diumenge, 9 de novembre del 2008

OBAMA, ZAPATERO... I CATALUNYA?



Obama ja és president dels Estats Units!


Que afortunats que som! Els nostres polítics es desfan en elogis a favor d'Obama i tots volen comparar-s’hi. Oblidant, potser, que el president electe i el partit demòcrata que representa, a Catalunya, estarien situats a la dreta de CiU.


Els nostres mitjans de comunicació, entre ells la televisió i la ràdio públiques catalanes s’esforcen a trobar “Obames” que viuen a Catalunya i que s’han fet famosos i populars de la nit al dia. Interessant reportatge de periodisme d’investigació. Per cert, ¿què s’ha fet de l’eslògan “la ràdio nacional de Catalunya” que ha desaparegut, com tantes altres coses, de Catalunya Ràdio?

També Zapatero, després d’un llarg peregrinatge pidolaire ha aconseguit que li deixin una cadireta (com aquell personatge que protagonitzava Peter Sellers a la pel·lícula "The party") a la cimera econòmica del G-20.

Què uneix els dos presidents? Poca cosa... potser només una bona anècdota en forma d’article de David González, subdirector de l’AVUI: és més fàcil que un negre –encara que sigui un negre atípic– arribi a president dels Estats Units que un govern espanyol compleixi un Estatut com el català...


I Catalunya? Bé, gràcies! Fem-ne una ullada, sinó.

Una notícia ha passat gairebé desapercebuda. Per a vergonya de tots plegats, la setmana passada els grups polítics de l’ajuntament de Barcelona van arribar a una cord per iniciar el mes que ve la tramitació del Reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament. Han passat 10 anys –el 1998- des l’aprovació de la nova Llei de Política Linguïstica i l’ajuntament de la capital de Catalunya encara ha de desplegar una eina fonamental per a la normalització del català com és el Reglament d’usos lingüístics!

I per acabar, un comentari de l’expresident Jordi Pujol que en unes declaracions ha afirmat que la integració de la immigració és la batalla prioritària de Catalunya. L’expresident va demanar una reacció clara dels catalans en defensa de la identitat per evitar una “minorització” al país. “El problema que tenim és molt gros. Cap país d’Europa ha tingut una immigració tan forta en tan poc temps com Catalunya. Podria portar a una dislocació”.

I la integració passa, entre molts altres factors, i cal tenir-ho ben present, per la llengua.