dimarts, 18 de juliol del 2006

ESPLUGUES

Parlem d'Esplugues...




Les Entitats... El Casal d'Entitats... L'Ajuntament... La Festa Major.... El Pla CAUFEC...

Publicat per a

2 comentaris:

Dídac López ha dit...

Santa Magdalena, de Judea a Provença?

Avui, 22 de juliol, és Santa Magdalena, i és Festa Major a Esplugues. Com que en els darrers anys una corrent mística ha inundat els aparadors de best-sellers de les llibreries, precisament amb Maria Magdalena com a protagonista destacada, bo serà referir-nos a la creença que vincula Magdalena amb Aïs de Provença i, per extensió, a tots els països de cultura occitana. Fou en base a aquesta creença que en part es dedicà l’església local a Santa Maria Magdalena (per bé que les primeres referències, del 1059, parlen de «Santa Maria» i no especifiquen més).
La llegenda diu que Maria Magdalena, juntament amb els seus germans Llàtzer i Marta (amb la qual cosa la llegenda identifica Maria Magdalena amb «Maria de Betània»), la mare de Sant Jaume i Sant Judes apòstols, la dona de Cleofàs i Sara l’egípcia, entre d’altres, fugiren de la persecució anticristiana de Judea i s’instal·laren en la Camarga. Maria Magdalena viuria la resta de la vida en retir solitari, mentre Llàtzer esdevindria bisbe de Marsella. La llegenda òbviament vol presentar el cristianisme provençal com quelcom originari, fundat per deixebles directes de Jesús.
Tot i que hi ha diferents referències textuals a la provençalitat de Maria Magdalena (com la localització de les seves relíquies a Sant Maximí, d’Aïs de Provença, descobertes el 9 de setembre del 1279), la llegenda es va difondre gràcies a la Legenda Aurea de Iacobus de Voragine (http://www.fordham.edu/halsall/basis/goldenlegend/GoldenLegend-Volume4.htm#Mary%20Magdalene).
I de referències modernes no hi manquen, però la més destacada és el Cant Onzè de Mirèio (http://www.up.univ-mrs.fr/tresoc/libre/integral/libr0087.pdf), de Frederic Mistral (1854). Cent anys després Carles Riba reprenia la llegenda en Esbós de tres oratoris, on cada oratori és dedicat a les figures del ressuscitat, de la germana assenyada (Marta) i de la germana arrauxada (Maria).

22 de juliol del 2006, a les 2:36
Dídac López ha dit...

El bufet Garrigues neteja la seva imatge amb un article a El Periódico sobre la vaga del Prat

El bufet Garrigues, co-dirigit per l'ex-reformista Garrigues Walker, té la web també en català (http://www.garrigues.com/default.asp?p=02&o=01&idioma=cat). No amaguen la seva especialització en resoldre "conflictes laborals", com han experimentat en carn pròpia els treballadors de la Braun.

Però encara que hom treballi per l'empresariat és necessari una bona imatge popular, i per això Rafael Ortiz aprofitava les pàgines de "El Periódico" per reflexionar sobre la "Vaga i serveis bàsics".

No cal que entrem en l'argumentari d'Ortiz. Només dir que utilitza intel·ligentment la indignació dels afectats per la vaga de personal de terra d'Ibèria a l'aeroport del Prat aquest divendres.

Ortiz fa una jugada argumental que no per massa experimentada ha perdut valor. Es tracta de dissociar "treballador" i "consumidor". Poc importa que la majoria de "ciutadans" siguin treballadors "per compte aliè". N'hi ha prou amb adreçar-se a aquests ciutadans en els seus moments d'oci per oposar-los als treballadors que cobreixen aquestes necessitats d'oci.

Es poden discutir les diferents accions de protesta que realitzen els diferents col·lectius treballadors. Certament n'hi ha que poden fer més fàcilment pressió que d'altres. Però s'erren la Marieta o en Joanet quan, acabada la feina, es dirigeixen als centres d'oci o als aeroports que els portaran a paradissos estereotipats, oblidant-se de la seva condició de treballadors per creure's "consumidors abstractes".

30 de juliol del 2006, a les 5:05

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)