Enric Vila torna de nou a l'atac.
Retorna novament després de l’enrenou que es va muntar amb el seu article Establiments genocides i racistes. Un article dur, farcit de paraules fortes i de frases cruels, però carregat, també, d’arguments sòlids i de molta, molta raó.
En el seu nou escrit A paseo España, torna a escriure en castellà perqué –diu- vol que el seu missatge arribi a aquells que més els interessa. Torna a fer servir, sense miraments, paraules dures, paraules que fan mal, paraules que fereixen. Parla de per què és nacionalista català i, llegint-lo, t’adones que la raó és la mateixa que la teva: [...] esta visión del mundo te da a escoger entre dos posiciones, naturalmente imperfectas, pero muy claras: la de los que continúan resistiendo y la de los que continúan el histórico genocidio [...]
Intenta aclarir de nou que el seu text, els seus raonaments no van en contra de la immigració, sinó [...] contra las pocas ganas que algunos inmigrantes y comerciantes ponen con el catalán [...]
Remarca el paper de la immigració al nostre país; un paper important, però que ha estat manipulat per interessos polítics i per la mentalitat encara colonialista del govern espanyol de torn: [...] Habéis hecho siempre todo lo posible para que la gente que venía a Cataluña no aprendiera el idioma del país, ni se identificara con su cultura. Pregonáis que la inmigración ha construido Cataluña cuando tan sólo ha contribuído a reconstruirla después de que la arrasarais una y otra vez a sangre y fuego [...]
Ens recorda el literat català Joan Maragall, autor del poema “Oda a Espanya” que acabava amb aquell famós “adéu Espanya”. Un Maragall autor també d’un article titulat “La independència de Catalunya”, que mai va ser publicat perquè, si ho hagués estat, segurament el seu autor hagués anat a parar a la presó. Vidal ens diu que [...] en todo caso, escribió el artículo después de discutir mucho tiempo con Unamuno y darse cuenta que si el español más inteligente de su tiempo no podía entenderlo no había nada que hacer[...]
I acaba amb aquesta frase que signaríem molts dels que avui dia lluitem pels drets del català: [...]Cuando seamos independientes y nuestra cultura no tenga que sobrevivir con una mano atada a la espalda, yo seré el primero en reivindicar los derechos del castellano en Cataluña[...]
Dur, provocador, impertinent, molest, inconvenient, desafiant, incòmode, irritant, desagradable...
Carregat, però, de raó.
Enric Vila és autor, entre altres, de: Memorial de agravios de un ciudadano de Catalunya; Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs; Néstor Lujan: Entre el rostre i la màscara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada