El dissabte passat va tenir lloc, organitzat per l'Assemblea independentista La Guitza i la CAL d'Esplugues, "Un cap de setmana per la llengua”. Dins dels actes programats, hi va haver una xerrada-debat sobre el tema genèric de Parlem del català que tenia com a objectiu reflexionar sobre la situació actual del català.
Volem oferir-vos la intervenció inicial de la CAL d'Esplugues que, conjuntament amb en Miquel Díaz, professor de l'IES La Mallola, l'Ahmad Baghat, ciutadà d'origen amazig i en Pepe Ruiz del col·lectiu Veu Pròpia, van participar en l'acte i en el posterior debat que es va allargar gairebé dues hores.
La llengua, en els darrers 25 anys, és evident que ha escalat posicions. Ha millorat en determinats àmbits, però sobretot en el del coneixement.
Aquest coneixement, però, ha esdevingut passiu... cada vegada hi ha més persones a Catalunya que saben català, que estan en disposició de parlar-lo i d’escriure’l, però cada vegada més el percentatge de persones que el tenen com a llengua habitual d’ús va descendint.
Parlo només en relació al Principat, un dels llocs més afortunats dels PP.CC. pel que fa, tant al coneixement, com a l’ús de la llengua. Les situacions que viuen la Catalunya Nord o el P.V. són molt més greus encara.
Els problemes, és evident, no es troben en el coneixement, sinó en l’ús. És aquella famosa frase: “Hem guanyat l’aula, però hem perdut el pati”.
De cara als joves, que cal no oblidar que representen el futur i, per tant, també el futur de la llengua, s’ha produït un canvi important en aquests darrers 25 anys. Per primera vegada a la història de Catalunya, hi ha una majoria de joves que no usen de manera habitual el català i que la llengua comuna ha passat a ser el castellà. Les enquestes ens parlen que només un 44% de joves entre 15 i 29 anys té com a llengua habitual d’ús el català. Joves, que, cal no oblidar, han nascut entre 1974 i 1988 i que, per tant, han tingut tota l’escolarització en català.
El professor Klaus-Jürgen Nagel, veí d’Esplugues, va escriure un llibre titulat “Catalunya explicada als alemanys. Les claus per entendre una nació sense estat de l’Europa actual.” El senyor Nagel mencionava aquesta inversió lingüística que s’està produint entre una majoria de joves... deia: “Actualment ens trobem amb una tercera generació d’immigrants dels anys 60 que no veuen necessari l’ús del català. Són catalans i fills de catalans i viuen a Catalunya, però en castellà.”
El fet radicalment greu és aquest: Avui dia es pot viure només en castellà a Catalunya, i de fet molta gent ho fa. En canvi, és del tot impossible viure-hi només en català.
Qui n’és el responsable de tota aquesta situació? Crec que la culpa està bastant repartida.
Aquest coneixement, però, ha esdevingut passiu... cada vegada hi ha més persones a Catalunya que saben català, que estan en disposició de parlar-lo i d’escriure’l, però cada vegada més el percentatge de persones que el tenen com a llengua habitual d’ús va descendint.
Parlo només en relació al Principat, un dels llocs més afortunats dels PP.CC. pel que fa, tant al coneixement, com a l’ús de la llengua. Les situacions que viuen la Catalunya Nord o el P.V. són molt més greus encara.
Els problemes, és evident, no es troben en el coneixement, sinó en l’ús. És aquella famosa frase: “Hem guanyat l’aula, però hem perdut el pati”.
De cara als joves, que cal no oblidar que representen el futur i, per tant, també el futur de la llengua, s’ha produït un canvi important en aquests darrers 25 anys. Per primera vegada a la història de Catalunya, hi ha una majoria de joves que no usen de manera habitual el català i que la llengua comuna ha passat a ser el castellà. Les enquestes ens parlen que només un 44% de joves entre 15 i 29 anys té com a llengua habitual d’ús el català. Joves, que, cal no oblidar, han nascut entre 1974 i 1988 i que, per tant, han tingut tota l’escolarització en català.
El professor Klaus-Jürgen Nagel, veí d’Esplugues, va escriure un llibre titulat “Catalunya explicada als alemanys. Les claus per entendre una nació sense estat de l’Europa actual.” El senyor Nagel mencionava aquesta inversió lingüística que s’està produint entre una majoria de joves... deia: “Actualment ens trobem amb una tercera generació d’immigrants dels anys 60 que no veuen necessari l’ús del català. Són catalans i fills de catalans i viuen a Catalunya, però en castellà.”
El fet radicalment greu és aquest: Avui dia es pot viure només en castellà a Catalunya, i de fet molta gent ho fa. En canvi, és del tot impossible viure-hi només en català.
Qui n’és el responsable de tota aquesta situació? Crec que la culpa està bastant repartida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada