Quatre petites reflexions, tal com ragen, sobre les passades eleccions municipals...
L'abstenció. A cada elecció perdem un llençol a la bugada. Els percentatges abstencionistes augmenten a cada convocatòria. El problema principal és que no podem fer-ne una lectura del tot coherent perquè cadascú, segons quin siguin els seus propis interessos, es fa una imatge tipus de l'abstencionista. La realitat, però, és que aqueta imatge homogènia no existeix i dins de l'abstenció hi trobaríem una amalgama difícil de separar i de percebre com un col·lectiu o col·lectiu concrets. Segur que hi podríem localitzar des de l'antisistema, al descontent, al desenganyat, a l'incrédul, al radical de dretes o d'esquerres, a l'anarquista fins a una gran massa de gent que passa de les eleccions com passa d'absolutament tot el que no sigui intentar passar-s'ho bé. És evident, però, que hi ha una part important que creu que el seu vot no serveix de gaire i que mani qui mani tot seguirà igual; per tant, decideix no anar a votar.
El vot en blanc. Una opció, potser, més conseqüent. Gent, segurament, que creu en el sistema, si més no perquè no sembla haver-n'hi un altre de millor, però que no li agrada com està funcionat o com l'estan fent funcionar. Gent que voldonar un toc c'atenció als polítics perquè canviïn la seva actitud i les seves estratègies. De difícil classificació, també, semblen, però, gent preocupada, des d'una o altra opció, pel funcionament i pel futur del país.
Plataforma per Catalunya. La seva incidència en vots i en regidors diuen que no és important i que no cal precoupar-se'n gaire. Alerta! El futur d'aquest país passa, entre altres coses, per la convivència i la cohesió. Passa per la integració i l'acostament entre les diverses comunitats lingüístiques i culturals que hi vivim. L'ideari de PxC va en contra de tot això. És un ideari clarament racista i un gran perill per al desonvolupament de la societat catalana del futur.
Les CUP. Les Candidatures d'Unitat Popular no són flor d'un dia ni han aparegut de sobte. La seva història es remunta ja a les primeres eleccions democràtiques de l'any 1979. És possible que hagin arreplegat bona part del vot descontent d'Esquerra i del nou vot jove, però també és veritat que moltes d'aquestes candidatures han realitzat un autèntic treball de base, un treball municipal que les ha situat on són ara. Fins i tot a Esplugues vam tenir la nostra CUP. No vam tenir, però, prou paciència o potser no vam saber fer-ho, el cas és que les vam deixar perdre pel camí. Vis des de la distància dels anys, segurament ens vam equivocar.
Esplugues. Què voleu que us digui? Tot segueix igual i això no és bo... Però la realitat és aquesta: 4 anys més (i van...) de majoria absoluta socialista. Ja cal que ens preparem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada