Que Joan Laporta és un president nacionalment compromès ho expliquen molt millor que jo aquests articulistes de prestigi:
Salvador Sostres, a l’AVUI que feia un repàs a qui o què hi havia darrere la moció de censura: “El que hi ha al fons d'aquesta moció és el mateix que hi ha en qualsevol elecció que se'ns planteja als catalans. Catalunya o Espanya. Laporta o Espanya.”
Víctor Alexandre que ens parla dels grups Godó i Prisa, principals impulsors del linxament mediàtic del president; de l’entramat que s’amaga darrere de l’Oriol Giralt: “És cert que al davant d'aquesta història hi ha un home que es diu Oriol Giralt, però també ho és que al darrere hi ha una muntanya d'interessos personals, econòmics i polítics que mai no sortiran a la llum perquè és en la foscor on es mouen els fils del país.” De com això no és un fet esportiu aïllat, sinó que forma part d’una teranyina més àmplia i tenebrosa: “Són els mateixos fils que estan desmantellant TV3 i Catalunya Ràdio i culminant una neteja ideològica que només té precedents en el franquisme.” I tot per què?: “És un fet que l'independentisme està creixent i s'imposa el control dels altaveus mediàtics per frenar-lo, i això inclou el ressò que obtenen arreu del món les declaracions desacomplexadament catalanes de Joan Laporta com a president del F.C. Barcelona.”
També és de Víctor Alexandre l’article titulat “L’odi a Laporta” que situa el cas com una metàfora de Catalunya: "No és estrany, per tant, que aquelles persones, entitats o partits polítics que promouen l’exercici desacomplexat de la catalanitat siguin els més odiats, estigmatitzats i perseguits per molts catalans. Ho és Joan Laporta pel seu independentisme –no agrada que algú amb tanta projecció internacional vagi pel món parlant dels drets nacionals de Catalunya- i ho és tot aquell que posa en evidència la pusil·lanimitat del claudicant.[...] en el moment d’escriure aquestes línies la continuïtat de Joan Laporta depèn només d’ell, però allò que més desitja l’espanyolisme és que plegui.”
Per acabar, una editorial recent de “Singular digital” titulat “De nou, legitimat” que es pregunta fins quan n’haurà de ser, de “legitimat”, el president i, de nou, es fa referència als veritables motius de la persecució a Laporta: “Algú que entén que encara hi hagi qui trobi que Laporta no està prou legitimat per continuar al capdavant del Barça? Doncs això existeix. La presidència d’una personalitat com la de Laporta (desacomplexadament catalanista i independent) fa nosa.”
La realitat, per a qui la vulgui veure, és aquesta: Laporta –i els seus companys de junta- molesten perquè són desacomplexadament catalanistes, encara més, perquè són obertament independentistes i això en un país com el nostre, ple de catalans mentalment espanyolitzats, ja sigui de manera conscient o inconscient, és una postura i una actitud que han esdevingut anormals i, per tant, objectius a abatre.
Salvador Sostres, a l’AVUI que feia un repàs a qui o què hi havia darrere la moció de censura: “El que hi ha al fons d'aquesta moció és el mateix que hi ha en qualsevol elecció que se'ns planteja als catalans. Catalunya o Espanya. Laporta o Espanya.”
Víctor Alexandre que ens parla dels grups Godó i Prisa, principals impulsors del linxament mediàtic del president; de l’entramat que s’amaga darrere de l’Oriol Giralt: “És cert que al davant d'aquesta història hi ha un home que es diu Oriol Giralt, però també ho és que al darrere hi ha una muntanya d'interessos personals, econòmics i polítics que mai no sortiran a la llum perquè és en la foscor on es mouen els fils del país.” De com això no és un fet esportiu aïllat, sinó que forma part d’una teranyina més àmplia i tenebrosa: “Són els mateixos fils que estan desmantellant TV3 i Catalunya Ràdio i culminant una neteja ideològica que només té precedents en el franquisme.” I tot per què?: “És un fet que l'independentisme està creixent i s'imposa el control dels altaveus mediàtics per frenar-lo, i això inclou el ressò que obtenen arreu del món les declaracions desacomplexadament catalanes de Joan Laporta com a president del F.C. Barcelona.”
També és de Víctor Alexandre l’article titulat “L’odi a Laporta” que situa el cas com una metàfora de Catalunya: "No és estrany, per tant, que aquelles persones, entitats o partits polítics que promouen l’exercici desacomplexat de la catalanitat siguin els més odiats, estigmatitzats i perseguits per molts catalans. Ho és Joan Laporta pel seu independentisme –no agrada que algú amb tanta projecció internacional vagi pel món parlant dels drets nacionals de Catalunya- i ho és tot aquell que posa en evidència la pusil·lanimitat del claudicant.[...] en el moment d’escriure aquestes línies la continuïtat de Joan Laporta depèn només d’ell, però allò que més desitja l’espanyolisme és que plegui.” 
Per acabar, una editorial recent de “Singular digital” titulat “De nou, legitimat” que es pregunta fins quan n’haurà de ser, de “legitimat”, el president i, de nou, es fa referència als veritables motius de la persecució a Laporta: “Algú que entén que encara hi hagi qui trobi que Laporta no està prou legitimat per continuar al capdavant del Barça? Doncs això existeix. La presidència d’una personalitat com la de Laporta (desacomplexadament catalanista i independent) fa nosa.”
La realitat, per a qui la vulgui veure, és aquesta: Laporta –i els seus companys de junta- molesten perquè són desacomplexadament catalanistes, encara més, perquè són obertament independentistes i això en un país com el nostre, ple de catalans mentalment espanyolitzats, ja sigui de manera conscient o inconscient, és una postura i una actitud que han esdevingut anormals i, per tant, objectius a abatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada