La roda del temps gira i gira i, un any més, ens trobem a les portes d’un nou Sant Joan.
Sant Joan... la nit del foc... la nit de la Flama del Canigó i de la Festa Nacional dels Països Catalans.
De nou, el 22 de juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.
La Festa Nacional dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita cada vegada més, tal com diu el manifest d’enguany, del nostre coratge i determinació. “Coratge per mantenir-nos ferms en la vindicació de la nostra identitat col·lectiva; per no cedir en cap moment davant les invectives i escomeses de distinta índole que es puguin llançar contra la nostra lluita per la dignificació dels Països Catalans. I determinació en la construcció d’espais que superin la indiferència i desactivin les trames que volen rompre la unitat de la nostra llengua i de la nostra cultura.”
La Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure.
De nou, el 22 de juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.
La Festa Nacional dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita cada vegada més, tal com diu el manifest d’enguany, del nostre coratge i determinació. “Coratge per mantenir-nos ferms en la vindicació de la nostra identitat col·lectiva; per no cedir en cap moment davant les invectives i escomeses de distinta índole que es puguin llançar contra la nostra lluita per la dignificació dels Països Catalans. I determinació en la construcció d’espais que superin la indiferència i desactivin les trames que volen rompre la unitat de la nostra llengua i de la nostra cultura.”
La Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure.
I el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada