Segueixo astorat, i com si fos una pel·lícula que ja he vist moltes vegades, el procés de crisi que està vivint la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) en les darreres setmanes o mesos. Una crisi que va esclatar ahir en l'Assemblea Organitzativa que se celebrava a Girona.
Pel que es veu, dos grans grups o corrents s'enfronten entre si per dominar la PDD i poder conduir-la segons els interessos (del tot legítims) de cadascun d'ells... Partits polítics sí o partits polítics no...? Dret a decidir o autodeterminació...? Economia interna autònoma o dependent...? I suposo que alguns altres condicionants que fan que els sectors i persones més visibles de la PDD es trobin totalment enfrontats i abocats a una crisi que podria acabar amb alguna escisió o abandonament.
Què carai ens passa als catalans i, sobretot, què carai ens passa als independentistes? Contínuament repetim una i altra vegada els errors del passat i ensopeguem contínuament amb les mateixes pedres. "D'escisió en escisió fins arribar a la puresa final..." és a dir, fins arribar a tenir un partit o moviment integrat per "quatre purs" que es passen el dia filosofnat entre ells i que, evidentment, no tenen cap mena d'influència en la societat catalana.
La PDD és una de les plataformes que ha funcionat millor en aquest país, que ha sabut aglutinar gent molt diversa i també partits polítics (alguns) i entitats. Seria lamentable que, una vegada més, perdéssim una bona oportunitat de consolidar un moviment plural, integrador i combatiu per tal de sumar persones, grups i esforços de cara a l'objectiu final.
La nostra desunió malaltissa és la força dels nostres enemics que, somrients, assiteixen a les nostres particulars picabaralles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada