PARLEM DE LLENGUA (II)

Continuem amb la intervenció de la CAL d'Esplugues en el debat "Parlem de llengua":

Durant 300 anys Catalunya ha viscut una situació d’ocupació. Ocupació militar, judicial i humana. Ha viscut diversos intents de genocidi cultural i lingüístic. I que ningú s’escandalitzi per la paraula: genocidi. Perquè el que han intentat i no han pogut aconseguir fins ara, tots els governs espanyols, des del primer Decret de Nova Planta de 1707 al Paí Valencià (o 50 anys abans la monarquia francesa a la Catalunya Nord), passant per la Il·lustració, Isabel II els reis Alfonsos, la dictadura de Primo de Ribera i del general Franco, el que van intentar va ser liquidar, aniquilar una cultura i una llengua i això només té un nom: genocidi.

Tampoc les nostres institucions (quan n’hem pogut tenir) i els nostres polítics no han sabut estar a l’alçada en la defensa i en la normalització de la llengua. Modernament, s’han fet coses bones, per exemple la immersió lingüística. També ha abocat diners en campanyes de promoció de la llengua, ha estimulat les classes de català per a adults, ha intentat dinamitzar lingüísticament el comerç o el món empresarial. En el costat negatiu, però, hi hem de col·locar la Llei de normalització lingüística, una llei ja de sortida tímida, però que ha resultat gairebé inoperant perquè pràcticament no s’aplica. En el costat negatiu també ha faltat decisió per portar endavant un procés de normalització lingüística amb totes les conseqüències.

El mercat en general i el de l’oci i el lleure en particular és, majoritàriament, o bé en castellà o bé en anglès. Pel·lícules, CD’s, DVD’s, vídeojocs, Internet, cançons, discoteques... aquest seria un punt que ajudaria a explicar el percentatge d’ús del català entre els joves, els principals receptors d’aquest mercat, que hem mencionat abans.

PARLEM DE LLENGUA (I)

El dissabte passat va tenir lloc, organitzat per l'Assemblea independentista La Guitza i la CAL d'Esplugues, "Un cap de setmana per la llengua”. Dins dels actes programats, hi va haver una xerrada-debat sobre el tema genèric de Parlem del català que tenia com a objectiu reflexionar sobre la situació actual del català.

Volem oferir-vos la intervenció inicial de la CAL d'Esplugues que, conjuntament amb en Miquel Díaz, professor de l'IES La Mallola, l'Ahmad Baghat, ciutadà d'origen amazig i en Pepe Ruiz del col·lectiu Veu Pròpia, van participar en l'acte i en el posterior debat que es va allargar gairebé dues hores.

La llengua, en els darrers 25 anys, és evident que ha escalat posicions. Ha millorat en determinats àmbits, però sobretot en el del coneixement.

Aquest coneixement, però, ha esdevingut passiu... cada vegada hi ha més persones a Catalunya que saben català, que estan en disposició de parlar-lo i d’escriure’l, però cada vegada més el percentatge de persones que el tenen com a llengua habitual d’ús va descendint.

Parlo només en relació al Principat, un dels llocs més afortunats dels PP.CC. pel que fa, tant al coneixement, com a l’ús de la llengua. Les situacions que viuen la Catalunya Nord o el P.V. són molt més greus encara.

Els problemes, és evident, no es troben en el coneixement, sinó en l’ús. És aquella famosa frase: “Hem guanyat l’aula, però hem perdut el pati”.

De cara als joves, que cal no oblidar que representen el futur i, per tant, també el futur de la llengua, s’ha produït un canvi important en aquests darrers 25 anys. Per primera vegada a la història de Catalunya, hi ha una majoria de joves que no usen de manera habitual el català i que la llengua comuna ha passat a ser el castellà. Les enquestes ens parlen que només un 44% de joves entre 15 i 29 anys té com a llengua habitual d’ús el català. Joves, que, cal no oblidar, han nascut entre 1974 i 1988 i que, per tant, han tingut tota l’escolarització en català.

El professor Klaus-Jürgen Nagel, veí d’Esplugues, va escriure un llibre titulat “Catalunya explicada als alemanys. Les claus per entendre una nació sense estat de l’Europa actual.” El senyor Nagel mencionava aquesta inversió lingüística que s’està produint entre una majoria de joves... deia: “Actualment ens trobem amb una tercera generació d’immigrants dels anys 60 que no veuen necessari l’ús del català. Són catalans i fills de catalans i viuen a Catalunya, però en castellà.”

El fet radicalment greu és aquest: Avui dia es pot viure només en castellà a Catalunya, i de fet molta gent ho fa. En canvi, és del tot impossible viure-hi només en català.

Qui n’és el responsable de tota aquesta situació? Crec que la culpa està bastant repartida.

"CAPITÁN, MANDE FIRMES!"

No m’agrada la Carme Chacón...

No m’agrada el PSOE...

I, per descomptat, encara m’agraden menys els militars i tot el que representen...

No m’agraden els “viva España” i els “viva el Rey”

Però... Renoi! Com m’agrada la imatge de tots aquells “aguerridos soldados” plens “d’ardor guerrero que vibra en sus voces” quadrant-se davant d’una dona, catalana, socialista i embarassada.

Capitán, mande firmes!

EL PAÍS DELS ESVORANCS (XXIV) O... ÉS UNA BROMA?

Magdalena Àlvarez continua com a ministra de Foment...

És una broma?

Ha, Ha, Ha! És el resultat lògic d'allò que va votar Catalunya (si més no els que es van acostar a les urnes) el passat 9 de març. Després de com ens ha tocat de rebre durant els darrers anys, 1.672.777 ciutadans i ciutadanes, el 45,33% dels vots totals emesos, van votar el PSOE i el senyor Zapatero.

Aquesta gran majoria devia estar d'acord amb les polítiques que s'han aplicat des del Govern espanyol i amb totes les mesures que ha estat prenent en els darrers temps. També devia creure fermament que la gestió havia estat bona i que si hi hagut alguns "problemetes" amb aeroports, subministrament elèctric, rodalies, TGV, Estatut, i un llarg etcètera, tot això no tenia cap importància.

Què volem, doncs? La continuïtat de Magdalena Àlvarez no és cap broma. És el resultat lògic i coherent de la votació del poble català.

Ah! I també hi han col·laborat (per inhibició) tots aquells catalans i catalanes que van practicar l'abstenció, afavorint d'aquesta manera, segons la llei de Hondt, els partits majoritaris.

LES GRANS MENTIDES

El mes passat, a CAL Parlar de Llengua, vam poder conversar amb l'historiador Jordi Bilbeny sobre la catalanitat de Colom i sobre la mentida històrica que representa l'aventura del descobriment d'Amèrica. L’historiador nord-americà Charles Merrill, professor de castellà al seminari de la universitat Mont Sant Mary's als EUA, està a punt de publicar un assaig on es vol donar per tancat l’enigma de l’origen de Cristòfor Colom i en el qual coincideix amb la teoria de la catalanitat del navegant, estesa i treballada per l’arenyenc Jordi Bilbeny.

Durant la conversa amb en Jordi Bilbeny es van apauntar altres possibles mentides i ocultacions històriques: Cervantes, "El lazarillo de Tormes", Garcilaso de la Vega... En Jaume ens ha enviat una interessant adreça on podem documentar-nos sobre aquests temes tan interessants i sorprenents: Llàtzer. cat

Alguns fragments de documents que s'hi poden trobar:

"Garcilaso de la Vega, en virtut de les catalanades i els girs lingüístics catalans que es troben en la seva obra, podria tractar-se d’un altre cas de manipulació de l’obra i alteració de la identitat. En Josep Mayolas està estudiant aquest personatge tan misteriós, i ha trobat un poeta, humanista, home d’armes i personatge de la cort catalana d’una vida absolutament paral•lela a la biografia que ens ha arribat d’en Garcilaso: en Galceran Cardona i Recasens."

"Com pot ser que la qualitat literària s’estronqués de sobte pràcticament després del Tirant i no es reprengués fins a mossèn Verdaguer, nascut a Folgueroles el 1846? És creïble això? Ens ho podem empassar? La veritat és que resulta, si més no, sospitós.Però hi ha gent que hi treballa, que es dedica a esbrinar a partir de documents el que pot haver estat una gran tergiversació de la història. D’una història oficial d’Espanya que comença el 1516 amb Carles I, tan sols 26 anys després que a València es publiqués el Tirant lo Blanc. I em sembla que en sentirem a parlar molt, de tot això."

"Resulta que al Lazarillo no es coneixen edicions anteriors, i en un mateix any, el 1.554, surten cinc edicions, i d’aquestes edicions només hi ha un llibre. Per això en Bilbeny assegura que són edicions d’estat, creades i posades en circulació expressament per la Censura per fomentar la creença que el Lazarillo de Tormes va ser escrit per un castellà, i que l’obra passava a Castella. Per molt que els catalans, coneixedors de la veritat, tractessin els castellans de l’època de bojos, l’obra impresa seria 'la veritat' que quedaria al cap dels segles."

Us recomanem, doncs, una visita a Llàtzer.cat.