Avui he fet un passeig pel quiosc digital. Un món informatiu nou, modern i decidit. Segurament, el món del futur.
El mes de maig escrivíem sobre el cas de Miquel Català, un jove del Segrià que, davant la inexistència d'un web del Parlament europeu traduït al català, havia tirat pel camí del mig i n'havia fet una traducció, una bona traducció. Després dels intents fallits d'anul·lar-la, ara, uns mesos després, sembla ser que l'Eurocambra, després que el vicepresident de comunicació, l'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras (el coneixeu?) hagi cedit a la pressió, ha decidit finalment elaborar una pàgina traduïda a la nostra llengua.
El mes de maig escrivíem sobre el cas de Miquel Català, un jove del Segrià que, davant la inexistència d'un web del Parlament europeu traduït al català, havia tirat pel camí del mig i n'havia fet una traducció, una bona traducció. Després dels intents fallits d'anul·lar-la, ara, uns mesos després, sembla ser que l'Eurocambra, després que el vicepresident de comunicació, l'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras (el coneixeu?) hagi cedit a la pressió, ha decidit finalment elaborar una pàgina traduïda a la nostra llengua.
Fons oficials neguen, evidentment, que la iniciativa de Miquel Català hagi tingut res a veure... Afegeixen que, no tan sols això, sinó que fins i tot la traducció lliure del jove ha retardat la posada en escena de la pàgina oficial... (Ha, ha, ha). Gràcies, Miquel, per la teva tossuderia...
Ignasi Guardans, de CDC, ha dit en el darrer congrés del seu partit que considera que els espanyols encara no estan prou informats de la realitat catalana i que cal que seguim explicant-nos de manera didàctica... (Més ha, ha, ha...). Potser més de 300 anys d'explicacions no són encara suficients i és del tot necessari continua la nostra tasca de pedagogs educadors de les espanyes.
Joan Ridao, d'ERC, ha qualificat el darrer congrés de CDC "d'autèntica catarsi d'autoestima després de perdre el poder." El més sorprenent és que ho diu amb to i sentit pejoratiu. Crec que a tots plegats ens fan falta bones dosis de "catarsi d'autoestima" si no volem entrar en un estat col·lectiu de depressió.
"El zoo d'en Pitus", sí, aquella obra que el nostre benvolgut president, senyor José Montilla, no coneixia, ha esdevingut també un èxit al Japó. Se n'han venut, en menys de dos anys, més de 80.000 exemplars. Potser ja seria hora que el nostre benvolgut president li fes ni que sigui un cop d'ull o que el recomanés als seus fills com a lectura d'estiu.
Nosaltres, amants, entusiastes i practicants dels blocs, no podem més que lamentar la mort de la dona que era considerada la més vella "bloquera" del món. Olive Riley, australiana de 108 anys, que va començar a publicar el seu bloc The life of Ryley el febrer de l'any passat, va morir el dissabte 12 de juliol. Hi havia publicat més de 70 entrades.
El "manifiesto" no recull les signatures que els seus promotors, suposats intel·lectuals, esperaven. Encara no superen el nombre de socis del Barça. Lamentable. I això que disposen de l'ajut inestimable dels personatges més rancis de les espanyes i, com no, també dels nacionalistes espanyols nascuts a Catalunya.
Ja sabem que la Xina no destaca precisament pel seu respecte a les llibertats i als drets humans. la darrera que n'han fet és prohibir, als propers Jocs Olímpics de Pequín, entre moltes altres coses, l'exhibició de banderes que nos giuin dels països o estats participants. La mesura va dirigida especialment al Tibet, però de retruc ens afecta a nosaltres, als Països Catalans. Senyeres i estelades, doncs, prohibides als Jocs Olímpics de 2008.
I no me'n puc estar d'escriure quatre ratlles sobre el "cas Vilaró". la manera com s'ha conduït la informació, o l'ocultació d'informació, en tot el que es refereix als fets de la nit de les celebracions de la "roja", ha estat deplorable i digne d'un estat tercermundista. Vicent Partal escriu un article, com sempre interessant, sobre de quina manera s'ha amagat informació del cas a l'opinió pública.
Una notícia de les que condueixen a la "catarsi d'autoestima". L'APPEC inaugura al Palau Robert de Barcelona l'exposició "Un país de revsites. Una mostra que repassa els vint-i-cinc anys de l'associació i que demostra la vitalitat del món informatiu català i també de la llengua en què estan escrites: el català. Tot un seguit de publicacins que, durant tots aquests anys, han treballat per informar, però també han situat la llengua catalana en un nivell de normalitat i han estat un element importantíssim de cohesió d'aquest nostre país.
Un passeig sempre enriquidor... us el recomano...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada