ELECCIONS...TAL COM RAJA

Quatre petites reflexions, tal com ragen, sobre les passades eleccions municipals...

L'abstenció. A cada elecció perdem un llençol a la bugada. Els percentatges abstencionistes augmenten a cada convocatòria. El problema principal és que no podem fer-ne una lectura del tot coherent perquè cadascú, segons quin siguin els seus propis interessos, es fa una imatge tipus de l'abstencionista. La realitat, però, és que aqueta imatge homogènia no existeix i dins de l'abstenció hi trobaríem una amalgama difícil de separar i de percebre com un col·lectiu o col·lectiu concrets. Segur que hi podríem localitzar des de l'antisistema, al descontent, al desenganyat, a l'incrédul, al radical de dretes o d'esquerres, a l'anarquista fins a una gran massa de gent que passa de les eleccions com passa d'absolutament tot el que no sigui intentar passar-s'ho bé. És evident, però, que hi ha una part important que creu que el seu vot no serveix de gaire i que mani qui mani tot seguirà igual; per tant, decideix no anar a votar.

El vot en blanc. Una opció, potser, més conseqüent. Gent, segurament, que creu en el sistema, si més no perquè no sembla haver-n'hi un altre de millor, però que no li agrada com està funcionat o com l'estan fent funcionar. Gent que voldonar un toc c'atenció als polítics perquè canviïn la seva actitud i les seves estratègies. De difícil classificació, també, semblen, però, gent preocupada, des d'una o altra opció, pel funcionament i pel futur del país.

Plataforma per Catalunya. La seva incidència en vots i en regidors diuen que no és important i que no cal precoupar-se'n gaire. Alerta! El futur d'aquest país passa, entre altres coses, per la convivència i la cohesió. Passa per la integració i l'acostament entre les diverses comunitats lingüístiques i culturals que hi vivim. L'ideari de PxC va en contra de tot això. És un ideari clarament racista i un gran perill per al desonvolupament de la societat catalana del futur.

Les CUP. Les Candidatures d'Unitat Popular no són flor d'un dia ni han aparegut de sobte. La seva història es remunta ja a les primeres eleccions democràtiques de l'any 1979. És possible que hagin arreplegat bona part del vot descontent d'Esquerra i del nou vot jove, però també és veritat que moltes d'aquestes candidatures han realitzat un autèntic treball de base, un treball municipal que les ha situat on són ara. Fins i tot a Esplugues vam tenir la nostra CUP. No vam tenir, però, prou paciència o potser no vam saber fer-ho, el cas és que les vam deixar perdre pel camí. Vis des de la distància dels anys, segurament ens vam equivocar.

Esplugues. Què voleu que us digui? Tot segueix igual i això no és bo... Però la realitat és aquesta: 4 anys més (i van...) de majoria absoluta socialista. Ja cal que ens preparem!

NO ÉS AIXÒ, COMPANYS, NO ÉS AIXÒ...

En aquesta edició s'ha decidit introduir la llengua castellana. Després de moltes discussions, s'ha arribat a la conclusió que molta gent que no sap català havia d'entendre el conflicte.

Els companys de la Plataforma popular contra el Pla Caufec, que editen una revista informativa, han decidit, segons ens diu la nota que figura en la darrera edició, la 3a, que el castellà passa a ser llengua d'ús habitual en la publicació.

Deixant de banda el fet que tothom pot expressar-se en la llengua que desitgi (encara que això seria tema d'un altre debat, llarg debat, perquè no és tan real com sembla...almenys pel que fa al català) el que ens sembla fora de lloc completament és l'argument que es fa servir per tal d'introduir l'espanyol -una vegada més!- en una publicació editada als Països Catalans.

Potser creieu que la gent no pot entendre mínimament un text escrit en català?

Si us plau... ¿Que potser els titlleu d'ignorants o de persones amb un enteniment tan reduït que són incapaços de comprendre de què els parla un article escrit en una llengua romànica com el català? ¿Que no és aquest el mateix argument (el de la no comprensió) que fan servir des de fa anys i anys els enemics del català, els defensors d'un bilingüisme alienador, fals i demagògic? Aquests mateixos bilingüistes que usen sempre i arreu el castellà?

Potser és que hem de partir de la base que la llengua que ens cohesiona és el castellà? I les més de 300 llengües diferents que es parlen només al Principat? Si volem arribar a tothom, amb aquesta mena d'arguments, caldria extendre el missatge a moltes altres llengües.

No és aquest el cas... i ho sabeu.

Si creiem en la llengua catalana. Si volem que el català sigui la llengua d'ús habitual al nostre país, la llengua de cohesió social, la llengua que uneixi cultures i gent vinguda d'arreu, aquest no és el camí. El poc que avancem per situar el català al lloc que li correspon, la lluita i el treball de molta gent es desfà, es dilueix en el no res cada vegada que es prenen decisions d'aquest tipus.

En agradaria molt, desitjaríem que en els propers números això canviés. Que les publicacions del nostre país, totes les publicacions, s'adonessin de la importància del idioma que fem servir quan comuniquem, perquè la llengua -ja ho hauríem de saber tots plegats-és molt més que simple comunicació.

A més, no ho dubteu, la gent interessada en saber sobre el Pla Caufec ho entendrà, segur!, encara que l'informeu només en la llengua d'aquest territori, en la nostra llengua, en català.

DEDICAT ALS NOSTRES POLÍTICS

Ja s'ha iniciat la campanya electoral i tots els nostres polítis es troben superenfeinats a la recerca del vot de la ciutadania. Ens expliquen objectius i intencions; ens prometen tot l'imaginable i, també allò que és inimaginable.

Dedicat a tots ells i a tots elles, us reprodueixo un article de l 'Iu Forn, publicat a l'AVUI de l'11 de maig i que, segons l'articulista, no fa més que reproduir un acudit que circula per Internet.

I per celebrar que ja som en campanya, una simpàtica història irreal (o no) que circula per Internet i que té com a protagonista un polític:

“Benvingut al paradís”, li diu sant Pere. “Pots triar entre passar l’eternitat al cel o a l’infern, així que el que farem serà fer-te passar un dia a cada lloc i decideixes”. Agafen l’ascensor de l’infern i just quan s’obren les portes apareixen al mig d’un verdíssim camp de golf. Al fons hi ha un club on els seus amics estan fent una festa. Després d’una partideta de golf, sauna, sopar al restaurant Gourmet del club i nit amb senyoretes que fumen i et parlen de tu. Quan arriba l’hora de marxar, tots li fan una encaixada de mans i el saluden mentre puja a l’ascensor que el durà al cel.

S’obre la porta i sant Pere l’està esperant. “Ara és el moment de passar un dia al cel”, li diu. Així que el polític passa les 24 hores saltant de núvol en núvol, tocant l’arpa, cantant i més avorrit que un míting de Montilla. 24 hores després, sant Pere va a buscar-lo: “Ja has passat un dia a l’infern i un altre al paradís. Has de triar la teva eternitat”. “Home, és claríssim. Definitivament trio l’infern”. Així que sant Pere l’acompanya fins a l’ascensor i ell hi baixa de nou.

Quan s’obren les portes, es troba al mig d’una terra deserta plena de rates i coberta d’excrements i immundícies. Veu tots els seus amics tristos, vestits amb parracs, recollint porqueria i ficant-la en bosses negres. El Diable se li acosta i li passa un braç per les espatlles. “No ho entenc –balbuceja el polític–, ahir vaig ser aquí i hi havia noies boniques amb ganes de gresca, un camp de golf que ni a Múrcia, un club selecte on ens vàrem fotre un sopar que no el supera ni en Ferran Adrià, i ens ho vam passar de conya. En canvi avui això és un femer ple de merda i els meus amics semblen uns desgraciats”.

El Diable el mira, somriu i diu: “És que ahir érem en campanya. Avui… ja ens has votat a nosaltres!”

QUÈ PASSA AMB ELS MITJANS PÚBLICS CATALANS?

Des de fa uns anys, les emissores que depenen de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió estan experimentant una involució, subtil, però força espectacular.

La llengua catalana cedeix terreny a la castellana en molts dels programes... Ja no s'entrevista els convidats castellanoparlants en català, ni tan sols encara que aquests manifestin obertament que l'entenen... El llenguatge que es fa servir en els telenotícies ens remet contínuament a referents espanyols... i un llarg etcètera. De tot aixó ja en va parlar en Víctor Alexandre en un llibre que us recomano: TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d'Espanya?

Aquests darrers dies hem assistit a una nou exemple de manipulació informativa per part de les emissores de la Corpo. El tractament que han donat a les eleccions escoceses, on ha acabat guanyant l'SNP, que és un partit independentista, ha estat de notícia de segona o tercera fila; molt diferent, no cal ni dir-ho, al que han atorgat a les eleccions presidencials franceses. Gairebé no ens hem assabentat que el partit guanyador té en el seu programa un projecte d'independència per al país. Com molt bé apunta un article del diari digital Directe.cat, la manipulació de noms, -i no només de noms- ha estat flagrant. S'ha parlat molt de nacionalisme escocès i de partit nacionalista, però s'ha defugit la paraula independència i independentistes.

Hi ha gent a qui li interessa amagar que a Europa la independència és possible?

PC CITY MALTRACTA EL CATALÀ

Tal com informa el bloc quotidià de l'Álvaro, la cadena de productes informàtics PC CITY, amb botigues arreu dels Països Catalans, maltracta d'una manera força bèstia la nostra pobra llengua.El blocaire va quedar tan escandalitzat de les errades ortogràfiques que trobava al seu PC CITY que no va dubtar en fotografiar-les i fer-ne un article de denúncia.

Entre les perles que perpetra PC CITY hi podem trobar "assistència telefònica pel maneig", “informaciò” enlloc de "informació", "tècnis" enlloc de "tècnics", i un llarg etcètera. A continuació us deixem amb algunes de les perles que ha capturat l'Álvaro.