dilluns, 10 de novembre del 2008

LA VANGUARDIA I L'SPORT EN CATALÀ

Ja fa temps que un grup de gent voluntarista i preocupada per la llengua i el país va decidir traduir al català les edicions digitals de La Vanguardia i del diari Sport.

No cal dir que la intenció i els objectius ens semblen magnífics. Ara bé, aquestes traduccions demostren també la dificultat que representa traduir textos només amb l'ajut d'un traductor, per bo que sigui.
Amb només una ullada de menys de cinc minuts a les versió en català de La Vanguardia, us podem oferir una petita mostra d'allò que no ha de ser. En primer lloc, teniu la versió castellana i després la traducció que "la maquineta" n'ha fet al català.

El juez deniega el "habeas corupus" al violador de la Vall d'Hebron/El jutge denega el "habeas corupus" al absolut de la legitimitat de la Vall d'Hebron.

Un hombre muere apuñalado en el centro de.... La víctima presentaba un corte profundo en el cuello que ha a fectado a vasos importantes / Un home mor apunyalen en el centro de... La víctima presentava un tall profund al coll que ha afectat gots importants.

ETA obliga a De Juana a que asuma .... / ETA obliga a un any a que....

Los tres militares heridos leves y el cabo primero Rubén... / Els tres militars ferits lleus i les restes del terme primer Rubén....

La intención del ex de Madonna.../ La intenció de l'expresident de Madonna....

Tot això acompanyat d'aspectes no tan anecdòtics i sí molt més importants com els complements directes amb preposició; L'ús de la preposició davant la conjunció; calcs del castellà de l'estil "donat que" i moltes altres incorreccions.
Aplaudim la idea... Hem volgut, però, comentar-ho, malgrat el perill de ser tractats de "puristes". D'altra banda un fet molt habitual quan parles sobre la necessitat, no només de fer servir el català, sinó que aquest sigui al més correcte i acurat possible.
Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 9 de novembre del 2008

OBAMA, ZAPATERO... I CATALUNYA?



Obama ja és president dels Estats Units!


Que afortunats que som! Els nostres polítics es desfan en elogis a favor d'Obama i tots volen comparar-s’hi. Oblidant, potser, que el president electe i el partit demòcrata que representa, a Catalunya, estarien situats a la dreta de CiU.


Els nostres mitjans de comunicació, entre ells la televisió i la ràdio públiques catalanes s’esforcen a trobar “Obames” que viuen a Catalunya i que s’han fet famosos i populars de la nit al dia. Interessant reportatge de periodisme d’investigació. Per cert, ¿què s’ha fet de l’eslògan “la ràdio nacional de Catalunya” que ha desaparegut, com tantes altres coses, de Catalunya Ràdio?

També Zapatero, després d’un llarg peregrinatge pidolaire ha aconseguit que li deixin una cadireta (com aquell personatge que protagonitzava Peter Sellers a la pel·lícula "The party") a la cimera econòmica del G-20.

Què uneix els dos presidents? Poca cosa... potser només una bona anècdota en forma d’article de David González, subdirector de l’AVUI: és més fàcil que un negre –encara que sigui un negre atípic– arribi a president dels Estats Units que un govern espanyol compleixi un Estatut com el català...


I Catalunya? Bé, gràcies! Fem-ne una ullada, sinó.

Una notícia ha passat gairebé desapercebuda. Per a vergonya de tots plegats, la setmana passada els grups polítics de l’ajuntament de Barcelona van arribar a una cord per iniciar el mes que ve la tramitació del Reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament. Han passat 10 anys –el 1998- des l’aprovació de la nova Llei de Política Linguïstica i l’ajuntament de la capital de Catalunya encara ha de desplegar una eina fonamental per a la normalització del català com és el Reglament d’usos lingüístics!

I per acabar, un comentari de l’expresident Jordi Pujol que en unes declaracions ha afirmat que la integració de la immigració és la batalla prioritària de Catalunya. L’expresident va demanar una reacció clara dels catalans en defensa de la identitat per evitar una “minorització” al país. “El problema que tenim és molt gros. Cap país d’Europa ha tingut una immigració tan forta en tan poc temps com Catalunya. Podria portar a una dislocació”.

I la integració passa, entre molts altres factors, i cal tenir-ho ben present, per la llengua.
Publicat per a Cap comentari:

XAVIER MIR: DIES 154 AL 162 DE LA VAGA

Vaga de bloc per la sobirania (154 al 162)
xaviermir Vaga de bloc diumenge, 9 de novembre de 2008 12:08h
Dies 154 al 162 de la vaga.
Fa un any escrivia sobre l'evolució d'estatpropi.cat
En fa dos, "Endavant!
Fa un any escrivia això de CiU
Les investigacions de Bilbeny. La Celestina aquí ho teniu
Fa un any de la crida d'Hèctor López Bofill i Diego Arcos per entrar a ERC
En fa dos, reaccions al nou govern a la blogosfera
Saül Gordillo llistava les reaccions aquí. Destacar la de LLuís Pérez
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 3 de novembre del 2008

RAIMON PANNIKAR I EL BILINGÜISME

Raimon Pannikar és, segurament el filòsof, teòleg i pensador català viu més reconegut a tot el món. Raimon Pannikar va fer, ahir, 90 anys.

