El diari La Vanguardia continua com sempre amb la seva particular croada antiindependentista. Buscant i remenant sempre acaba trobant un titular adequat per combatre, d'una o altra manera, el sentiment independentista d'aquest país.
Ara, el titular l'ha trobat entrevistant a Jofre Bardagí, fill del mestre Bardagí i líder de la banda empordanesa "Glaucs". Durant l'entrevista es comenten moltes i diverses coses. El títol, però, és: "Em fa por, fins i tot fàstic, veure banderes independentistes als meus concerts" i el subtítol: "Quan vam deixar Glaucs vam fer un grup en castellà que es deia Nut i a Catalunya se'ns va censurar pel fet de venir del mal anomenat rock català."
Puc entendre que al senyor Bardagí no li agradin les banderes i particularment no li faci gràcia veure estelades. No és el primer ni serà el darrer. Ara bé, les paraules por i fàstic superen amb escreix la qüestió de gustos. Fàstic... Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna.
Por. Torbament de l'ànims, sobtós i fort, en presència d'un perill real o imaginari.
Per què li repugna al senyor Bardagí l'estelada? Misteri... Això sí, podria ser una mica més respectuós amb aquella part del seu públic que anava a veure'l i sentir-lo en companyia d'una estelada. Ah!, i espero que pugui sobreposar-se i no li vinguin arcades mentre és dalt de l'escenari.
Per què i a què té por el senyor Bardagí? ¿Potser es pensa que els que onegem una estelada som una mena de éssers monstruosos capaços de qualsevol barbaritat? Té por potser que arribem un dia ser independents? Tan perillós i terrible seria viure en un estat propi?
Déu-n'hi do, amb el senyor Bardagí... i amb La Vanguardia!
