Un nou escrit en la línia del confusionisme sobre qui i què és ser independentista.
L'editorial de Directe.cat separa els independentistes entre aquells "que volen la independència com a defensa de la llengua, la cultura..." i aquells que la necessiten. Cito textualment: "Aquest grup inclou a tots aquells que potser alguns temes com la llengua i la cultura no els importen excessivament o gens, però que volen la independència igualment. Per superar una anòmala situació econòmica, o dit d'altra manera, per simple necessitat." Més endavant, encara, cataloga els primers de "puristes": " l'independentisme que més creix és el que prové de sectors catalans no tan puristes..."
Aquesta "separació d'interessos" em recorda aquella altra que tan s'aplicava durant els anys cinquanta i seixanta i que argumentava que el català era la llengua de la burgesia. Molts dels "progres" d'aquella època (que després en la democràcia van arribar a ocupar càrrecs polítics) no sé si s'ho creien, però sí que ho practicaven amb fervor entusiasta. Semblava que només es podia ser socialista o comunista en castellà que, per una inexplicable conjura dels déus, era la llengua dels treballadors.Independentisme... per a què? Per la llengua i per la cultura, evidentment; però, ¿cal repetir de nou una i altra vegada que també per a la justícia social, per a una major llibertat individual i col·lectiva, per a un millor repartiment de la riquesa, per a...?
Usar la pròpia llengua, viure la pròpia cultura és ser "purista"? Defensar una societat més lliure i justa significa oblidar-se de la repressió lingüística i cultural?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada