Ja s'ha iniciat la campanya electoral i tots els nostres polítis es troben superenfeinats a la recerca del vot de la ciutadania. Ens expliquen objectius i intencions; ens prometen tot l'imaginable i, també allò que és inimaginable.
Dedicat a tots ells i a tots elles, us reprodueixo un article de l 'Iu Forn, publicat a l'AVUI de l'11 de maig i que, segons l'articulista, no fa més que reproduir un acudit que circula per Internet.
I per celebrar que ja som en campanya, una simpàtica història irreal (o no) que circula per Internet i que té com a protagonista un polític:
“Benvingut al paradís”, li diu sant Pere. “Pots triar entre passar l’eternitat al cel o a l’infern, així que el que farem serà fer-te passar un dia a cada lloc i decideixes”. Agafen l’ascensor de l’infern i just quan s’obren les portes apareixen al mig d’un verdíssim camp de golf. Al fons hi ha un club on els seus amics estan fent una festa. Després d’una partideta de golf, sauna, sopar al restaurant Gourmet del club i nit amb senyoretes que fumen i et parlen de tu. Quan arriba l’hora de marxar, tots li fan una encaixada de mans i el saluden mentre puja a l’ascensor que el durà al cel.
S’obre la porta i sant Pere l’està esperant. “Ara és el moment de passar un dia al cel”, li diu. Així que el polític passa les 24 hores saltant de núvol en núvol, tocant l’arpa, cantant i més avorrit que un míting de Montilla. 24 hores després, sant Pere va a buscar-lo: “Ja has passat un dia a l’infern i un altre al paradís. Has de triar la teva eternitat”. “Home, és claríssim. Definitivament trio l’infern”. Així que sant Pere l’acompanya fins a l’ascensor i ell hi baixa de nou.
Quan s’obren les portes, es troba al mig d’una terra deserta plena de rates i coberta d’excrements i immundícies. Veu tots els seus amics tristos, vestits amb parracs, recollint porqueria i ficant-la en bosses negres. El Diable se li acosta i li passa un braç per les espatlles. “No ho entenc –balbuceja el polític–, ahir vaig ser aquí i hi havia noies boniques amb ganes de gresca, un camp de golf que ni a Múrcia, un club selecte on ens vàrem fotre un sopar que no el supera ni en Ferran Adrià, i ens ho vam passar de conya. En canvi avui això és un femer ple de merda i els meus amics semblen uns desgraciats”.
El Diable el mira, somriu i diu: “És que ahir érem en campanya. Avui… ja ens has votat a nosaltres!”
1 comentari:
I no és únicament una qüestió de campanya la que fa abellidor l'infern. És una qüestió de polítiques a curt termini o llarg termini. O una qüestió de tries de decisió fetes amb una perspectiva individual i les fetes amb una perspectiva col·lectiva. La festa d'avui, del creixement econòmic, de la facilitat (relativa, segons com i segons per què) de trobar feina, etc., podria acabar-se demà passat. Llavors les perspectives generades per la terciarització de l'economia, pel boom de la construcció, per l'augment de la població, es poden tòrcer i fer-se molt amargues. Però ja sabem el que pensen els nostres dirigents: Après nous, le deluge! Després nostre, el diluvi!
Publica un comentari a l'entrada