Festa Major d'Esplugues, 19 de setembre de 2008
"España, España, España!"
Serà doncs la pregonera,
una noia que sempre es banya
La xicota surt ara al balcó
Andrea Fuentes n'és el nom,
ja comença l'esperat pregó
i a la plaça l’escolta tothom
Per oblidar de la Fuentes els estirabots,
vet aquí uns modestos versots
A cavall del mes de setembre
Sant Mateu arriba potent,
farem festa grossa al carrer
amb permís de l’Ajuntament
El seguici ja camina,
és a punt la Festa Major
la gent s’amuntega a la plaça
per escoltar de nou el pregó
Ha estat any de medalles:Sant Mateu arriba potent,
farem festa grossa al carrer
amb permís de l’Ajuntament
El seguici ja camina,
és a punt la Festa Major
la gent s’amuntega a la plaça
per escoltar de nou el pregó
"España, España, España!"
Serà doncs la pregonera,
una noia que sempre es banya
La xicota surt ara al balcó
Andrea Fuentes n'és el nom,
ja comença l'esperat pregó
i a la plaça l’escolta tothom
Catalunya està perplexa,
això ens ha dit l’analista,
així restem nosaltres
quan sentim la medallista
això ens ha dit l’analista,
així restem nosaltres
quan sentim la medallista
Bona nit, “buenas noches”,
amb la lliçó ben apresa,
barreja les dues llengües,
l’opressora i la sotmesa
Ja no sabem ni on som.
Ens han ensorrat la moral,
el català, se l'han passat de nou
pel forro de l’engonal
Andrea, apa, bonica..!
Qui t’ha ensarronat!
O potser tanta medalla
el cervell t’ha trastocat
amb la lliçó ben apresa,
barreja les dues llengües,
l’opressora i la sotmesa
Ja no sabem ni on som.
Ens han ensorrat la moral,
el català, se l'han passat de nou
pel forro de l’engonal
Andrea, apa, bonica..!
Qui t’ha ensarronat!
O potser tanta medalla
el cervell t’ha trastocat
No sortim de l’astorament
sentint aquest pregó depriment,
quan, de sobte i miraculosament,
penja l’estelada de l’ajuntament
Lloats siguin els déus!
L’estel solitari llueix ufanós!
I tothom dalt del balcó,
fa un rictus penós
Cavall blanc i creu vermella;
mates el drac i el mal ofegues.
Jordi, nostre estimat cavaller,
l’estel roig desplegues
espanyola del tot sencera,
penja les teves medalles
al costat de l’estanquera
Queda’t amb el teu espanyol
i la teva Espanya estimada.
Que nosaltres ens quedem
amb la imatge de l’estelada
1 comentari:
Perfecta, es el que pensem molta gent d'aquest poble, quines veritats diuen aquest poemes i quina pena els pregons que escoltem desde aquest balcó de l'ajuntament, gràcies a la persona que va donar-nos l'alegria de veure la nostra bandera al balcó
Publica un comentari a l'entrada