fins i tot en això, una vaga de bloc, Xavier Mir ha hagut de ser-ne un precursor. Queda ja lluny la seva primera campanya "Jo també vull un estat propi", quan encara era un desconegut dins del món blocaire. Una iniciativa que va arrossegar la gent dels blocs i que va conduir, entre altres coses, a la creació de la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS). Altre campanyes, com la del visionat del vídeo del cas de l'Èric Bertran van resultar també tot un èxit.Si ens entretenim a llegir alguns dels comentaris que la seva decisió ha provocat veurem que hi ha una mica de tot: des de els que li donen suport i l'animen a continuar fins als que no acaben de veure gaire clar quina repercusió efectiva tindrà aquesta vaga i fins i tot si no serà contraproduent. És a dir, si Xavier Mir no faria més per la independència escrivint que guardant aquesta mena de silenci actiu.
Des d'aquest bloc respectem molt Xavier Mir i la seva tasca, no cal dir-ho. Ara bé, ens sap molt de greu que es perdi un punt de referència en el món dels blocs en català. Un bloc que ha arribat a l'apunt número mil i que ha rebut més de 244.000 visites des del seu inici. Xifres espectaculars i que fan que aquesta vaga mereixi encara més respecte. En Xavier deixa d'escriure precisament quan és més llegit.
Tot el nostre respecte, doncs, per a la seva decisió... però no podem estar-hi d'acord. Podríem argumentar-ho amb les nostres pròpies paraules, però manllevem les del primer comentari que va rebre la decisió d'en Xavier. El mateix dia del seu apunt, a les 3.30 h de la matinada, Alfons López Tena, Vocal del Consell General del Poder Judicial i fundador del Cercle d'Estudis Sobiranistes, li dedicava aquests mots:"El silenci és el millor mitjà per assolir algun dels 4 punts? Guanyar la independència no és ni fàcil ni còmode, però és el nostre deure, i podrem dir en el futur "Nosaltres ho vam fer: we few, we happy few, we band of brothers ( nosaltres pocs, feliços poc, nosaltres colla de germans)." Si pensara com tu, què en faig escrivint-te a aquesta hora? Pot semblar que picar ferro és cansat, però l'escalfa fins dominar-lo. A més, fa múscul."
Crec que tot està dit. Ànim, Xavier i, si us plau, torna aviat.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
