JA SÓN AQUÍ....

Sí... ja són aquí... el dimarts 27 es presenta a Esplugues la formació política "Ciutadans-Partido de la Ciudadanía".

Era d'esperar. El partit per al qual l'important "només són les persones" intenta escampar-se com una taca d'oli amb el seu missatge reduït, únic, però intens i que poc a poc va fent un cert forat. Els homes i dones de "Ciutadans", són els homes i dones de la llengua "bífida"... no m'entengueu malament, dic bífida en el sentit que a ells tant els fa el català com el castellà, perquè, clar, ells i elles són bilingües declarats. Se'ls pot aplicar el que diu Patrícia Gabancho en el seu llibre "El preu de ser catalans": Ells són els que volen que nosaltres siguem bilingües per tal que ells puguin continuar sent monolingües en castellà 4o anys més."

Ells i elles que diuen defensar tant i únicament les "persones", podrien prendre partit per la metgessa del Prat de Llobregat que ha estat acomiadada de la feina perquè ha estat denunciada per fer servir només el català. ¿Que hagués passat si el cas fos a l'inrevés i a una metgessa se l'hagués fet fora de la feina per usar només el castellà? Un cas que, d'altra banda, es repeteix cada dia en infinitat de consultes i visites mèdiques.

Benvinguts, però, la gent de "Ciutadans-Partido de la Ciudadanía" a Esplugues. Benvinguts perquè ja comença a ser hora que tothom es tregui la careta, que tothom prengui partit, que tothom reflexioni i decideixi quina Catalunya, quins Països Catalans, volem per al futur. Com deia el poeta: "i llavors que cadascú es vesteixi com més bé li plagui. I via fora! Que tot està per fer i tot és possible."

En aquest cap de setmana, que es produeix el comiat d'un dels millors músics i cantants catalans compromès amb la seva gent i amb el seu país, voldria -si per causalitat em llegeixen- fer servir unes paraules d'en Llach per recordar alguna cosa a la gent de "Ciutadans". A ells, però no només a ells, sinó també a tots aquells que volen una Catalunya conformista, una Catalunya desilusionada i alienada, a tots aquells que volen una Catalunya de llengua i cultura espanyoles que, nosaltres, alguns de nosaltres, malgrat que "coneixem/ les pedres del camí... Novament,/i deslliurats d'enyors,/som aquí / tossudament alçats./Som aquí."

Tossudament alçats....Som aquí....

EL PREU DE SER CATALANS (V)

Els nois d'Estopa, en un país normal i bilingüe de debò, parlarien en català en les entrevistes a TV3. Però Estopa és, entre altres coses, un símbol. Un símbol combatiu.

Si els nois d'Estopa, nascuts i criats a Catalunya, no senten seu el català, i són tan espanyols que no saben ni on para el país que en teoria els ha ofert el futur, i aquests nois es multipliquen per milers, i centenars de milers, a tots els suburbis metropolitans, i són el fracàs més flagrant de la política educativa de Catalunya, si tot això és així, el país ho té molt malament.

Cap polític, de cap partit, no parla d'aquest tema en aquests termes. (Pàg. 103).

Catalunya, ja és hora que trenquem el tòpic, no és un país d'acollida: és un país d'indiferència. Tanta indiferència que la indiferència acaba sent suïcida. (Pàg. 105)

La societat catalana haurà de fer, més d'hora que tard, un debat seriós per decidir què vol fer amb la seva llengua. Si la vol llençar per la borda, ho deixem tot tal com està, i en dues o tres generacions ja no se'n cantarà ni gall ni gallina. Però si es vol continuar amb aquest llegat de fa ml anys, aleshores s'han de prendre mesures antipàtiques i rigoroses. (Pàg. 112)

El conseller d'Educació no ha convidat pas la ministra espanyola a conèixer la realitat del Baix Llobregat. Ha fet tot el contrari: ha dit que potser sí que la canalla d'Olot no sap prou bé el castellà. I el català, conseller? Com el pensa aprofundir al Barcelonès? (Pàg. 115)

PER PREOCUPAR-SE'N...

Un parell de notícies per preocupar-se...

TV3 podria deixar de veure's al País Valencià. Una part del territori lingüístic, una part dels Països Catalans, pot quedar-se sense rebre imatges d'una televisió que emet en català. No és ara el moment de parlar sobre la qualitat actual de TV3 o, el que és pitjor, sobre quins són els referents que avui dia se'ns transmeten a través de la televisió pública catalana. El fet, important i greu, és que l'esforç que fa 25 anys es va fer des d'amplis sectors del País Valencià perquè les imatges de la televisió catalana arribesin també a aquesta part del territori, se'n pot anar en orris. Les maniobres polítiques de secessió lingüística s'esforcen una i altra vegada per dividir i esquarterar el territori i, el que és més preocupant encara, sembla ser que se n'estan sortint.

I des del Principat què fem? Com sempre... res. Sembla que també en aquest sentit hàgim perdut el nord. Sembla com si els problemes dels altres territoris dels Països Catalans no vagin amb nosaltres. Aquest és un vaixell en el qual tots naveguem. O ens salvem col·lectivament o hi naufraguem tots plegats.

L'altra notícia... un jutge obliga una parella a casar-se en castellà. Per a més inri, el jutge exerceix a Catalunya des del 2002 i... agafeu-vos!, el magistrat té reconegut el mèrit preferent del coneixement del català!

Els arguments del magistrat: ell és de Madrid i ningú no el pot obligar a parlar en català... i recorda que cap llei l'obliga a utilitzar un idioma determinat en els seus actes. Això sí, tot amb una "actitud de gran respecte i exquisida correcció" davant el que qualifica d'"exigències" del nuvi.

Com va acabar tot... Com sempre. Una vegada més el catalanoparlant cedeix, renuncia als seus drets i acaba, en aquests cas, casant-se en castellà.

El problema és que verbs com "cedir" o "claudicar" s'estan convertint en massa habituals per a nosaltres... Fins quan...!

PER UN AEROPORT INTERCONTINENTAL amb gestió individualitzada

En el procés de l'autocentrament convé tenir-hi en compte les infraestructures claus per ser presents al món amb veu pròpia. Criteri et proposa donar suport a la campanya "Per un aeroport intercontinental amb una gestió individualitzada". Adhereix-te al manifest impulsat per fer pressió sobre les properes decisions que s'han de prendre sobre la gestió i el model de l'aeroport del Prat.

PATRICIA GABANCHO A "CAL PARLAR DE LLENGUA"

El dimarts dia 20 de març, a 2/4 de 12 del vespre, un nou programa de "CAL Parlar de Llengua". El programa de la CAL d'Esplugues en col·laboració amb ETV Llobregat. La convidada especial serà la periodista i escriptora Patrícia Gabancho, autora del llibre "El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en perill d'extinció". L'escriptora compartirà el programa amb Enric de Vilalta, Director del Centre de Normalització Lingüística de Cornellà i amb en Francesc Ribera "Titot", músic i cantant de grups com Brams, Dijous Paella i Mesclat.

Per anar fent boca, us convidem a llegir l'entrevista que Patrícia Gabancho va concedir, recentment, a l'AVUI. També us invitem a introduir-vos una mica en el llibre a través dels comentaris del suplement de cultura del diari AVUI.

No cal dir que podeu documentar-vos del contingut mitjançant els fragments que, des de fa uns dies, anem publicant en aquest bloc.