Raimon Panikkar és sacerdot catòlic, fill de pare hindú i mare catòlica. Va viatjar a l'Índia per primer cop el 1954. Aquell viatge per connectar-se amb les seves arrels hindús el va impactar profundament. En tornar va dir: Me'n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat de ser cristià.

Actualment està treballant en l’edició de les seves obres completes, que constaran de dotze llibres distribuïts en divuit volums (perquè algun són dobles). Cada volum tindrà unes cinc-centes pàgines.

Pannikar escriu en sis llengües diferents. Filosofia, religió, teologia, pluralisme, diàleg interreligiós i intercultural... tot forma part del pensament del filòsof català. La seva obra és immensa en contingut i en diversitat; en quantitat i en qualitat.

Aprofitant aquest norantè aniversari del pensador català, des d’aquest bloc, volem referir-nos a un article que en Raimon Pannikar escrivia l’any 1985 titulat La trampa del bilingüisme. Amb la seva clarividència habitual i també amb un missatge clar i senzill opinava sobre determinats mal interpretacions que ments interessades han fet i fan sobre el terme bilingüisme.

Bilingüisme, ho hem dit moltes vegades, no significa repetir, traduir de manera absurda un text o un missatge. Com molt bé apuntava Pannikar:

El bilingüisme no es pot reduir a cartells en les estacions, noms de carrer i llistes de preus en restaurants i altres establiments, ha de ser quelcom més que simple reduplicació. No es poden donar les informacions necessàries per una torre de control aeri en les cinc llengües del món. Com a arma política en un determinat moment, com és ara el que travessa Catalunya, pot ser una iniciativa imperiosa, però molt perillosa si no s’és conscient que és provisòria...

El bilingüisme només pot entendre’s (i de fet és el que passa sempre) com un pas cap a una situació de predomini d’una llengua, l’oficial, la comuna, la més usada, sobre l’altra:

[...] provisòria per arribar a la llengua pròpia de cada país, que és la que li dóna la seva identitat; encara que hi puguin i hi hagi d’haver altres llengües complementàries o subsidiàries, però no en el mateix pla.

Cada home és únic i així ho és cada llengua. En tots els documents oficials des dels temps més antics una llengua és l’original i les altres les traduccions. En cas de conflicte d’interpretació és l’original el que compta.

Una llengua és un món. Una manera única de viure i d’entendre el món que ens envolta. Una llengua no és imitació d’una altra de més poderosa ni tampoc és una simple traducció:

No oblidem que una llengua és quelcom més que un mitjà d’informació. És un mitjà de comunicació i molt més encara, el símbol de la identitat d’un poble (i d’una persona).

Si tot el que les llengües minoritàries han de fer és imitar les més potents (perquè s’hi fan els negocis o les relacions de poder), no haurem guanyat altra cosa que augmentar el poder i el domini del colonialisme lingüístic, que com més clients tingui en llengües dependents (colonitzades) millor serà. Jo veig en les dites llengües minoritàries precisament una funció de salvar el món del monoformisme en què caurem si ens deixem dominar pel complex tecnocràtic de la modernitat.

Una llengua és identitat. Identitat és variació, és diversitat, és riquesa. No podem conformar-nos amb ser simples apèndixs de llengües –i de nacions- més potents i més poderoses.

El perill del bilingüisme és que ens comprin perquè afalaguem la nostra vanitat i restem cofois perquè llegim” prohibit fixar cartells” (sic) o Coca-cola s’anunciï en català.

Que no se’m malentengui. Jo no defenso pas que cada poble es tanqui en la seva llengua, ni que només en sapiguem una. Defenso que parlar vol dir quelcom més que traduir i imitar; defenso que la vitalitat d’una llengua –índex màxim de la identitat d’un poble- rau en la seva creativitat, en la perspectiva amb què veu el món, en la manifestació única, l’epifania, si voleu, del misteri de la realitat. Aquí rau la font de la joia.
No es pot buscar la saviesa. Solament es possible preparar-li una morada
(Raimon Pannikar. “Invitació a la sabiduria”)
Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 2 de novembre del 2008

VÍDEO D'IMATGES DE 100 ANYS D'ESTELADA

Enguany commemorem el centenari del naixement de la bandera de combat, de la bandera de l'estel solitari. Enguany fa cent anys que per primera vegada va aparèixer una imatge amb la bandera estelada.

Les banderes són símbols i la simbologia és important. En el cas de l’estelada, que no cal dir que està inspirada en la bandera cubana, el triangle lateral és equilàter i simbolitza l’estabilitat, l’equilibri i la senzillesa. Sovint apareix en tota la iconografia dels massons. L’estel solitari de cinc puntes simbolitza la llibertat, la independència del país que representa. Els colors tenen la mateixa simbologia que els ideals de la revolució francesa, més tard adaptats també a les banderes d’EUA i de Cuba. El triangle blau del cel simbolitza la humanitat i l’estel de color blanc la llibertat.
Enguany, amb aquesta commemoració de 100 anys de bandera estelada, rendim homenatge a tots els patriotes morts per les llibertats catalanes. Com a independentistes, hem de tenir un record especial per a tots els que des de l’any 1918 han lluitat, han sofert presó o exili, o fins i tot han mort perquè la bandera de l’estel solitari pugui onejar un dia tota sola en llibertat.

Des de la Comissió 100 anys d'estelada, ens arriba aquesta interessant vídeo recull d'imatges relacionades amb el centenari de la nostra bandera.



Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)