XAVIER MIR: DIA 77 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (77)
xaviermir Vaga de bloc dissabte, 16 d'agost de 2008 14:35h
Dia 77 de la vaga.

Estic disgustat (Socialistes del Masnou)

MEMÒRIA DE VACANCES (1)

Quinze dies allunyats de l'actualitat són molts. Caldrà, doncs, fer-ne un breu resum...

Dues notícies destaquen sobre les altres: la primera, la decisió del F.C. Barceona de rebutjar la companyia Air Berlin per viatjar als Estats Units. La segona, La iniciativa engegada pel grup Bonpreu Esclat convidant tots els clients a parlar-los en català.

"En un país governat per la covardia l'anomalia és la dignitat." Aquesta frase de Víctor Alexandre resumeix a la perfeccíó el gest del F.C. Barcelona. Air Berlin s'ha permès el luxe de menysprear el català i de fer-ho amb total impunitat. La reacció dels governs català i de les Illes ha estat tímida i sobretot procurant no fer gaire soroll. La reacció dels ciutadans, malgrat el boicot proposat des de diferents sectors, ha resultat escassa i segurament ha fet riure els directius de la companyia alemanya.

L'actitud del Barça ha estat, doncs, l'anomalia. Una actitud valenta i digna que, lògicament, ha desvetllat la reacció nacionalista espanyola dels diversos mitjans de comunicació estatals. Malgrat tot, Air Berlin continua sense rectificar la seva posició inicial de menyspreu per la llengua catalana. Que diferent seria si altres empreses i entitats catalanes seguissin el camí iniciat pel F.C. Barcelona!

"Si us plau, parla'm en català." El grup Bon Preu ha repartit 2.500 xapes entre els seus empleats dels 111 establiments de les marques Bonpreu, Esclat i Orangutan amb aquest eslògan tan clar, senzill i normalitzador. L’empresa s'adhereix d'aquesta manera a la campanya iniciada per la Plataforma per la Llengua i pretén fomentar que els treballadors que habitualment parlen en castellà s’acostumin a relacionar-se en català.

No sabem quants treballadors s'enganxaran la xapeta (la mesura és voluntària), però la iniciativa és sensacional. D'una banda, és una bufetada per tots aquells catalanoparlants que sistemàticament empreen el castellà per dirigir-se a desconeguts. D'altra banda, és un estímul per a tothom que està aprenent la nostra llengua i que, massa sovint, no troba espais on poder usar-la amb normalitat.

Dignitat, valentia, senzillesa i normalitat són alguns dels adjhectius aplicables a aquestes dues actituds corporatives envers la llengua del país.

TORNEM-HI!

Els dies de lleure s'escolen ràpidament i ja tornem a ser de nou a les "trinxeres"...

Dies de repòs per terres de Cantàbria... Paisatges impressionants, gent amable, menjar i beure de primera i... banderes espanyoles i sentiment nacionalista ple a vessar! No m'estranya... heu provat d'estar quinze dies veient només televisions estatals?

Dies per aprofitar per llegir aquells llibres que esperaven a la lleixa...

Mil cretins, de Quim Monzó. Narracions extraordinàries, com sempre. Aquestes, lligades directament amb el dolor i amb tot el cantó amarg que representa la vellesa: la malaltia, el procés degeneratiu i la mort. També, però, l'amor. La vida i tot el que egloba de misèria humana.

Tretze tristes tràngols, d'Albert Sànchez Piñol. Allunyat dels seus grans èxits, La pell freda i Pandora al Congo, Els contes de Sànchez Piñol ens presenten uns personatges que, tal com resa el títol, són

tretze, són tristos i travessen per diversos tràngols. Es llegeixen d'una tirada i, com és habitual en les narracions de Sànchez Piñol, esdevenen una barreja d'ironia, humor, tragèdia i, sobretot, reflexió sobre el comportament humà.

Jordi Pujol, Memòries. Un llibre que pot servir per recordar (o per conèixer) la nostra història més recent des del punt de vista i l'experiència viscuda per un dels polítics catalans més importants dels últims segles. Des de la seva infantesa fins a l'any 1980, podem assistir a l'etapa de formació, la militància clandestina, la presó, l'etapa de "fer país" i la transició política.

El joc de l'àngel, de Carlos Ruiz Zafón. El segon llibre de l'escriptor després de l'èxit de L'ombra del vent. Ambientada també a Barcelona, als anys 20, ens presenta un relat, mig d'intriga, mig de misteri esotèric, centrat en l'amor, la passió i l'amistat. El llibre torna a ser el gran protagonista d'un relat que enganxa des de la primera pàgina.

ABAJO ESPAÑA!

Em permeto un parèntesi en les vacances perquè la fotografia s'ho mereix...

Un nacionalista radical s'ha introduït en les files olímpiques i ha volgut mostrar al món el seu crit contra l'Estat opressor... Aquí el teniu: