La normalitat s'apropa... però renoi, com costa!
Fa uns mesos, Jaume Roures va anunciar que "Vicky Cristina Barcelona", el darrer film de Woody Allen, s'estrenaria només en versió original i doblat al català. La notícia de seguida va aixecar les queixes del ancionalisme espanyolt, tan actiu com sempre, i els seus servidors mediàtics van engegar una de les seves habituals campanyes contra la "injustícia del nacionalisme català" que fins i tot s'atrevia a estrenar pel·lícules només en la llengua del país. Alberto Fernándes Díaz, del Partit Popular, deia coses com aquesta: "aunque paguemos los impuestos en euros, nos expresamos en catalán y castellano, por eso es necesario garantizar la libertad y la pluralidad de las dos lenguas".
Finalment, s'ha hagut de claudicar i, tal com anunciava ahir a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) el director de Mediapro, Jaume Roures, la pel·lícula es podrà veure també en llengua castellana als cinemes de catalans. El que sembla, però, una derrota, caldria veure-ho com una victòria i un apropament a la normalitat.
Malgrat haver hagut de cedir, el resultat és extraordinàriament bo i ja voldríem el mateix per a tots els films que es projectessin a Catalunya. Es distibuiran 60 cintes, de les quals 5 seran en anglès, 5 més en castellà i la resta, 50 cintes, seran en llengua catalana.
Roures ho ha deixat molt clar en la seva intervenció a la UCE: "La reacció que hi ha hagut des d’alguns sectors és la demostració de la por que fa la normalitat. El fet que a Catalunya s'estrenés una pel·lícula que parla de Catalunya en català, forma part de la normalitat, però fa molta por, perquè llavors caurien els tabús que la gent no vol veure cinema en català, perquè no interessa, perquè la llengua és una barrera”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada