CALDESPLUGUES.CAT

Finalment, la CAL d’Esplugues ja té el domini .CAT.

El fet de disposar d’aquest domini ens identifica dins la xarxa, dins del món dels internautes com a usuaris d’Internet que, no només ens expressem en llengua catalana, sinó que formem part d’un determinat grup lingüístic i cultural. A més, el .CAT és un fet excepcional que serveix també per ressaltar a nivell mundial l’existència de la cultura catalana.

Ara també és el moment de recordar tots els que van lluitar per aconseguir aquest domini. En primer lloc, l’Associació punt CAT que va liderar tot el procés fins al final. En segon lloc, i no per això menys importants, les més de 90 entitats de tots els Països Catalans (la CAL entre elles) que s’hi van adherir i, també, a les més de 68.000 persones que hi van donar suport.

Un fet que demostra que, quan anem junts i units, som forts.

La feina, com gairebé sempre, continua a través del web de la Fundació .Cat.

Recordeu... http://www.caldesplugues.cat

BON DIA, BON DIA AL MAITÍ...

Sensibilitat, emoció, esperança.

Una imatge per a l'esperança. Una imatge per continuar creient en els Països Catalans, en la llengua, en la cultura i en la llibertat.

El programa "Caçadors de paraules" ens va mostrar ahir la imatge de 14 nens i nenes que aprenen en alguerès. Els únics nens i nenes del món que estan aprenent en alguerès.

Els petits cantaven una cançó infantil per a l'hora de llevar-se: "Bon dia, bon dia al maití...". L'accent català de l'Alguer ressonava i ens conduïa cap a aquells versos de Salvador Espriu dedicats a un altre poeta, Rosselló-Pòrcel:

"Estimat Rosselló, si podies venir, amb la barca del temps, amb el vent de llevant, a l' Alguer, i senties amb mi com és viu, i arrelat, i tan clar, aquest nostre parlar català de l' Alguer, com et diu el teu nom i somriu la ciutat de l' Alguer, allunyat amic meu que ara ets als xiprers, a l' indret on comencen a obrir el record i el veler el camí que et va ser sempre car, el camí de la mar de l' Alguer."

Ara que es parla tant (o tan poc) d'identitat i de llengua, podeu fer una prova. Si escolteu els nens i nenes de l'Alguer cantant la seva cançó de bon dia i no se us posa la pell de gallina, o no sentiu una mena d'esgarrifança qu us recorre l'espatlla, o no sou capaços de sentir cap mena d'emoció interior, no us càpiga cap dubte, esteu espanyolitzats fins al moll de l'ós.

ELS ROSTRES I LES MIRADES

El web e-criteri ens ofereix un apartat titulat "Mirades" on se'ns mostren les mirades i els rostres d'alguns personatges dels Països Catalans que es van distingir, a banda de la seva qualitat professional, en la lluita per la llengua, la cultura i la llibertat.

Són -haurien de ser- els nostres referents. Massa sovint farcim el nostre univers simbòlic, el nostre univers literari i cultural, amb personatges que, malgrat que els puguem reconèixer la seva valua intel·lectual, artística o literària, res tenen a veure amb el nostre país, amb la nostra identitat.

Els nostres autèntics referents són uns altres. Són aquells que hauríem de ser capaços de reconèixer, simplement, a través de la seva mirada.

SOBIRANISTES.... O NO?

Salvador Cardús escriu a l'AVUI: "[...] ja em diran els senyors Carod i Mas què volen dir per "ens queda la via sobiranista" o per "tenim llibertat d'elegir el camí cap al futur que creguem just". Per a qui cregui que Catalunya és una nació -versió independentista, versió confederalista, versió no en tinc ni idea-, la via sobiranista, la llibertat d'elegir el camí cap al futur que creiem just són prèvies a la sentència, sigui quina sigui, del Tribunal Constitucional. I si ja és bèstia que per un sol vot en contra es pugui escarnir el resultat d'un referèndum, encara és més bèstia que, per un sol vot a favor del mateix tribunal, un sobiranista pugui considerar que ja cabem a Espanya o que ja anem pel camí que creiem just."

Si ens aproven que continuem amb el nostre Estatutet... deixarem, doncs, de ser sobiranistes? Si ens el tomben... Serem, de sobte, defensors de l'Estat català?

Per cert.... què coi volen dir amb això de sobiranisme?

Em remeto a un article de Jordi Cabré sobre els eufemismes quotidians: "sobiranisme= independentisme." I mireu què en diu sobre la paraula independentisme com a eufemisme: "independentisme català= primer que el Tribunal Constitucional digui el que... després potser ens manifestarem perquè ens deixin convocar referèndums... i aleshores, potser, si no hi ha en joc cap càrrec, ens pensarem un full de ruta."

BUSQUEU... BUSQUEU... ON ÉS EL CARTELL "WALLY"?

Recordeu els llibres de "On és Wally?". Doncs, els nous cartells del PSC d'Esplugues, anunciant una convenció local, semblen una reedició de la recerca d'aquell cèlebre personatge de còmic.

Els cartells de Pilar 2007 representen un nou joc que ens han preparat els socialistes d'Esplugues. Basant-se en el "On és Wally?", aquí es tracta de buscar entre tots els cartells que hi ha escampats pel poble el que està escrit en català... És una tasca difícil, us ho assegurem... fins ara, no l'hem sabut trobar ni a Can Clota, ni a la carretera de Cornellà... ni...

Perquè... algun n'hi deu haver... oi?

Buscar Wally era més fàcil, ja que el seu jersei de ratlles i el seu gorret permetien identificar-lo d'alguna manera... El cartell en català serà, potser, d'un color diferent? El fons serà amb les quatre barres? Portarà algun distintiu en forma de barretina o d'espardenyes?

Busqueu...busqueu... algun n'hi deu haver...oi?