Sensibilitat, emoció, esperança.
Una imatge per a l'esperança. Una imatge per continuar creient en els Països Catalans, en la llengua, en la cultura i en la llibertat.
El programa "Caçadors de paraules" ens va mostrar ahir la imatge de 14 nens i nenes que aprenen en alguerès. Els únics nens i nenes del món que estan aprenent en alguerès.
Els petits cantaven una cançó infantil per a l'hora de llevar-se: "Bon dia, bon dia al maití...". L'accent català de l'Alguer ressonava i ens conduïa cap a aquells versos de Salvador Espriu dedicats a un altre poeta, Rosselló-Pòrcel:
"Estimat Rosselló, si podies venir, amb la barca del temps, amb el vent de llevant, a l' Alguer, i senties amb mi com és viu, i arrelat, i tan clar, aquest nostre parlar català de l' Alguer, com et diu el teu nom i somriu la ciutat de l' Alguer, allunyat amic meu que ara ets als xiprers, a l' indret on comencen a obrir el record i el veler el camí que et va ser sempre car, el camí de la mar de l' Alguer."
Ara que es parla tant (o tan poc) d'identitat i de llengua, podeu fer una prova. Si escolteu els nens i nenes de l'Alguer cantant la seva cançó de bon dia i no se us posa la pell de gallina, o no sentiu una mena d'esgarrifança qu us recorre l'espatlla, o no sou capaços de sentir cap mena d'emoció interior, no us càpiga cap dubte, esteu espanyolitzats fins al moll de l'ós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada