Durant 300 anys Catalunya ha viscut una situació d’ocupació. Ocupació militar, judicial i humana. Ha viscut diversos intents de genocidi cultural i lingüístic. I que ningú s’escandalitzi per la paraula: genocidi. Perquè el que han intentat i no han pogut aconseguir fins ara, tots els governs espanyols, des del primer Decret de Nova Planta de 1707 al Paí Valencià (o 50 anys abans la monarquia francesa a la Catalunya Nord), passant per la Il·lustració, Isabel II els reis Alfonsos, la dictadura de Primo de Ribera i del general Franco, el que van intentar va ser liquidar, aniquilar una cultura i una llengua i això només té un nom: genocidi.
Tampoc les nostres institucions (quan n’hem pogut tenir) i els nostres polítics no han sabut estar a l’alçada en la defensa i en la normalització de la llengua. Modernament, s’han fet coses bones, per exemple la immersió lingüística. També ha abocat diners en campanyes de promoció de la llengua, ha estimulat les classes de català per a adults, ha intentat dinamitzar lingüísticament el comerç o el món empresarial. En el costat negatiu, però, hi hem de col·locar la Llei de normalització lingüística, una llei ja de sortida tímida, però que ha resultat gairebé inoperant perquè pràcticament no s’aplica. En el costat negatiu també ha faltat decisió per portar endavant un procés de normalització lingüística amb totes les conseqüències.
El mercat en general i el de l’oci i el lleure en particular és, majoritàriament, o bé en castellà o bé en anglès. Pel·lícules, CD’s, DVD’s, vídeojocs, Internet, cançons, discoteques... aquest seria un punt que ajudaria a explicar el percentatge d’ús del català entre els joves, els principals receptors d’aquest mercat, que hem mencionat abans.
Tampoc les nostres institucions (quan n’hem pogut tenir) i els nostres polítics no han sabut estar a l’alçada en la defensa i en la normalització de la llengua. Modernament, s’han fet coses bones, per exemple la immersió lingüística. També ha abocat diners en campanyes de promoció de la llengua, ha estimulat les classes de català per a adults, ha intentat dinamitzar lingüísticament el comerç o el món empresarial. En el costat negatiu, però, hi hem de col·locar la Llei de normalització lingüística, una llei ja de sortida tímida, però que ha resultat gairebé inoperant perquè pràcticament no s’aplica. En el costat negatiu també ha faltat decisió per portar endavant un procés de normalització lingüística amb totes les conseqüències.
El mercat en general i el de l’oci i el lleure en particular és, majoritàriament, o bé en castellà o bé en anglès. Pel·lícules, CD’s, DVD’s, vídeojocs, Internet, cançons, discoteques... aquest seria un punt que ajudaria a explicar el percentatge d’ús del català entre els joves, els principals receptors d’aquest mercat, que hem mencionat abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada