8 DE MARÇ

Per a totes les "Bruixes de dol"

Amb todes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

Maria Mercè Marçal

CAL PARLAR DE LLENGUA: LA MANIPULACIÓ DE LA HISTÒRIA

Dijous 13 de marc, a les 22 h en directe per ETV Llobregat, el programa de CAL Parlar de Llengua conversarà amb en Jordi Bilbeny, filòleg i historiador, que manté la tesi que Cristòfor Colom era català i que els seus viatges van ser una empresa organitzada i finançada per la Corona d’Aragó i que, posteriorment, tots els documents van ser manipulats a favor de la Corona de Castella.

Jordi Bilbeny és membre de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya des d'on es desenvolupen diversos estudis relacionats amb la història i, més concretament, tots aquells que tenen a veure amb un seguit de punts foscos que fan que, en alguns casos, es pugui arribar a parlar de manipulació històrica.

Era Colom català i el "descobriment" una iniciativa de la Corona d'Aragó? Si l'almirall no era català i les diverses expedicions eren una empresa de la Corona de Castella, com és que sorgeixen tants interrogants històrics?

Per què en els escrits de Colom apareixen tants catalanismes i "catalanades"?

Com podia passar l’expedició d’En Colom per les Columnes d’Hèrcules si va salpar de Palos de Moguer?

Com és que aquesta ciutat andalusa no tingui ni hagi tingut mai port de mar? Ni que tampoc s’ha descobert que hagués esta mai fortificada quan, segons a tots els gravats de l’època, ens indiquen que Colom va partir d’una vil·la fortificada?

Com és que les proves gràfiques i documentals ens demostren que els mariners que van participar en el viatge portaven barretina?

Com és que a tots els mapes de l’època apareix la bandera amb tres o quatre barres?

Per què es tradueix el nom de Bartomeu de Casaus, autor de l'obra "Historia general de las Indias", pel de Bartolomé de les Casas?

Per què Colom demana al rei com a recompensa uns càrrecs que només existien a la Corona d'Aragó?

La figura de Colom i "el descobriment" no semblen ser les úniques manipulacions històriques. Jordi Bilbeny i la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya està treballant en altres hipòtesis, totes elles versemblants: Miguel de Cervantes, (o... Sirvent?) un català de Xixona. Proves d'una ocultació o que el Lazarillo de Tormes sigui en realitat una obra valenciana i que el seu títol original fos La vida de Llàtzer de Tormos, en referència al poble valencià de Tormos.

La Fundació també disposa d'un bloc on es poden anar seguint el debat, la informació, les controvèrsies... al voltant de tots aquests temes.

El dijous 13 de març, alguns d'aquests interrogants trobaran la resposta a: CAL Parlar de Llengua. .

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXII)...O L'ESQUIZOFRÈNIA CATALANA

L’esquizofrènia és un transtorn fonamental de la personalitat, un distorsió del pensament...

L’API més antic de Vilanova, el senyor Manel Nevot, ha passat a ser l’API més conegut de tot l’Estat després que el Sr. Rajoy el fes servir com a exemple de la repressió que s’exerceix a Catalunya sobre la llengua castellana.

El més sorprenent de tot és que el Sr. Nevot és català i un autèntic militant lingüístic, a favor de l’espanyol, naturalment. Reconeix haver donat permís a la direcció del PP per tal que fessin servir el seu cas com a exemple. El seu tarannà és bel·ligerant i desafiant: “Si les quitas la lengua, los nacionalistas no tienen dónde comer”, diu en unes declaracions (com no!) a l’ABC i reconeix, sense cap mena de vergonya, que està gaudint del seu minut de glòria per ser el protagonista lingüístic del debat bipolar del passat dilluns. Ja el podeu veure a la fotografia "posant" tot ufanós i orgullós davant del rètol que es nega a modificar.

La multa, diu el diari, és producte d’un “chivatazo”... És a dir, quan la policia sanciona empreses per delictes ecològics, contra el medi ambient, per sorolls... són “chivatazos”... Quan els mossos multen els que cometen imprudències al volant... són “chivatazos”. Evidentment, les lleis no estan per a complir-les i aquell que les infringeix és víctima de la injustícia i d’un “chivatazo”. Les lleis, com és natural i comprensible, no haurien d'aplicar sancions. De fet, la gent que sobrepassa els límits de velocitat indicats, en cap cas se l'hauria de sancionar; ni tampoc haurien de ser multades les empreses que infringeixen algun tipus de llei; ni tampoc...

El problema -una vegada més- no és que aquest senyor aparegui a les pàgines de l’ABC, o que sigui el símbol de la batalla lingüística del PP, sinó que se li facin entrevistes des d’un mitjà com TV3 (“la nostra”) i mitjançant un professional de la categoria del Sr. Cuní.

Esvorancs... Fuites... i ara esquizofrènia...

HI ANIRÉ... UNA MICA MÉS ENGRESCAT

Doncs sí... Hi aniré... i ara una mica més engrescat.

No vols escoltar ningú... n'estàs ja fart de tanta xerrameca, de tant insult, de tant menyspreu... però, tant si vols com si no vols, t'acaben fent venir ganes d'anar a votar... El darrer estímul, el de la conciutadana (per dir-ho d'alguna manera, perquè mai hi és, aquí, a Esplugues) Carme Chacón. Ara s'ha despenjat amb aquesta màxima digna d'un candidat -o candidata- socialista: "un diputat més o menys de CiU, ERC o ICV no significa res..."

Gràcies, senyora Chacón, diumenge hi aniré una mica més engrescat.

ÉLS PREMIS JOAN COROMINES, ENGUANY, A ESPLUGUES

Enguany, la CAL d'Esplugues, conjuntament amb el Secretariat Nacional de la CAL, dins dels actes reivindicatius que tenen lloc per Sant Jordi, s'encarregaran d'organitzar el Sopar per la Llengua i la setena edició dels Premis Joan Coromines, que tindran lloc el 26 d'abril al Centre Cultural l'Avenç d'Esplugues de Llobregat.

Els Premis Joan Coromines s’inicien l’any 2001 quan des de la CAL es va decidir, en record a la seva trajectòria i a la seva persona, donar el nom de Joan Coromines als premis que de forma anual es lliuren en el marc del Sopar per la Llengua.

Aquests premis són el reconeixement de la CAL cap a persones o col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació. Al mateix temps volen ser un revulsiu que ens esperoni a seguir treballant per assolir el ple reconeixement de la nostra identitat nacional i la nostra llibertat.

Ben aviat podrem donar més detalls de l'acte, així com dels premiats en l'edició d'enguany.

HI ANIRÉ...

Hi aniré...

Diumenge aniré a votar… Sense gaire engrescament, tot sigui dit, però hi aniré.

No em quedaré a casa. Els que ja tenim uns anys recordem massa bé el que va costar poder arribar fins aquí. Massa anys i massa sofriment per ara desentendre-s’hi, ja sigui conscientment o inconscient.

No em quedaré a casa. No vull barrejar-me en aquesta amalgama indefinible de l’abstenció. Un dret, el d’abstenir-se, just i al qual tothom té dret. Però qui s’atreveix a dir què i qui hi ha darrere de l’abstenció? Segurament un molt de desencís, però també altres “molts” de diferents característiques i motivacions. No m’hi vull difuminar...

No votaré en blanc. Per a què? A qui beneficia? Sens dubte, i per raó de la llei de Hond, a les majories. Què voleu que us digui, tampoc no m’entusiasma...

No faré vot nul. Només tindria justificació si fos un vot nul organitzat, en bloc, per un motiu i una idea concreta.

No estic gaire engrescat... però diumenge, malgrat tots els "peròs", continuaré dipositant el meu vot amb la idea que servirà per a alguna cosa.

Ara bé, i només per "un si de cas", l'endemà caldrà continuar el dia a dia treballant pels PAÏSOS CATALANS i per la LLENGUA, la CULTURA i la LLIBERTAT!